Victus. Barcelona
1714
Albert Sánchez Piñol
La Campana
2º ed. Octubre 2012
591 pàgines + cronologia + personatges
Tot i que la lectura de Piñol sempre m’ha reportat estones agradables
vaig decidir no comprar aquest llibre bàsicament pel seu volum i per mirar de
fugir de productes mediàtics. La primera excusa no te gaire força, la segona
menys, però un és com es i no es pot fer gaire cosa. Així que vaig intentar
llegir-ho en format e-book però les enormes errades tipogràfiques de les
primeres pàgines m’ho van impedir. O es gaudeix o no es llegeix (“Jo llegeixo
perquè em dóna la gana” com diu Pococurante en el Càndid de Voltaire).
Solució final: posar-me en la cua de la biblioteca. El dia que vaig
recollir el llibre em vaig trobar que també estava ja disponible el “Jo confesso”
de Jaume Cabré. Total que em vaig portar quasi 1600 pàgines que pesaven el seu.
Es llegeix en un plis. Com sempre, Piñol
demostra que té ofici i de seguit et fiques en la trama fins al punt que de
vegades dubtes com acabarà (el mateix em passa amb molts llibres d’història,
què hi farem!).
Tristament acaba com acaba però no sense fer-te
reviure un moment de dignitat col·lectiva. Ells van morir per dignitat i ara
ens preocupem per si ens fan fora de la UE (UE que, tal i com està plantejada,
per mi, se la poden confitar).
Personalment, a banda de passar una bona
estona, cal reconèixer que et permet establir unes referències que, si no
coneixes profundament el tema, t’ajuden a aprofundir. (en cartera LA GUERRA DE
SUCCESSIÓ I ELS SETGES DE BARCELONA 1697-1714 del meu professor Josep Maria
Torras i Ribé)
Per aprendre gaudint...i, evidentment, en castellà (si es pot, sempre en versió original).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada