Any: 2010
Autor: Nicholas Carr
Traducció: Pedro Cifuentes
Editorial: Taurus (Grup Santillana)
Col·lecció: Pensamiento
Pàgines: 340
ISBN: 978-84-306-0812-6
Aquest estiu, a la platja vaig escoltar aquesta bonica conversa:
-Tu sabej que pone en la tumba del Groucho Mars
-No
-"Perdone que no me levante". Jua, jua, jua. Como ejtá muerto...Yo ej que lo se too. Tengo interné en el móvil y lo se to.
No vaig poder evitar pensar en Sòcrates.
Fa pocs dies va morir Martín de Riquer del que, per cert, no he llegit res. Ronda per la casa una Aproximación al Quijote que suposo que algun dia encetaré. La qüestió es que en l'article de La Vanguardia feien referència al llibre de Nicholas Carr al considerar a Martín de Riquer com un dels darrers savis, com una persona amb cultura relacional molt més enllà de l'erudició.
L'experiència de la platja, l'observació de cada cop més zombies amb pròtesis digitals en forma de telèfon mòbil i l'article sobre Martin de Riquer em van fer apartar una estona de Ortega y Gasset i fer un parèntesi tecnològic.
El primer que he de dir es que es treuen les ganes de fer cap comentari en un blog. En qualsevol cas, aquest blog es d'us personal, per tant, continua tenint sentit parlar sobre els llibres que he llegit per poder consultar-los (jo mateix) en un futur. A banda d'aquesta sensació - traduïda en no tocar l'ordinador (a casa, a la feina ja és més difícil) un parell de dies- s'ha de dir que és un llibre bastant recomanable. Espanta, això sí.
No posaré cap cita, sols un exemple força revelador. Donats dos grups de persones se'ls hi dona el mateix text literari. Al primer grup se li dona en paper i al segon en format digital (en un PC, o tablet o similar) amb hipervincles. En teoria, el segon grup potenciarà (en plan realitat augmentada) la comprensió. En realitat, el primer grup farà una lectura amb pensament lineal del text i ho pairà molt millor que el segon grup que, ha rebut més informació però de forma dispersa i descentralitzada.
La idea general és que Internet ens fa picar d'aquí i d'allà i ens impedeix concentrar-nos de la manera tradicional. No es planteja que sigui millor o pitjor però, amb abundant bibliografia, sembla demostrar-se que la nova metodologia d'accés a la informació afecta físicament al cervell (a nivell, sobre tot, de relacions sinàptiques) i que un mode d'entendre el coneixement, reflexiu i lineal està començant a morir.
Una mica acollonant...
També es pot consultar el TED de Sherry Turkle:
http://www.ted.com/talks/sherry_turkle_alone_together/transcript?language=en
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada