Una traducció habitual per aquesta frase seria:
L'escrit queda, les paraules se les porta el vent.
El curiós del cas es que, en realitat té un significat totalment oposat.
En un temps en que la literatura era llegida, on encara no hi havia signes de puntuació i les paraules no tenien espais entre elles, la paraula escrita quedava a nivell de terra.En canvi, la paraula parlada, el verb -en sentit trascendent, l'esperit- s'elevava i volava.
Per tant, en aquell moment el significat -en una traducció molt lliure- seria:
L'escrit queda, les paraules parlades s'eleven al més alt.
Com que això està basat en Una historia de la lectura de Alberto Manguel -Lumen pàg 99- i en la mateixa pàgina hi ha una bonica cita de Marcial, aprofito per incrustar-la ni que no vingui al cas:
El libro que recitas, Fidentino, es mio;
pero cuando lo recitas mal, empieza a ser tuyo.
Aquesta preocupació per que la posteritat més immediata destroci les obres la tornarem a veure, entre d'altres, en Don Juan Manuel avisant que les impressions poden destarotar la seva obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada