dimecres, 22 de novembre de 2017

Tan i tant.

Tan complementa un adjectiu o un adverbi (o locució adverbial).
No siguis tan antipàtic 
Per què véns tan aviat? 
Es tan bonic, tan lleig, tan prim, tan rodó,...
Estava tan a prop, tan lluny, tan endavant,...
Anava tan de pressa, ...

Tant complementa un nom o un verb.
No pateixis tant
És que gastes tant (de) paper!
Tant córrer no pot ser bó.
Guanya tants diners,... 
Esmerça tant de temps,...
Tant de bó ho encerti.
No pensis tant.

Darrerament, a més, viatja tant per feina i dorm tan poc que hi ha matins que es desperta desorientat i amb taquicàrdia.


TAN
El gelat de maduixa no és tan bo com el de pinya.
tan bo (adj., perquè qualifica gelat)
No entenc com pots nedar tan de pressa.
tan de pressa (prep. adverbi)
La discoteca no és tan lluny com el pub.
tan lluny (adv.)
És que es remena tan bé aquesta noia!
tan bé (adverbi)
És tan fort com diuen això de la menta amb llimonada?
tan fort (adjectiu)
TANT
Hi feia tant de vent, a l’Estartit!
tant de vent ( partitiu + nom)
Mirava tant la sueca que va ensopegar.
tant la sueca (nom)
De tant jeure aquestes vacances, he quedat rovellat.
tant jeure (verb)
No hi ha tant moviment al càmping com a l’hotel.
tant moviment (nom)
Tant de bo que diumenge no plogui!
tant de bo (partitiu més nom –un adjectiu substantivat-)

Fonts:
http://www.ub.edu/slc/ffll/fitxes/Fitxa23.html

diumenge, 19 de novembre de 2017

APP de sordes o sonores

Tot i que sóc absolutament inútil pel que fa als mòbils he muntat (1) una APP per Android on es pot gaudir (?) indicant si un mot s'escriu amb s, amb ss, amb ç, etc

No es troba a la botiga de Google per la qual cosa, si la vols descarregar hauràs d'acceptar "origen desconegut". T'avisarà que pot accedir a la teva ubicació i un munt de coses més que espanten molt, però a la fi, com qualsevol altra app.

Un cop descarregada ocupa 23 Mb (caldrà millorar aquesta qüestió).

L'aspecte és aquest:

El més important és no fer servir el predictor de text del mòbil , ja que, habitualment, afegeix un espai a final de mot i, per tant, el resultat no coincidiria amb l'esperat i es consideraria error.

Esta feta amb eXeLearning i convertida en app amb appsgeyser. La pots descarregar des de:

http://app.appsgeyser.com/5995100/SordesSonores01


(1) tr Armar, dreçar (un objecte), ajustant les parts de què es compon. Muntar una trampa, una cadira, un fusell.

dissabte, 18 de novembre de 2017

Malenconia, melancolia i melangia

Tres mots de pronúncia semblat i amb significat idèntic:

malenconia
f 1 ant Bilis negra.
2 PSIC/PSIQ Estat anímic caracteritzat per una tristesa vaga, ombrívola, atribuït antigament a la bilis negra, d'on li ve el nom.

melancolia
f Malenconia.

melangia
f PSIC/PSIQ Malenconia.

El truc podria ser recordar que, si les escrivim per ordre alfabètic,  la del mig coincideix amb el castellà (llevat de l'accent). Es una mica mentida perquè la primera (malenconia) també es fa servir a Cantabria i Salamanca, però poca cosa i no paga la pena liar-se.

Si estem treballant un dictat no tenim més remei que tenir-ho present, però tant en la parla com en una redacció, si no tenim un atac de lletraferidisme, podem fer servir melanconia que és el mot referencial de les tres opcions.

Seria un mètode similar al que es fa servir per les Repúbliques Bàltiques:

ESTONIA
LETONIA
LITUANIA


divendres, 17 de novembre de 2017

Llengilitcat

Un blog imprescindible si has de treballar el català:

http://llengilitcat.blogspot.com.es/


Per què us feu una idea aquí teniu la seva distribució d'articles el dia d'avui. Entenc que 269 articles sobre ortografia són per tenir-los en compte.



diumenge, 12 de novembre de 2017

-issar o -isar

Analitzant les terminacions amb essa sorda en -issar i amb s sonora en -isar podriem fer dos blocs, un de mots amb certa freqüencia i un segon bloc de poc us. Com sempre, es una divisió personal.

Mots acabats en –issar  /s/

Mots acabats en –isar   /z/
acarnissar-se
aferrissar-se, desenferrissar, enferrissar
apallissar, empallissar
bardissar, embardissar, esbardissar
canyissar, encanyissar
clissar
comissar, decomissar
empastissar
empostissar, desempostissar
entapissar, desentapissar
envernissar, desenvernissar
esclarissar
esllavissar-se
espellissar
granissar
hissar
matissar
panissar
rissar, arrissar, desarrissar
roquissar

allisar
avisar, divisar, revisar, supervisar, improvisar, visar
descamisar, encamisar
encisar, desencisar
envalisar, desenvalisar, desvalisar
frisar
guisar
irisar
matisar
pisar
precisar
requisar
tamisar

Entre les sordes cal destacar:
Recordeu el carrer de la PortaferriSSa a Barcelona. Per allí segur que us podeu fer un arriSSat afro.
A les tapiSSeries sovint podem enverniSSar un moble.
Mentre esperes, pots prendre un graniSSat.
DecomiSSar és una feina que es fa a les fronteres on sovint hi ha bardiSSes.

Entre les sonores:
FriSo per aviSar que ha arribat aquell descamiSat tant enciSador.
Estic guiSant un peix iriSat que hem requiSat.
Cal preciSar i matiSar molt el procediment abans d’alliSar la peça.
En un silenci pur, només matiSat pel lladruc d'un gos llunyà al qual li havien piSat la cua.

Sordes molt menys freqüents acabades en -issar:
abissar
acanissar
adormissar-se
aguissar
aquissar
capissar
clapissar
emmerdissar, esmerdissar
emplomissar-se
encrostissar, desencrostissar, escrostissar
enfardissar, desenfardissar
enllardissar, desenllardissar
enllepissar, desenllepissar
esgarbissar
esgardissar
esmatissar
esplomissar
esquerdissar
fanguissar
grapissar
massissar
rapissar
uïssar


Sonores molt menys freqüents acabades en -issar:
abalisar
agrisar
aguisar
anisar
bisar
brisar
cisar
croquisar
desprisar
emmanisar
escamisar
llisar

prisar

divendres, 10 de novembre de 2017

Femení dels adjectius acabats en -ès i -és

Analitzant els adjectius acabats en –es i la seva forma femenina resulta que:

la majoria són gentilicis amb accent obert i fan el femení amb –esa. El paradigma és:

francès – francesa

de la resta, la majoria s’escriuen amb accent obert i, com els gentilicis fan el femení amb –esa

Desprès – despreSa
Empès – empeSa
Encès – enceSa
Entès – enteSa
Estès - esteSa
Il·lès  - il·leSa
Imprès - impreSa
Incomprès – incompreSa
Madurès – madureSa
Obès – obeSa
Palès – paleSa
Pres – preSa

I com sempre, unes boniques excepcions vinculades a verbs amb -ss-

Accent obert
Accent tancat
Espès – espeSSa – espessos – espesses
Confés – confeSSa – confeSSos – confeSSes
Exprés – expreSSa – expreSSos - expreSSes
Profés – profeSSa – profeSSos - profeSSes

Per recordar aquests adjectius podem fer servir altres formes de les seves famílies:

Penseu en un moSSèn prenent xocolata espeSSa mentre confeSSa a una dona que profeSSa una fe diferent de la que expreSSa.

EspeSSir          
ConfeSSar
ExpreSSar
ProfeSSar

dimecres, 8 de novembre de 2017

Alguns verbs irregulars altrament dit malparits. Coure.

COURE

Aquí hi ha velarització, dièresi, hiats, canvi de o a u en el participi, una mica de tot...

Participi: cuit , cuita, cuits, cuites. Atenció!  Amb U sols el participi i sense dièresi.

Cuit és per aliments, maons, etc, es a dir per canvis químics.

Per embolicar-ho més, també existeix el participi COGUT:


[ p p cogut -uda ] intr fig 
1 Produir una sensació dolorosa anàloga a la d'una cremada a algú. Els ulls em couen. La ferida de la cama em cou molt. 
2 Tenir un sabor picant. Aquesta salsa cou massa. 

3 Produir desfici, intranquil·litat, disgust. La repulsa que li donaré ja li courà.

Gerundi: coent
Ni se us acudeixi fer servir ni una “q” ni afegir “g” on no toca.

Present indicatiu:
1ª singular: coc     Toca fer la gallina.

En la segona i tercera del plural ens podem fer mal a la llengua amb tanta vocal:
2ª plural: coeu
3ª plural: couen

Passat simple (pretèrit imperfet). A gaudir amb la dièresi excepte en 1ª i 2ª del plural

Coïa                Coíem
Coïes               Coíeu
Coïa                Coïen

El preterit perfet no el fa servir ni Déu. Hom empra la forma “vaig coure”. Aquí tenim una velarització convertint la c del present d’indicatiu en g:

Coguí              coguérem
Cogueres        coguéreu
Cogué              cogueren

Una altra velarització en el mode subjuntiu del present i del preterit imperfet
PRESENT
PRETERIT IMPERFET
Cogui              coguem
Coguis             cogueu
Cogui               coguin
Cogués            coguéssim      
coguessis        coguéssiu
cogués            coguessin

Finalment, cal parar atenció a la velarització de la negació de l'imperatiu:

Imperatiu
Imperatiu en negació (subjuntiu)
---                    coguem
Cou                 coueu
Cogui              coguin
---                    No coguem
No coguis        No cogueu
No cogui         No coguin




dilluns, 6 de novembre de 2017

Oracions subordinades introduïdes per la conjunció Sí.

Oracions subordinades introduïdes per la conjunció Sí.

En principi sona una mica a xinès, però mirem-ho amb tendresa i aprofitem criteris de programació...

Tenim dues parts: l’oració subordinada amb la conjunció “Si” + l’oració principal

SI ENTRENO, ANIRÉ
SI ENTRENÉS, ANIRIA
SI HAGUÉS ENTRENAT, HAURIA ANAT

Analitzem les tres frases en els seus temps i els seus nombres de mots:

1
FUTUR i PRESENT INDICATIU (1 + 1 )
2
CONDICIONAL SIMPLE i PRETERIT IMPERFET DE SUBJUNTIU (1 + 1)
3
CONDICIONAL COMPOST i PRETERIT PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU (2 + 2)

Per tant si en una condicional amb “SI” en una de les dues parts tenim

Un mot: en l’altra també un mot
Si la principal és futur, la subordinada present indicatiu
Si la principal és condicional simple, la subordinada Pret. Imp. Subj.

Dos mots, en l’altra també posarem dos mots.
Condicional compost en la principal Pret. Plusq. Subj en la subordinada

Pel segon cas, condicional simple en la principal, també podríem fer servir imperfet d’indicatiu en la subordinada. La forma amb subjuntiu és més habitual i, com sóc una gallina, no em penso embolicar.

Per acabar, fixa’t que l’accent és tancat.

diumenge, 5 de novembre de 2017

Alguns verbs irregulars altrament dit malparits. Néixer o Nàixer

Néixer o nàixer

El gran dubte consisteix en si hem d’escriure e o a.

Si fem una ullada a la conjugació observarem que, en última instancia, sempre podríem fer servir “a” però és molt arriscat ja que en alguns casos, si anem més enllà d’en Xuriguera, la forma que porta “a” és poc freqüent. El meu suggeriment es fer servir aquesta regla:

·         Si la vocal on dubtem és tònica escriurem “e”. Si és àtona escriurem “a”.

Afecta, fonamentalment a present d’indicatiu i de subjuntiu ( i per tant imperatiu)
En aquests tres casos la e podria ser a i la forma verbal estaria ben emprada. Però NO a l’inrevés !

Present indicatiu
Present subjuntiu
Imperatiu
neixo
neixes
neix
naixem
naixeu
neixen
neixi
neixis
neixi
naixem
naixeu
neixin
neix
neixi
naixem
naixeu
neixin

Precaució en la segona del imperatiu: Neix tu / Naixeu vosaltres.

Recordeu:
Naixement
Cal que neixin flors a cada instant.
Participi: nascut ( amb el verb esser podem dir és nat)
Gerundi: naixent

I si algun dia teniu dubtes pel que fa a l’accent del infinitiu amb “e” recordeu aquesta ridícula imatge on veiem com es connecten l’accent tancat de la “é” i l’obert de la “à” en forma de paràbola fent un sòl sobre l’horitzó







dissabte, 4 de novembre de 2017

Memorial secreto de Olivares a Felipe IV

Ben bé no sé per què però avui m'han vingut ganes de reproduir aquest fragment de La rebel·lió dels catalans (1598-1640) de J. H. Elliot.:
Aquesta política oficial va trobar la seva expressió formal en un famós memorial secret preparat per Olivares per a Felip IV i datat a 25 de desembre de 1624. Aquest memorial donava una detallada descripció de la naturalesa del govern de la Monarquia i dels diferents problemes amb els quals s'havia d'enfrontar, i el seu contingut quedava plasmat en un paràgraf clau que ha estat citat amb freqüència pels historiadors dels segles XIX i XX:


«Tenga VM por el negocio más importante de su Monarquía, el hacerse Rey de España: quiero decir, Señor, que no se contente VM en ser Rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, Conde de Barcelona, sino que trabaje y piense, con consejo mudado y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla, sin ninguna diferencia, que si VM lo alcanza, será el Príncipe más poderoso del mundo. »

Com es podria aconseguir la castellanització d'aquests regnes? El comte-duc suggeria tres possibles maneres. La primera «y la más dificultosa de conseguir (pero la mejor, pudiendo ser) sería que VM favoreciese los de aquel reino, introduciéndolos en Castilla, casándolos en ella, y los de acá allá». La segona era que el rei comencés les negociacions en el moment en què tingués un exèrcit i una esquadra disponibles, de forma que pogués negociar des d'una posició de força:

«El tercer camino, aunque no con medio tan justificado, pero el más eficaz, sería hallándose VM con esta fuerza que dije, ir en persona como a visitar aquel reino donde se hubiere de hacer el efecto, y hacer que se ocasione algún tumulto popular grande y con este pretexto meter la gente, y en ocasión de sosiego general y prevención de adelante, como por nueva conquista asentar y disponer las leyes en la conformidad de las de Castilla y de esta misma manera irlo ejecutando con los otros reinos. »

Págines 179-180


Hi ha qui posa en dubte la seva veracitat però trobo que és perfectament plausible Si més no així ho van considerar Valladares en el XVIII i Cánovas del Castillo en el XIX.