dimarts, 26 de gener de 2016

Relato inmoral de Wenceslao Fernández Flórez

Título: Relato inmoral (Obras completas Tomo III)
Año:1927
Autor: Wenceslao Fernández Flórez
Páginas: 141  (9-151/1049 papel biblia)
Editorial; Editorial Aguilar
Edición: Sexta edición 1964. Primera reimpresión 1969
Códificación: Depósito legal M.27078-196

Contenido
Capítulo I: En que no ocurre nada interesante
Capítulo II: Donde Varona comienza a instruirse en nuestras ejemplares costumbres
Capítulo III: Por el que la Humanidad puede enterarse de cómo Varona gastó dos duros y tuvo un sueño
Capítulo IV: De cómo entró y salió una tapada en un hotel de la corte
Capítulo V: En el que se confirman los temores que pudiera abrigar cualquier lector honorable
Capítulo VI: Donde un buen caballero prueba el temple de una virtud
Capítulo VII: En el que un "paco" asoma, dispara y desaparece
Capítulo VIII: Los tres caminos
Capítulo IX: Que aspira a conmover al lector con algunos ejemplos de excelente moral provinciana
Capítulo X: En el que Varona conversa con un espectro edificante
Capítulo XI: En el que se narran sucesos que Varona cree, erróneamente, significativos
Capítulo XII: Que, afortunadamente, pone fin a esta narración abominable

El aroma cervantino impregna todo el Relato inmoral. No solamente el estilo de los títulos de los capítulos; el narrador aparenta relatar las vivencias de un desadaptado a la moral dominante. Al mismo tiempo, las constantes integraciones de sub-episodios hacen pensar en El Quijote.

El lenguaje es muy elaborado, con metáforas continuas, riqueza de vocabulario ( o por lo menos desde nuestro prosaico siglo XXI) y momentos inolvidables como la preocupación sobre el miedo de los muertos la primera noche en el cementerio, el gato que ve parir a la posadera en un estilo muy de los Monty Piton, las cabezas cortadas sobre el plano del agua, etc.

Pese al constante tono humorístico, no se puede olvidar una dura crítica contra la moral española y el machismo de aquellos años.

La edición es de pequeño tamaño, realmente de bolsillo y en papel biblia.

¿Recomendable? Más bien imprescindible.

dijous, 14 de gener de 2016

La col·laboradora de Empar Moliner

Título: La col·laboradora
Autora: Empar Moliner
Editorial: Columna
Colección: Col·lecció clàssica nº 923
Primera edición: Febrero 2012
Segunda impresión: Marzo 2012
Páginas: 317
ISBN: 978-84-664-1493-7
DIBA: N Mol

Hi ha alguna cosa de caòtica tant en el temps com en els personatges. Iniciem com una novel·la amable i poc a poc va esdevenint ,si no més seriosa sí més reflexiva.

Com sempre, el llenguatge és d'alt nivell, fins i tot alguna vegada una mica massa. No m’acabo de creure fer servir clenxa per una ratlla de coca… Tot en una mena de Catalunya paral·lela amb personatges barrejats no identificables però d'estereotips creïbles.

El llibre ho escriu un personatge escriptora que, sovint, parla amb la lectora –en femení-. La descripció física del personatge escriptora serveix per la “des-identificació” entre el personatge escriptora i l’autora real. Més difícil es alienar-se del personatge lector.

No és tant àgil com la Feli, però probablement és molt més elaborat.


Recomanable evidentment.

dimecres, 6 de gener de 2016

No hi ha terceres persones de Empar Moliner

Título: No hi ha terceres persones
Autora: Empar Moliner
Editorial: Quaderns Crema
Colección: Biblioteca mínima nº 181
Año: 2010
Primera edición: Marzo 2010
Segunda reimpresión: Mayo 2010
Páginas: 165
ISBN: 978-84-7727-478-0
DIBA: N Mol









Comentari digne dins:
"Empar Moliner dibuixa espais urbans, actuals, mediàtics, poblats de psicòlegs, psiquiatres, professors i periodistes que es relacionen amb paletes, oficinistes i infermeres. Visitant aquest floret de despulles —deu bones lliçons de misantropia—, queden poques ganes d’eixir de casa."

Contingut:

La sessió de maquillatge
La pregunta és: ¿per què aquest canvi de registre?
Quina noia tan animosa
La guia Michelin
La contra
Wilson
Melodie Nakachian
Un mètode per dormir sense plorar
A ella no li agrada que se sàpiga
Una mica de dieta i exercici

La sessió de maquillatge:
L’abismal diferencia entre l’experiència i el garrulisme. Mons sense cap pont possible. Un Premi Nobel supervivent de l’Holocaust front a una maquilladora més enllà de la superficialitat.

La pregunta és: ¿per què aquest canvi de registre?:
Una actriu en línia continua de descens s’accepta a si mateixa. Amb una banda sonora horrorosa.

Quina noia tan animosa
De com ficar-se de quatre grapes on no volies. Una noia entra com a cuidadora d’un noi invàlid però qui l’interessa és el pare del noi.

La guia Michelin
L’angoixa dels que fins fa poc tocaven el cel. La tensió creixent t’atrapa irremisiblement.

La contra
Un periodista enamorat de si mateix actua en conseqüència.

Wilson
Psiquiatre ell, psicòloga ella amb nen peruà adoptat. Pensaments políticament incorrectes però profundament humans.

Melodie Nakachian
Una mediàtica (?) ha d’avortar. “El teu límit són quinze polvos” (pàg. 115)

Un mètode per dormir sense plorar
Dormir és una necessitat, fins i tot un plaer. I, si en la mesura del possible es pot tornar al úter, encara millor.

A ella no li agrada que se sàpiga
De com els pixapins poden destrossar el teu espai privat.

Una mica de dieta i exercici
Solitud en parella.

He llegit aquest recull de deu contes tot seguit a Feli, esthéticienne i sobta les connexions entre aquest llibre del 2010 i aquell del 2000. Les dones de grans pits, la maquilladora del principi, els homes que no es canvien els calçotets, la diva d’altres temps, els escriptors mediocres, nens pseudomonstruosos, la cuidadora esclavitzada... A banda, dins el mateix llibre i ha auto referències com ara el Restaurant  Experiència o el Nobel Sigmund Grossman.


Lo pitjor és que, com a màxim, et durarà dues tardes.

dimarts, 5 de gener de 2016

Feli, esthéticienne de Empar Moliner

Títol: Feli, esthéticienne
Autora: Empar Moliner
Editorial: Destino
Año: 2000
Primera edición: Marzo 2000
ISBN: 84-233-3202-0
Páginas:  276
DIBA: N MOL

Premi Josep Pla 2000.







Un tip de riure. Una mena de vodevil sense ser-ho.
A banda, les descripcions de les situacions tenen un tó quevedesc. Són molt denses tot i la lleugeresa. Sí, seria com un coctel de Quevedo i Mendoza.
Com a crítica sols el fet de que, no poques vegades, t'hi perds en els diàlegs o les referències i trigues una estona a saber a qui s'està referint.
Molt recomanable.



El talento de Empar para el cuento es innegable pero ¿qué tal se defenderá en una novela? Pues estupendamente. La mayor extensión le permite desarrollar una serie de personajes cotidianos pero extravagantes. ¿Se imaginan a un culturista que se convierte al budismo tras encontrar una imagen de Buda en un jamón? ¿A una trabajadora social todavía virgen con más de treinta años obsesionada con los juegos olímpicos de Barcelona 92? ¿Un dramaturgo en ciernes que cada vez que le surge una oportunidad de follar no puede por llevar los calzoncillos sucios? Pues todo eso y mucho más lo encontrarán aquí.
(...)
No crean que es un libro de chistes; los personajes son una delicia, y la autora sabe colocarlos en situaciones muy jugosas. Todos obsesionados con el sexo y con dificultades para conseguir pareja. Pero no se preocupen, el buen corazón de Empar Moliner repartirá felicidad para todos.
Olvídense de la insulsa portada e incluso del título anodino, que esconden un excelente libro. Por desgracia sólo para los lectores catalanes ya que no existe -¿a que esperan?- traducción al castellano. No se lo pierdan.

diumenge, 3 de gener de 2016

Busco senyor per amistat i el que sorgeixi de Empar Moliner

Título: Busco senyor per amistat i el que sorgeixi
Autora: Empar Moliner
Editorial: Quaderns Crema
Colección: Biblioteca mínima nº 150
Primera edición: Marzo 2005
Páginas: 171
ISBN: 84-7727-428-2
DIBA: N 833 MOL









Contenido:

¿De quin país la vol?
Cuina mediterrània (per pobres)
Paul Auster vine a l’Ikea
¿Encara no teniu un refugi atòmic?
Remei pels cops
El lot, al·lot
Si l’alcalde ho diu, jo ho faig
Josep Piqué i els desaprensius
Els mugrons de la Kournikova i els meus
Perseguint en Quim Monzó
Fregant terres em guanyo el cel
La “LOCE” vista des d’una paperera
El pes d’una grassa a la lluna
La millor de les casseroles possibles
Camí a la perdició
Com em vaig fer apòstata
Elogi del lector (de gorra)
Ell mai no ho faria (el test)
El teorema de Village People
El taxista metafòric
Els butaners del futur
El condó passa
Óssos per les desgràcies
Bones notícies pel català
El vol de la gallina
El que li falta al tramvia
Embustiador, coneixeràs el dolor
Cor desbocat
Espanya i olé
Paraulotes
Polonesos
Oberbooking
Melòmans del full musical
El meu marit era un heretge
Tots putots
Els alemanys cogombres polonesos
Ves per on!
Gossos catalans
Hadisha a l’època del xat
Busco senyor per amistat i el que sorgeixi

Fa poc vaig escoltar per la ràdio una entrevista a una senyora que havia fet la marató de New York i estava totalment exultant. Era l’Empar Moliner. De seguit vaig recordar el molt que vaig gaudir amb “T’estimo si he begut) i finalment he llegit el “Busco senyor...”
El posaria bastant per sota del “T’estimo” però no deixar de ser una lectura molt agradable.

A destacar:
“Tots putots”–diguem-ne- dedicat al Institut Català de la Dona talment com “El vol de la gallina” amb un final destacable
En plan denuncia ben narrada el de “Hadisha”, una noia musulmana o el de "Remei pels cops" sobre la violència de gènere.
El “Busco senyor”, molt semblant al “Com em vaig fer apòstata”.
“Paul Auster, vine al Ikea” és una mena d’homenatge a Sherlock Holmes
“Fregant terres” seria un dels més literaris juntament a la descripció del bar de Sancho de Àvila en “Camí a la perdició”
“El condó passa” es remarcable i es queda “clavat” en la memòria.

Es inevitable no recordar a Monzó, en el dels mugrons de la Kournikova o el de la casserolada o el "Elogi del lector de gorra" (de fet penso que Monzó ha tocat també aquest tema).