diumenge, 29 de juliol de 2012

2 o 288

Hi ha una -de tantes- discusió per la xarxa sobre el resultat d'aquesta operació:

48/2(9+3)

Per a alguns el resultat és 2. Per altres 288.

Per evaluar-la, cal considerar les lleis de precedència dels operadors (1):

operador de negació: no
operador exponencial: ^
operadors multiplicatius: *,/,div,mod,i
operadors additius: +,-,o
operadors de relació: =,<>,<,>,<=,>=

"Si una operació conté operadors de la mateixa precedència, es segueix la regla usual d'avaluar l'expressió d'esquerra a dreta"

Per tant:

48/2(9+3)

48 / 2 * (12)

24 * 12

288


(1) Programació: Introducció a l'Algorísmica de Joan Vancells i Enric López. Eumo EditorialPàg. 27

############3

There is one discusion on the web -one of others- about the answer of this operation:
48/2(9+3)
The question is if the answer is 2 or 288

If you apply the higher precedence you know division and multiplication have the same value. So you must only apply it from left to right

48/2(9+3)

48 / 2 * (12)

24 * 12

288

Prima de risc

Força ben explicat a


Es la diferència entre el tipus d'interés que es paga pels bons espanyols en el mercat secundari i el que es paga pels bons europeus més segurs, es a dir, els alemanys.

Si, per recuperar els teus diners, no et vols arriscar compres bons alemanys i reps poc interés
Si vols més interesos pots comprar bons espanyols pels que et donaran més interesos però tens més risc de no arribar a cobrar-los.

El seu càlcul és tan simple com restar a l'interés del país amb més interés l'interés alemany:

Dades al tancament de 27 de juliol de 2012.Font: http://www.expansion.com/agencia/efe/2012/07/27/17486397.html

Situació europea. Font: http://www.infobolsa.es/primas-riesgo.htm







dijous, 26 de juliol de 2012

Lisboa. Algunes instruccions d'us

ESTUFA FRIA:
Tancada per obres des del 23 de febrer de 2012. No hi ha cap informació de la seva reapertura.
Closed by works from 2012/02/23. There's not prevision of reaperture
Cerrado por obras desde el 23 de febrero de 2012 sin previsión de reapertura.

PONT 25 d'Abril
El peatge d'entrada és de 1,45 € (per cotxes és el tipus C1). De sortida de Lisboa no hi ha peatge.
Sembla que a l'agost tampoc hi ha peatge de sortida

AUTOPISTA
Entrant des de Badajoz no trobes cap diferència amb la A-5 espanyola. Al cap d'una estona, si no vols pagar peatge t'has de desviar, però vist el tram d'Evora millor no arriscar-se. El peatge des de Badajoz fins a Lisboa volta els 16 €.
Atenció, en les maquines sense operari es pot pagar en monedes (si el de devant comença a pagar amb monedes petites t'hi pots estar una bona estona). No accepta la VISA espanyola -com a mínim la meva- i no accepta bitllets de 50 €. En resum, millor passar per on hi ha operari.

TRANSPORTS
Una bona solució és la VIVA VIAGEM. Es una targeta que costa 0,50 centims i és unipersonal.
Un cop l'has comprat -en qualsevol estació de metro- la pots recarregar per 24 hores per 5 euros. Amb aquesta targeta pots entrar en tots els tranvies, autobusos, metros, en els tres funiculars i fins i tot en el elevador de Santa Justa.

FUNICULAR DE BICA
Juliol 2012 tancat per obres.

Si et cal qualsevol aclariment, deixa un comentari.

Electra de Eurípides

Tragèdies. Eurípides (484-406 a.C.)
Clàssics Curial Volum 2
Traduïdes per Carles Riba

Com que soc un zote, m'agrada molt més la versió de Sòfocles. A banda, personalment, la traducció de Carles Riba s'em fa molt tediosa.

Si l'he llegit ha estat per poder seguir millor la representació d'Electra en el Teatre de Mèrida aquest estiu de 2012, però la veritat, entre els canvis de la versió del teatre, l'estil d'en Riba i la poca agilitat d'Eurípides fan que la versió de Sofocles sigui -al meu entendre- infinitament millor.

Per cert, tant costa ser fidel a un clàssic al representar-ho?. Són ganes de complicar les coses.

Sostiene Pereira de Antonio Tabucchi

Sostiene Pereira. Una declaración
Títol original: Sostiene Pereira. Una testimonianza.
Milà 1994

Traducció de Carlos Gumpert i Xavier González Rovira

182 pàgines.

Editorial Anagrama Barcelona.

L'estil s'adapta al personatge: Les frases són curtes, just de la mida necessària. La sensació és de fluidexa, les coses, simplement, van passant.

Si t'ho perds, tú mateix.

British Bar dins Sostiene Pereira de Tabucchi

El trobareu a la Rua Bernardino Costa 52.

Si feu servir un dels plànols turístics que donen a les oficines de turisme o als hotels acabareu dels nervis.

La millor forma per ubicar-lo es en la cruïlla entre Rua Alecrim (pujada considerable amb un pont) i Rua Arsenal (per on passen els tranvies 15 i 25). La Rua Bernardino Costa és continuació de Rua Arsenal.

En Sostiene Pereira, el protagonista entra a prendre una llimonada abans d'agafar el tren per anar a la clínica de talasoterapia:


Se dirigió al vestíbulo, se detuvo ante el retrato de su esposa y le dijo: Anoche vi a
Marta, la novia de Monteiro Rossi, me da la impresión de que esos chicos se están
metiendo en problemas serios, mejor dicho, se han metido ya, de todas formas no
es asunto mío, a mí lo que me hace falta es una semana de talasoterapia, me la ha
prescrito el doctor Costa, y además en Lisboa uno se sofoca y yo he traducido
Honorine de Balzac, me marcho esta mañana, voy a coger el tren al Cais de Sodré,
te llevo conmigo, si me lo permites. Cogió el retrato y lo metió en la maleta, pero
boca arriba, porque su esposa había tenido necesidad de aire toda la vida y pensó
que también el retrato necesitaría respirar bien. Después bajó hasta la pequeña
plaza de la catedral, esperó un taxi e hizo que le llevaran hasta la estación.
Descendió en la plaza y pensó en tomar algo en el British Bar del Cais de Sodré.
Sabía que aquél era un lugar al que acudían escritores y esperaba toparse con
alguno. Entró y se sentó a una mesa de un rincón. En una mesa cercana, en efecto,
se hallaba el novelista Aquilino Ribeiro, que estaba comiendo con Bernardo
Marques, el dibujante vanguardista, quien había realizado las ilustraciones de las
mejores revistas del modernismo portugués. Pereira les dio los buenos días y los
artistas contestaron con un gesto de la cabeza. Hubiera estado bien comer en su
mesa, pensó Pereira, y contarles que el día anterior había recibido una crítica muy
negativa sobre D'Annunzio, y saber qué pensaban de ello. Pero los dos artistas
estaban inmersos en una densa conversación y Pereira no tuvo el valor de
molestarles. Entendió que Bernardo Marques ya no quería dibujar y que el novelista
quería marcharse al extranjero. Eso le provocó una sensación de desaliento,
sostiene Pereira, porque no esperaba que un escritor como aquél pudiera
abandonar su país. Mientras se tomaba su limonada y saboreaba sus caracoles
marinos, Pereira escuchó algunas frases. A París, decía Aquilino Ribeiro, el único
lugar posible es París. Y Bernardo Marques asentía diciendo: Me han propuesto que
haga dibujos para varias revistas, pero yo ya no tengo ganas de dibujar, éste es un
país horrendo, es mejor no colaborar con nadie. Pereira terminó sus caracoles y su
limonada, se levantó y se detuvo frente a la mesa de los dos artistas. Deseo que los
señores tengan un buen día, dijo, permítanme que me presente, mi nombre es
Pereira, de la página cultural del Lisboa, todo Portugal está orgulloso de tener dos
artistas como ustedes, personas como ustedes son las que nos hacen falta.


Dins el bar cal destacar el rellotge que funciona al reves.

Finalment, teniu una imatge de Fernando Garcia en flickr:





dimarts, 17 de juliol de 2012

Por qué no soy cristiano y otros ensayos de Bertrand Russell

Sorpren -llegit des d'avui- la seva advertència a la creixent influència de la religió, però si s'analitza una mica globalment, el plantejament és vàlid.

Més que destacar algun fragment en particular, el que cal és llegir-ho -i gaudir-ho- tot.

Todos mis cuentos de Ana María Matute



El saltamontes verde
El aprendiz (recorda molt el conte del jueu garrepa)
Caballito loco
Carnavalito
El polizón del Ulises
Paulina
El país de la pizarra
Sólo un pie descalzo
El verdadero final de la Bella Durmiente.

Els més recomanables són El aprendiz, Paulina i Sólo un pie descalzo.
El saltamontes verde, Caballito loco i El pais de la pizarra són bastant més fluixos.
El verdadero final de la Bella durmiente és radicalment diferent.

Etica para náufragos de Jose Antonio Marina

Electra. Argument

ELECTRA de Sòfocles (497/406 a. C. aprox.)

Personatges:
PEDAGOGO Mestre d’Orestes. Quan Clitemnestra i Egist varen matar a Agamenón, Electra li va encarregar que fugís amb Orestes i el cuidés.
ORESTES . Germà d’Electra.
PILADES. No diu res en tota l’obra. Company d’Orestes.
ELECTRA. Filla d’Agamenon i Clitemnestra.
CLITEMNESTRA. Dona d’Agamenón i mare d’Electra, Crisótemis, Orestes i Ifigènia. Junt al seu company Egist va assassinar a Agamenón en venjança pel sacrifici d’Ifigènia.
CRISOTEMIS. Germana d’Electra i Orestes.
EGIST. Company de Clitemenestra.

Morts als que es fa sovint referència:
Agamenon: Cap dels grec en la guerra de Troia. Quan anaven cap a Troia, la deessa Artemis va aturar els vents i va exigir el sacrifici de la filla d’Agamenon –Ifigènia- per tornar el moviment a les naus. Clitemnestra reclama que tenia que haver estat sacrificat algun dels fills de Menalau i Elena però Electra diu que la causa era una venjança d’Artemís respecte a Agamenón.

Ifigènia: Filla d’Agamenon i Clitemnestra que fou sacrificada per Agamenón a la deessa Artemís per recuperar els vents. Sense vent, tota la flota grega hagués mort en alta mar.

ESTRUCTURA:
PRÒLEG: 1-120
PÀRODE: 121-250
EPISODI 1: 251-471
ESTASIM 1: 472-515
EPISODI 2: 516-1057
ESTASIM 2: 1058-1097
EPISODI 3: 1098-1383
ESTASIM 3: 1384- 1397
ÈXODE: 1398-1510

PROLEG (1-120)
El pedagog mostra Micenes a Orestes i Pílades. Li diu a Orestes que ell el va treure de Micenes un cop Agamenón fou assassinat. Li diu que ja no hi ha volta enrere i li demana què vol fer.
Orestes li diu que ha de complir el que l’oracle el va dir. Li demana al pedagog que entri en palau i s’assabenti de tot el que pugui, que digui que Orestes ha mort i que ha vingut de part d’un amic d’Orestes a portar les cendres d’Orestes a la tomba d’Agamenon.
S’escolta a Electra lamentar-se. Marxen.
Electra es lamenta que el seu pare Agamenon no morí en la batalla sino sota la destral de la seva dona Clitemnestra i la del seu amant Egist. Sols Electra és qui plora aquesta desgràcia. Demana ajuda a les Erinies (les deesses de la venjança) i demana el retorn del seu germà Orestes.

PÀRODE (121-250)
El cor de dónes li recolza però li parla de resignació i li diu que cal superar la pena. Li comenta que la seva germana Crisótemis no pateix com ella, ni Orestes –que algun dia tornarà-.
Electra respon que espera a Orestes i per això no s’ha casat ni ha tingut fills.
El cor li diu que confiï en els deus i en el temps que tot ho cura.
Electra diu que pateix perquè ningú no l’estima ni la protegeix. Maleeix la nit que va morir el seu pare i recorda el banquet que li oferiren Clitemnestra i Egist [segueix a Homero. En altres tradicions diuen que el varen matar en el bany]. Maleeix a Clitemnestra i Egist.
El cor de dónes li diu que aquest odi no li porta res de bó.
Electra diu que no hi ha solució i demana justicia perquè la impunitat no triomfi.

EPISODI I (251-471)
Electra explica el mal que li fa veure a Egist ocupant el tro i el llit del seu pare i veure a Clitemnestra celebrant l’aniversari de l’assassinat.
Clitemnestra li desitja la mort i la ridiculitza per creure que és la única que ha perdut un pare. A banda li retreu que va segrestà a Orestes.
Electra critica a Egist que –com una dona- es va quedar a palau mentre els homes lluitaven a Troia.
Apareix Crisótemis i li recomana –a Electra- que faci com ella: que tingui pena però que no es noti, que navegui amb les veles recollides.
Electra li retreu a Crisótemis la seva covardia i hipocresia heretada de Clitemnestra.
El cor de dones vol possar pau acusant a Electra de parlar inspirada pel odi.
Crisótemis avisa a Electra que estan a punt de desterrar-la i li suggereix que pot seguir sent fidel a la memòria del seu pare però respectant els poderosos. Com que veu que no la pot convencer segueix el seu camí per portar ofrenes a la tomba d’Agamenon per odre de Clitemnestra.
Electra li demana què com és que Clitemnestra li ha ordenat això.
Crisótemis li diu que Clitemnestra ha tingut un mal son.
Electra li demana que li ho expliqui.
Crisótemis li diu que Clitemnestra ha somiat que Agamenon tornava i clavava el seu ceptre en la sala principal de palau.
Electra li demana que no honori el seu pare de part d’una dona que l’odiava. Agamenon no perdonarà a qui l’ha mort i mutilat [per evitar la venjança, al assassinat li tallaven les extremitat i les hi penjaven al voltant del coll] i havia rentat la sang de la destral en el seu propi cap. Li demana que llenci les ofrenes i les substitueixi pels rinxols d’Electra i de Crisótemis i pel cinturó d’Electra.
El cor de dones diu que és una petició asenyada.

ESTASIM 1 (472-515)
El cor de dones anuncia que esta a punt d’arribar la justicia i la venjança i recorda la maledicció de Mirtil sobre Micenes [Mirtil fou assassinat pel primer rei de Micenes i va jurar que mai no hauria pau pel seus descendents].

EPISODI 2 (516-1057)
Clitemnestra reny a Electra perquè –com no està Egist- no li fa cas. Justifica l’assassinat d’Agamenón pel sacrifici d’Ifigènia en lloc dels fills de Menelao.
Electra li contesta que matar el pare és el pitjor hagi o no raons. A banda li diu que el matà per voluntat d’Egist , no per venjar a Ifigenia. Diu que Artemisa estava emprenyada amb Agamenon per la mort d’un cérvol i que volia venjança, que sols la mort d’un fill d’Agamenon l’aplacaria . Sens aquest sacrifici la flota grega mai hagués arribat a Troia ni hagués tornat a Grècia.
Electra li replica a Clitemnestra que tota mala acció que pugui fer l’ha aprés d’ella.
Clitemnestra li demani que li deixi fer en pau els sacrificis.
Entra el pedagog i informa que Orestes és mort.
Electra es queda trasbalsada i plora.
Clitemnestra demana com ha estat.
El pedagog explica que Orestes ha mort en una cursa de carros.
Clitemnestra no sap si alegrar-se o entristir-se ja que Orestes era el seu fill però també el seu enemic. A la fi considera que és el millor que pot haver passat i la llàstima es que no hagi mort també Electra.
Electra li retreu que sigui feliç per la mort del seu fill.
Clitemnestra entra a palau amb el pedagog.
Electra no s’ho pot creure i es lamenta de la mort d’Orestes. No te cap raó per viure.
El cor de dones li recorda la mort d’Antiarc per culpa de la seva dona i com fou venjat pel seu fill.
Mentre Electra plora entra Crisótemis tota contenta i corrent [tot el contrari a l’eukosmia. Plató (428 – 347 a.C.) planteja que l’home digne ha de ser pausat]. Li diu que Orestes és viu, que ha vist cabells seus en l’altar d’Agamenón.
Electra constesta que està boja, que Orestes és mort i que les ofrenes deuen ser per la mort d’Orestes. Electra suggereix a Crisótemis matar a Egist. Li explica que Egist mai deixarà a Crisótemis ni casar-se ni ser mare. Si li ajuda a matar a Egist, tots els homes que arribin a Micenes per algun festival o al teatre la consideraran molt digna i es voldran casar amb ella.
Crisótemis respon que és una dona, no un home i que encara poden acabar pitjor. Cal cedir davant els poderosos.
Electra és conscient que no li ajudarà ningú. Alaba els raonaments de Crisótemis però li retreu la seva covardia.

ESTASIM 2 (1058-1097)
Cant del cor de dones a les desgràcies d’Electra.

EPISODI 3 (1098-1383)
Apareix Orestes (que Electra no reconeix) i li demana que li porti davant d’Egist.
Electra li demana si ve a confirmar la noticia.
Orestes no sap de quina noticia li parla. Ell sols porta les cendres d’Orestes.
Electra li demana acaronar la urna amb les cendres i –tot lamentant-se- diu que vol morir.
Orestes li demana si és Electra.
Ella diu que sí i Orestes li comença a preparar per la gran notícia. Li diu que la urna no conté les cendres d’Orestes i li mostra el seu anell.
Ella ho reconeix i Orestes li demana que calli.
A Electra li costa però accedeix. Orestes li demana que deixi enrere la xerrameca sobre coses ja sabudes i dolentes i que es centri en el moment i en el que ha de passar, que dissimuli l’alegria perquè Clitemnestra no s’adoni de res.
Electra accepta.
Se sent soroll. Electra convida en veu forta als “extrangers” que entrin a palau. Que ningú rebutjarà ni s’alegrarà del que porten. [al mateix temps la urna i la venjança].
Era el pedagog. Els adverteix que no cridin i que vagin amb compte. Els hi diu que tot està preparat i tothom creu que Orestes ha mort.
Electra demana què qui és aquell home. Orestes li explica que és el pedagog al que ella el va confiar quan era petit i van matar Agamenon.
Electra li diu que en un sol dia l’ha odiat i l’ha estimat absolutament per les seves notícies. El pedagog li diu que sovint la nit ens fa comprendre el que ha passat durant el dia. Els hi diu que Clitemnestra està tota sola i que és el moment d’actuar.
Electra demana ajut a Apolo.

ESTASIM 3 (1384-1397)
Preparació per al moment tràgic. Hermes els acompanyarà a tots [a Orestes i Pílades cap a Clitemnestra i a Clitemnestra cap el Hades].

EXODE (1398-1510)
Electra li diu al cor de dones que està vigilant que no entri Egist.
Clitemnestra crida.
Electra se n’alegra. Li demana a Orestes com ha anat
Orestes diu que ja no li molestarà més [fragment perdut]
El cor de dones adverteix que arriba Egist [fragment perdut] i demana que ho facin tan bé com abans.
Egist li demana a Electra què sap dels estrangers i quines noticies porten d’Orestes. El cor de dones suggereix que cal tenir enganyat a Egist.
Electra li diu que dins trobarà un lamentable espectacle. Egist es posa content i demana que tothom ho vegi.
Es veu un cos cobert . Al cantó del cos Orestes i Pílades.
Egist demana que descobreixin el cos per veure-ho bé. Orestes diu que ha de ser ell mateix qui ho faci.
Egist està conforme i demana a Electra que vagi a buscar a Clitemnestra.
Electra li contesta que Clitemnestra està ben a prop.
Egist se n’adona del parany i demana poder parlar.
Electra ho rebutja i li demana a Orestes que el mati.
Orestes empeny a Agamenon al lloc on Egist va matar a Agamenon.
El cor de dones canta que Agamenon ja pot descansar en pau.

dissabte, 14 de juliol de 2012

El crack del 29

Documental de La 2 sobre el crack del 29

Canviar la localització inicial de Google Earth

Perfectament explicat dins


LOCALIZACION INICIAL GOOGLE EARTH
LOCALITZACIO INICIAL GOOGLE EARTH
STARTING POINT IN GOOGLE EARTH

dimecres, 4 de juliol de 2012

Comprar xip groc

Sembla mentida però és una petita odisea comprar el xip groc.

Actualment, juliol 2012, el tenen a la venda a www.esportissim.com (C/ Bolivia 97, Barcelona) per 18 €.

Més informació.


Sembla que demanen nom, cognoms, data de neixement, club i localitat. Seria interessant saber si, passat el temps, es poden modificar les dades en la base general..

diumenge, 1 de juliol de 2012

CURSA nº 2 XXIIª Cursa 10K de la Vila Olímpica Barcelona

01/07/2012

Resultat: 49' 10"
Participants 2609
Categoria M45
Posició categoria 180/329

O de com tan poca gent pot ser tan guarrindonga amb les punyeteres ampolles. O també de com apilonar-se en l'arribada.

En el km 8, bonic pensament de "que faig aqui?"
A destacar la bossa del corredor amb brou i suavitzant.
Samarreta: horrorosa i sense mànigues.

http://www.cursavilaolimpica.org/