dimecres, 10 de gener del 2018

La revolució feudal. En guàrdia. Dirigit per Enric Calpena.

En guàrdia 120
La revolució feudal
Audio de Oriol Jonqueras & Josep Maria Salrach amb Enric Calpena
CATALUNYA RÀDIO


Resum:

Presentació: Els petits propietaris agrícoles estan a punt de sofrir un gran canvi en el segle XI. Els musulmans es troben sota la frontera del riu Gaià i, mentre els comtes no exerceixen el seu govern, els senyors fan servir la violència.

Ramon Berenguer I el Vell (1035-1076) començarà sota la tutela de la seva àvia Ermessenda. Per arribar a "primus inter pares" caldrà que s'adapti al feudalisme. Per fer-ho, primer utilitzarà els pagesos contra els nobles i, al final, els abandonarà.

Segle XI: Canvi climàtic: puja la temperatura i la pluja. Té lloc un increment demogràfic i un canvi tecnològic. Milloren les eines de ferro: l'arada romana, en alguns llocs, canvia de pes; això no afecta Catalunya perquè la terra és prou tova. Aquí milloren els molins o els martinets de les forges. Donen millors ferros per fer destrals que permeten tallar els boscos i llaurar noves terres. També, amb aquest millor ferro, es fan armes millors. Els collars dels cavalls també milloren i els permeten ser més productius.

Hi ha canvis en les relacions socials i polítiques. Es produeix un greu conflicte: els senyors de la terra, de la guerra, intenten consolidar el seu poder sobre la pagesia. És la revolució feudal. El senyor d'un territori, que disposa d'armes, decideix explotar més als pagesos. Si el pagès no accepta la submissió o la protecció rebrà les conseqüències. El mètode és mafiós. En teoria política la diferència entre una màfia i un estat és que l'estat és una màfia que ha triomfat. L'estat es defineix com l'organisme que disposa del monopoli de la violència legal i de l'extracció de renda. L'única diferència és quan l'estat és democràtic. El que caracteritza és l'adjectiu: estat democràtic. Però l'essència de l'estat legal o mafiós és la mateixa. En el segle XI estem assistint a la formació d'un nou estat: l'estat feudal. La pagesia lliure desapareix i els senyors s'enfronten els uns contra els altres. Això passa perquè l’estat carolingi està deixant de funcionar, està deixant d’abastir de rendes als senyors i aquests les comencen a prendre directament.

La propietat de la terra abans del canvi feudal: El concepte de propietat venia del món romà. No es deu res a ningú llevat dels impostos a l'estat. Hi havia gran propietat i petita propietat:
• El gran domini era treballat per esclaus la qual cosa portava a un escàs desenvolupament tecnològic. La mà d'obra era pràcticament gratuïta.
• La petita propietat estava en mans de pagesos lliures que havien de pagar impostos sobre la seva persona i sobre la seva terra primer a l'estat romà i després a l'estat germànic o al carolingi.

No estan clares les proporcions de dimensió entre una i altra. Les invasions germàniques foren un fort cop pels grans propietaris romans que perden el control temporal del seu estat i passen a mans de la noblesa germànica. La consolidació de l'estat germànic és el fruit d'un equilibri entre les dues aristocràcies i segurament porta una reducció de l'esclavisme rural. En la península, l'entrada musulmana és un nou cop per l'aristocràcia romana i un nou cop pel sistema esclavista. Tot plegat dona lloc a un retrocés de la gran propietat i un augment de la petita propietat. En els segles X i XI els pagesos estan guanyant noves terres: estan llaurant terres, estan colonitzant erms i estan talant boscos amb les noves destrals.

Per què canvia el sistema de propietat? Per què el canvi d'actitud dels senyors?: En el sistema antic els senyors estaven molt vinculats a l'estat i l'estat, en cas de necessitat, els hi era molt efectiu. L'estat, amb els impostos rebia l'excedent i el redistribuïa entre els nobles de forma desigual i jeràrquica. El sistema legal impedia que la gent es morís de fam.

L'estat cada cop és més ineficaç i no pot extreure els impostos. Els senyors busquen alternatives per accedir als excedents que l'estat ja no els facilita. Així creen el seu propi model d'estat.

Com és el nou estat feudal?: Més que renda s'intenta treure producció agrària i sobre tot cereal que és fàcil de guardar i aporta més calories per unitat de superfície. Un senyor, gràcies a l'excedent pot mantenir unes forces militars i als seus cavalls amb unes necessitats nutritives específiques. Això també és un canvi tecnològic. Els romans no confiaven en la seva cavalleria perquè eren cavalls petits i sense estreps. Ara són grans i amb estreps. És una màquina de guerra i de treball impressionant. El senyor fa servir els seus soldats per guanyar territoris als musulmans o per amenaçar als pagesos. Els pagesos han de prometre vassallatge, és a dir, perdre la propietat de la terra a canvi de protecció i donar-li part de la collita.

L'abat Oliva (1) va voler establir la "Pau i Treva de Déu" (teatralitzat): Des de l'hora nona (2) dels dissabtes fins a la prima (3) de dilluns queda prohibit injuriar o detenir clergues, empresonar vilans, cremar o derruir masos, sota mena d'esmenar el doble de dany comés, judici d'aigua freda i exili perpetu en cas de mort....que ningú no cali foc als masos dels pagesos o dels clergues,...

Fou útil la Pau i la Treva?: Va servir per crear un nou estat de pensament en què calia rebaixar el clima de violència, però trigà bastant en ser efectiu. L'església catalana assumia el concepte de cosa pública, de què hi ha uns interessos comuns que s'han de respectar enfront dels interessos privats de l'aristocràcia. El canvi feudal és el predomini de l'interès privat, de família i aristocràtic sobre l'interès col·lectiu. L'església és hereva de la res pública romana i mira de reconstruir-la.

Molts eclesiàstics participaran de l'extorsió feudal: Sí, l'església està entroncada per vincles de família, és part integrant de l'estat i té la funció d'extreure renda. Però també té un paper pacificador i mira de garantir els drets de les comunitats. És el moment del romànic en els valls del Pirineu. La propietat comunal és més difícil de ser extorquida. Les esglésies són una mena de garantia. Ells ja paguen renda a una església. El senyor mirarà de posar-hi un mossèn que li sigui grat. Així l'estructura és doble.

Categories de l'aristocràcia: És heretada del sistema carolingi però ampliada per les seves necessitats. S'amplia en volum i en graus.
• En primer lloc està el comte: uns vuit per tota la Catalunya vella.
• Per sota el vescomte. En el món carolingi, el comte es va movent. Ara ja no. El vescomte perd importància i es converteix en un vassall més. 
Els comdors o comitores són el grup més nombrós de l'alta noblesa. També se'ls hi deia barons.
• Els vasvassors o castlans: són els caps de castell i de la seva guarnició. Estan sota el baró. És un vassall de vassall.
• Milites o cavallers. És una nova i petita noblesa. Són d'origen probablement de l'elit pagesa però són bons amb les armes i valents. Són les forces de xoc per dominar la resta de la pagesia.

Castells: Hi ha molts i de moltes mides. En general no hi ha una idea de disseny previ. Primer es construeix una torre amb funcions de guaita en un lloc elevat i, després, en funció dels recursos i de les necessitats es va ampliant. Alguns senyors de castell arriben a ser molt poderosos com Mir Giribert, senyor d'Olèrdola que plantarà cara al comte de Barcelona.

El castell té dues funcions:
·         defensar el territori
·         mantenir el control sobre la població per extreure la renda.

Són densos a la frontera i no tant a l'interior. Funciona també com a terme geogràfic, un terme on exerceix el seu domini el senyor, i pot fins i tot no existir físicament però sí simbòlicament. Les forces militars dels castells, unides, formen la host al servei del senyor jeràrquicament superior.

La submissió i el vassallatge (teatralitzat): El pagès es queixa al senyor de la seva pobresa i el senyor li contesta que a ell també el pressiona el comte. El senyor ofereix al pagès que, si li ret vassallatge, li dona la seva terra, li promet no marxar mai i li paga una renda, el protegirà. Tots els altres pagesos ja ho han fet.

Això seria pel 1040 o 1050 en època de Ramon Berenguer I "el Vell" que en els seus inicis estava molt dominat per la seva àvia Ermessenda de Carcassona, probablement de mentalitat carolíngia que considera el comte com a tenidor de tot el poder. Es resisteix al canvi feudal i està envoltada per homes d'església i alguns nobles. En el moment, hi ha un pacte entre el Comtat d'Urgell i el de Barcelona. Hi ha comtes que es revolten com l'esmentat Mir Giribert, que es declara independent en Olèrdola i, a l'estar al Penedès, en terra de frontera, pot controlar bona part de les "paries" que es cobren als musulmans com a assegurança per no ser atacats.

Fidelitat, arrelada?: Aquest moment de transició ve d'una autoritat central institucionalment reconeguda. Ara s'ha passat d'un poder públic a un poder privat. El poder va d'una figura llunyana a la persona concreta. Tot el poder passarà per pactes privats, amb ritus com ara el del vassallatge. Dones perquè reps. Tot es compra.

Pacte entre el comte de Cerdanya i el comte de Barcelona (teatralitzat): Ramon Guifré, en 1067, és rebut pel comte Ramon Berenguer I. El comte fa explicar el pacte. El vassall construirà una torre, un pati i unes cases a canvi de 20 onzes d'or. Caldrà que hi visqui amb 4 cavallers ben armats i que sempre estigui disponible per acudir a l'exèrcit i no tenir cap altre senyor. Haurà d'anar a les corts i plets que calgui. El comte podrà fer ús del servei quan li convingui.

Aquest comte de Cerdanya s'havia enfrontat abans amb el comte de Barcelona que cada cop té més poder. Comença a presidir assemblees de Pau i Treva. Els comtes li van retent vassallatge i ell els hi va donant “paries”. Ramon Berenguer I també comença a pensar en Occitània. Aconseguirà que els senyors musulmans de Dénia i Mallorca confiïn les esglésies cristianes al bisbat de Barcelona, és a dir, està mostrant interès per territoris molt al sud del Penedès. Casarà un dels seus hereus, Berenguer Ramon II, amb Mafalda de Sicília, filla del senyor normand de Sicília.

Passió salvatge i excomunió: Almodis fou la tercera dona de Ramon Berenguer I. La primera va morir i la segona fou repudiada. A Narbona coneix a Almodis que ja tenia dos fills. Van tramar la fugida d'Almodis i la vinguda a Barcelona. Ramon Berenguer va enviar naus musulmanes de Tortosa a Llenguadoc on Almodis va embarcar simulant un rapte. Això era desfer un matrimoni canònic cosa que va molestar a la seva àvia i l'església. Quan obté prou diners de les “paries” compra el veredicte d'il·legalitat del seu matrimoni i del d'Almodis.

(1): Abat Oliva (1008- 1046) primer de Sta. Maria de Ripoll i després també de Vic. Abans, Comte de Berga (998-1002). Es contemporani del Comte Ramon Borrell (992 – 1017), d’Ermessenda i de Berenguer Ramon I (1023 – 1035)
(2) Aproximadament a les 15:00
(3) Aproximadament a les 06:00

Altres fonts interessants:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada