De la pàgina http://www.iseron.com/index.php/tag/rios-de-espana/ obtenim aquestes dues boniques imatges de les plantilles que feiem servir cap els anys 70:
RIUS:
Fem un petit repàs
Xarxa hidrogràfica atlàntica:
Primer el quatre grans rius atlàntics:
Duero: Neix al Sistema Ibèric dins la provincia de Sòria i desemboca a Oporto. Es el tercer més llarg de la Península. Travessa la Submeseta Septentrional. La seva conca està envoltada per la Serralada Cantàbrica i el Sistema Central
Tajo: També neix al Sistema Ibèric, concretament a la Serra d'Albarracín a Terol, ben a prop de Dinópolis. Desemboca a Lisboa. Es el riu més llarg de la Península i, per poquet, passa dels 1000 Km (concretament 1008). De fet, per molt poquet no s'uneix al Riu Cabriel, un afluent del Xúquer de la xarxa mediterrània.
El Tajo forma la Depresió del Tajo menys important que la de l'Ebre o la del Guadalquivir. La seva conca està envoltada pel Sistema Central al nord i els Montes de Toledo al Sud Est.
El riu Manzanares, el que passa per Madrid tocant el Vicente Calderón va a parar al Jarama (riu que va donar nom a la famosa novela de R. Sánchez Ferlosio) i aquest va a donar al Tajo.
Finalment, fer esment a que el riu Tajo i el Segura estan units pel Trasvase Tajo-Segura.
Guadiana: Un riu molt curiós. Segons la tradició popular, apareix i desapareix. De fet, es deia que el que li passava es que, en alguns trams del seu neixement, és subterrani. Neix a los Ojos del Guadiana, un paratge de Ciudad Real. Una altra curiositat és el nom. Els romans li deian Fluminus Anae, es a dir Riu dels ànecs. Va mantenir el nom Ana i els àrabs li van afegir el uadi (riu) quedant Guadiana. La seva part final, que transcorre de Nord a Sud, fa frontera amb Portugal i de vegades entra dins. La seva desembocadura es frontera amb Portugal.
Al Nord Est té els Montes de Toledo i al Sud Sierra Morena. Travessa la Submeseta Septentrional
Guadalquivir: Un altre uadi. Aquest era el uadi-al-kabir, es a dir, el riu gran. Neix a Jaen i desemboca a Sanlucar de Barrameda. Passa per Sevilla on té un port. Es situa en la Depresió del Guadalquivir i està envoltat al nord per la Sierra Morena i pel sud la Serralada Subbètica. Els romans li deien Riu Betis.
A banda d'aquests cal parlar:
A Galicia: El Miño amb el seu afluent Sil, el Ulla i el Tambre
A Andalucia els rius Odiel, Tinto i Guadalete
Xarxa hidrogràfica cantàbrica:
De Oest a Est:
A la zona galaico-asturiana el riu Eo. Neix a la Serralada Cantàbrica.
A Asturies el Nalón amb el seu afluent Narcea. Tots dos neixen a la Serralada Cantàbrica.
A Euskadi el Nervión i el Bidasoa. El Bidasoa fa frontera amb França i en la seva desembocadura està l'aeroport de Sant Sebastià. També molt a prop de la desembocadura es troba l'illa dels Faisans, que es administrada sis mesos per França i sis mesos per Espanya. En aquesta illa es va signar la Pau dels Pirineus entre França i Espanya el 1659 que va possar fí a la Guerra dels 30 anys i va significar el lliurament de la Catalunya Nord a França. Els rius d'Euskadi neixen a les Muntanyes Basques
Xarxa hidrogràfica mediterrània:
De Nord cap a Sud:
Ter
Llobregat
Ebre amb els afluents Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Gállego, Jalón. L'Ebre, el segón riu més llarg d'Espanya neix a la Serralada Cantàbrica i desemboca en el Delta de l'Ebre. Ocupa la Depresió de l'Ebre envoltada pels Pirineus al Nord i la Serralada Ibèrica al Sud amb orientació NW-Se
Millars
Túria
Xúquer amb els seus alfuents Vinalopó i Sangonera
Guadalhorce
MUNTANYES:
El resum de les serralades es compren millor considerant els rius com s'ha vist en l'apartat anterior. Recordem les principals unitats prenent ara com a referent la Meseta:
Interiors: Sistema Central i Monts de Toledo
Al voltant: Massís Galaic, Serralada Cantàbrica, Serralada Ibèrica i Sierra Morena
Exteriors: Muntanyes Basques, Pirineus, Sistema Mediterrani, Serralada Subbètica i Serralada Penibètica
El Mulhacen, amb 3478 metres és el pic més alt de la Península. Es troba a Sierra Nevada, dins la Serralada Penibètica a la provincia de Granada. S'arriba per una carretera envoltada, com el seu nom indica, de neu. Amb vespa es pot pujar, ho aseguro.
Per anar al punt més alt de l'estat espanyol caldrà anar al Teide a Tenerife, amb 3718 metres.
Pel que fa a les Illes Canaries, de les grans, les dues més orientals (Fuerteventura i Lanzarote) són menys muntanyoses que les altres (Gran Canaria, Tenerife -amb el Teide- Gomera, La Palma i Hierro
En les illes Balears destaca la Serra de Tramontana, que si ens fixem en el relleu subterrani no deixa de ser una perllongació del Sistema Bètic
COSTES
Com a accidents geogràfics de la Costa Mediterrània cal destacar el Cap de Creus (tocant França) , el Cap de Palos (tocant el Mar Menor a Murcia) i el Cap de Gata (on la costa gira de cop cap l'Oest)
En la Costa Atlàntica cal distinguir tres parts:
Gallega, on destaquen (de sud a nord) les Ries de Vigo, Pontevedra i Arousa i el Cap de Finisterre, en el punt més occidental d'Espanya (però no de la Península, que seria el Cabo da Roca)
Andalusia: Destaca la Punta de Tarifa, el punt més al Sud de la Península i la Badia de Cadis
Canaries: Es la tercera part amb penyasegats en les illes rocoses del Oest i platges en las de l'Est.
La Costa Cantábrica abarca des del Pais Basc fins el Cap Ortegal (molt aprop de la Estaca de Bares) en La Coruña prop d'un poblet anomenat Cariño. Destaquen la Ria de Ribadeo (que és la Ria on desemboca el Riu Eo, del que ja hem parlat a Asturies) i la Ria de Viveiro a Lugo
Si us ha ajudat o voleu alguna ampliació, deixeu un comentari...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada