divendres, 30 de juliol de 2010

Tòquio blues Norwegian Wood de Murakami


Tòquio Blues Norwegian Wood
Autor: Haruki Murakami
Any: 1987
Editorial: Empuries
Traductor: Albert Nolla
Pàgines: 302 pàgines




Pàg 62 "- A ningú no li agrada, la soledat. L'únic és que no m'agrada esforçar-me per fer amics. Si t'hi has d'esforçar, només en treus disgustos."


Com moltes vegades, la contraportada d'Empuries dona una idea radicalment diferent del contingut del llibre. A banda, el comentari de la portada segur que retreu a més d'un. Com que el llibre era de la biblioteca no he pogut arrancar la portada i contraportada i quedar-me amb el contingut que, realment, és força bó.

A destacar múltiples referències tant a altres llibres com a la seva pròpia vida: el debat entre dos amors, el debat entre la responsabilitat i la realitat, una noia que menja el doble que ell, el color rosa, la botiga de discos, la primera relació abandonada i amb sentiment de culpa, l'acosament sexual de les seves companyes, la soledat desitjada i incompresa, El gran Gatsby, música i literatura,...

dijous, 29 de juliol de 2010

Blog sobre literatura. La tormenta en un vaso

Una gran quantitat de ressenyes;


http://latormentaenunvaso.blogspot.com/

Coordenades geogràfiques en Goolzoom

Si voleu comprovar unes coordenades geogràfiques en Goolzoom, no feu servir l'opció de coordenades geogràfiques. O no funciona o es una mica críptic.

Es molt més fàcil fer servir l'opció DIRECCION. Simplement cal introduir els valors de graus, minuts i segons sense simbols i amb un espai de separació per la latitud, afegir una coma per separar latitud i longitud i fer el mateix amb la longitud. Per defecte considera N i E. Per tant, si volem Sud o Oest donarem un valor negatiu. Per exemple per les coordenades:

43º 29' 10" E 05º 16' 11" W

indicarem

43 29 10,-05 16 11

Veiem un exemple gràfic on hi ha un error de un segon, però nobody is perfect.. Per cert, no arriba a dècimes de segons.



Coordenadas geográficas en Goolzoom
Geographic coordinates in Goolzoom

dimarts, 27 de juliol de 2010

Llocs per visitar

He trobat aquesta web que, tot hi estar dedicada al món de les motos, te algunes entrades força interessants:


Per exemple:


Espartaco de Howard Fast

Espartaco
Títol original: Spartacus
Autor: Howard Fast
Any: 1951
Editorial: Edhasa
Traductor: Leonardo Domingo
Pàgines: 499

Pág 204: "Pero es discutible afirmar que la historia hubiera cambiado mucho en caso de perecer Espartaco. Las fuerzas que lo impulsaron simplemente habrían ejercido su influencia sobre otro."


Pág 421-422 "...hay mucha gente que no tiene nada y un puñado que tiene mucho.Y los que tienen mucho tienen que ser defendidos y protegidos por los que no tienen nada. No solamente eso, sino que los que tienen mucho tienen que cuidar sus propiedades y, en consecuencia, los que nada tienen deben estar dispuestos a morir por las propiedades de gente como usted y como yo y como nuestro buen anfitrión Antonio Cayo. Además, la gente como nosotros tiene muchos esclavos. Esos esclavos no nos quieren. No debemos caer en la ilusión de que los esclavos aman a sus amos. No nos aman y, por ende, los esclavos no nos protegerán de los esclavos,. De modo que mucha, mucha gente que no posee esclavos debe estar dispuesta a morir para que nosotros tengamos esclavos. Roma mantiene en las armas a un cuarto de millón de hombres. Esos soldados deben estar dispuestos a marchar a tierras extrañas, marchar hasta quedar exhaustos, vivir sumidos en la suciedad y la miseria, revolcarse en la sangre, para que nosotros podamos vivir confortablemente y podamos incrementar nuestras fortunas personales. Los campesinos que murieron luchando contra los esclavos se encontraban en el ejército, en primer lugar, porque habían sido desalojados de sus tierras por los latifundios. Las casas de campo atendidas por esclavos los convirtieron en miserables sin tierras y ellos murieron para mantener intactas estas casas de campo. Por lo que nos vemos tentados a asegurar que todo esto es una redutio ad absurdum. Porque usted debe considerar lo siguiente, mi querido Cicerón: ¿qué perderían los valerosos soldados romano si los esclavos vencen? En verdad, ellos los necesitarían desesperadamente, ya que no hay suficientes esclavos para trabajar adecuadamente las tierras. Habría tierras de sobra para todos y nuestros legionarios lograrían aquello que sueñan, su parcela de tierra y una pequeña casita. No obstante, marchan a destruir sus propios sueños, para que dieciséis esclavos transporten a un viejo cerdo obeso como yo en una cómoda litera. ¿Niega usted la verdad de lo que he dicho?"

Pág 423: " Nosotros [los políticos] volvemos racional lo irracional. Nosotros convencemos al pueblo de que la mejor forma de realizarse en la vida es morir por los ricos. Nosotros convencemos a los ricos de que tienen que ceder parte de sus riquezas para conservar el resto. Somos magos. Creamos una ilusión y la ilusión es infalible., Nosotros le decimos al pueblo: vosotros sois el poder. Vuestro voto es la fuente del poderío y la gloria de Roma. Vosotros sois el único pueblo libre del mundo. No hay nada más precioso que vuestra libertad, nada más admirable que vuestra civilización. Y vosotros la controláis; vosotros sois el poder. Y entonces ellos votan por nuestros candidatos. Lloran cuando nos derrotan. Ríen de alegría ante nuestras victorias. Y se sienten orgullosos y superiores porque no son esclavos. No importa lo bajo que caigan; si duermen en cloacas; si permanecen sentados en los asientos públicos en las carreras y en el circo las veinticuatro horas del día; si estrangulan a sus hijos al nacer; si viven de la caridad pública y si nunca mueven un dedo, en toda su vida, para cumplir una jornada de trabajo. Están sucios, pero, cada vez que ven a un esclavo, su ego se eleva y se sienten llenos de orgullo y de poder. Entonces saben que son ciudadanos romanos y todo el mundo los envidia. Y en eso consiste mi arte, Cicerón, Nunca subestime la política."

dilluns, 26 de juliol de 2010

Caín de José Saramago


Caín
Títol original: Caim
Autor: José Saramago
Any: 2009
Editorial: Alfaguara
Traductor: Pilar del Río
Pàgines: 189 pàgines

Pág 112: "He aquí lo que dice el señor, dios de israel, Tome cada uno una espada, regrese al campamento y vaya de puerta en puerta matando al hermano, al amigo, al vecino. Y así fue como murieron cerca de tres mil hombres. La sangre corría entre las tiendas como una inundación que brotase del interior de la propia tierra, como si de ella misma estuviera sangrando, los cuerpos degollados, los vientres abiertos, rajados por la mitad yacían por todas partes, los gritos de las mujeres y niños eran tales que debían de llegar a la cima del monte sinaí, donde el señor se estaría regocijando con su venganza. Caín no podía creer lo que estaba viendo con sus ojos. No bastaban sodoma y gomorra arrasadas por el fuego, aquí, en la falda del monte sinaí, quedó patente la prueba irrefutable de la profunda maldad del señor, tres mil hombres muertos sólo porque le irritaba la invención de un supuesto rival en figura de becerro, Yo no hice nada más que matar a un hermano y el señor me castigó, quiero ver quién va a castigar ahora al señor por estas muertes, y luego continuó, Lucifer sabía bien lo que hacía cuando se rebeló contra dios, hay quien dice que lo hizo por envidia y no es cierto, es que él conocía la maligna naturaleza del sujeto."

Pág. 142 "(...) pero algo sé, algo sí he aprendido, Qué, Que nuestro dios, el creador del cielo y de la tierra está rematadamente loco, Cómo te atreves a decir que el señor dios está loco, Porque sólo un loco sin conciencia de sus actos admitiría ser el culpable directo de la muerte de cientos de miles de personas y se comportaría luego como si nada hubiese sucedido, salvo que, y pudiera ser, no se tratara de locura, la involuntaria, la auténtica, sino de pura y simple maldad, Dios nunca podría ser malo, o no sería dios, para malo ya tenemos al demonio, No puede ser bueno un dios que le da a un padre la orden de que mate y queme en una hoguera a su propio hijo simplemente para poner a prueba su fe, eso no se le ocurriría ni al más maligno de los demonios"

dissabte, 24 de juliol de 2010

WEP

Avui he conseguit desencriptar la primera WEP. Era una WLAN. Les eines han estat:
  • Memòria USB de 1 Gb
  • Antena Wifi USB ZyDAS
  • Wifiway
Com sempre, moltes gràcies a JB.

Schildkröte

M'acabo d'assabentar que schildkröte vol dir, en alemany, tortuga, però, a la seva vegada, està formada per dues paraules: gripau i escut.

  • schild: escut
  • kröte: gripau

total que una tortuga, en alemany, és un gripau amb escut. Xulíssim.


dijous, 22 de juliol de 2010

Sobre Ryanair

Com que soc un dels panolis que ha hagut de pagar els 40 € corresponents a l'aeroport de Girona per no enterar-se de com imprimir la tarjeta d'embarcament, deixo aquest link on està força ben explicat:


Altres informacions interessant sobre aquest tema en el mateix blog:



dimarts, 20 de juliol de 2010

Córrer seriosament


Diu en Murakami que "A un ritme de seixanta quilòmetres a la setmana, doncs, faig dos-cents seixanta quilòmetres al mes, que és la idea que tinc de córrer seriosament".

Prova superada: en els darrers 30 dies he corregut 263 kilòmetres, per tant, he corregut seriosament. Veiam quan dura.

dilluns, 19 de juliol de 2010

The winged Lion of St Mark in Venice




From http://europeforvisitors.com/venice/articles/winged_lion_of_st_mark.htm:

So why does a maritime city like Venice have a lion as its mascot? Wouldn't a seagull, a fish, or a duck from the marshy Venetian Lagoon be a more appropriate symbol?

The answer to that question lies in the Ninth Century, when--according to legend--two or three ambitious Chamber of Commerce types from Venice stole the remains of St. Mark the Apostle from his tomb in Alexandria, Egypt. William Lithgow tells the story in his "Comments on Italy" from The Rare Adventures and Painfull Peregrinations, published in 1614 and quoted in Ian Littlewood's Venice: A Literary Companion:

"They placed the corpse in a large basket covered with herbs and swine's flesh which the Musselmans [Muslims] hold in horror, and the bearers were directed to cry Khwazir (pork), to all who should ask questions or approach to search. In this manner they reached the vessel. The body was enveloped in the sails, and suspended to the mainmast till the moment of departure, for it was necessary to conceal this precious booty from those who might come to clear the vessel in the roads. At last the Venetians quitted the shore full of joy. They were hardly in the open sea when a great storm arose. We are assured that S. Mark then appeared to the captain and warned him to strike all his sails immediately, lest the ship, driven before the wind, should be wrecked upon hidden rocks. They owned their safety to this miracle."

After crossing the Mediterranean and cruising up the Adriatic, the graverobbers reached Venice and handed their cargo over to the Doge. The local religious and civic authorities quickly elected St. Mark as Venice's patron saint, and the apostle's traditional symbol--a winged lion--became the logo of the Venetian Republic.

I aprofitem per recordar el tetramorfos (τετρα "quatre" + μορφη "forma")

Home: Mateu. El seu evangeli comença parlant de Jesús, el fill de l'home

Lleó: Marc: El seu evangeli comença parlant del lleó que brama en el desert, es a dir Sant Joan Baptista.

Brau: Lucas. Definitivament no és l'ànec Lucas. El seu evangeli comença parlant del sacrifici de un brau.

Àliga: Joan. El seu evangeli és el més abstracte (es el que té l'etilisme) i s'eleva, s'eleva, s'eleva....




diumenge, 18 de juliol de 2010

El gran Gatsby de Scott Fitzgerald


El gran Gatsby
Títol original: The Great Gatsby
Autor: Francis Scott Fitzgerald
Any: 1925
Editorial: Alfaguara
Traductor: José Luís López Muñoz
Pàgines: 226 pàgines

Està bé. Fa un molt bon retrat de la societat dels feliços 20 i de com tot se'n pot anar en orris en un moment, de com la davallada pot ser brutal. El que no acabo d'entendre es la seva fama.

Un bon llibre però no li se trobar l'excel·lència. I això em comença a preocupar. Imagino que a la realitat li costa superar les expectatives, però ja comencen a acumular-se. El guardian entre el centeno, La conjura de los necios, ... estan bé, però no els hi se trobar la màgia. Curtet que és un..

dissabte, 10 de juliol de 2010

L'amant perillosa. Al sud de la frontera, a l'oest del sol de Murakami


L'amant perillosa. Al sud de la frontera, a l'oest del sol
Títol original: South of the border, West of the Sun
Autor: Murakami, Haruki
Any: 1992
Editorial: Empuries Narrativa
Traductor: Concepció Iribarren i Albert Nolla
Pàgines: 175 pàgines

La darrera sorpresa ha estat el títol original. Ara caldria saber si fou escrit en japonès o en anglès.

Es llegeix d'una tirada i novament és el Murakami de les frases senzilles, netes. Com ja és habitual molts aspectes no queden explicats. No es que quedin oberts, simplement és que no s'expliquen.

La trama es centra en la capacitat de l'individu per destruir involuntàriament el que l'envolta i, evidentment, la decissió entre la felicitat individual i la responsabilitat.

A destacar:

Pàg. 85: "Per tant, quan trobes algú amb talent, l'has de tractar molt bé i no deixar-lo marxar. I, evidentment, pagar-li bé."

Pàg. 86: "-Jo no diria pas que sigui una filosofia dels negocis.És una cosa que he fet d'ençà que era petit: pensar tota mena de coses, deixar volar la imaginació. Es tracta de construir un lloc imaginari al cap i, de mica en mica, anar-hi afegint detalls. Anar canviant això i allò com més em plagui. "

Aquest darrer paràgraf ho lliga bastant amb Despietat país de les maravelles...

Despietat país de les meravelles i la Fi del Món


Despietat país de les meravelles i la Fi del Món
Títol original: Sekai no owari to hado-boirudo wandarando
Autor: Murakami, Haruki
Any: 1985
Editorial: Empuries Narrativa
Traductor: Imma Estany
Pàgines: 380 pàgines

Costa. Costa bastant perquè fins la meitat del llibre no t'enterés de que va. En qualsevol cas és interesant. Et fa pensar en molts altres autors espanyols -i caldria veure si hi ha influències- com ara Sanchez Piñol pel que fa als INDicis (escrit així en la versió catalana)- o amb Rosa Montero en Temblores. Igualment -però menys- en les novel·les de Matilde Asensi.

Caldria una relectura per extreure totes les referències literàries i musicals.

A destacar:

Pág 13: "Entremig de dones joves, maques i grasses, normalment caic en la confusió. No sé per què. Potser és perquè, de forma natural, se'm congela al cap una imatge dels seus costums alimentaris. Quan veig una dona d'un volum important, tinc visions d'ella escurant fins l'última gota de salsa de crema de llet amb pa, engolint aquella mica de guarnició de créixens de la safata. I una vegada passa això, és com un àcid que es menja el metall: pel meu cap s'escampen imatges d'ella menjant i perdo el control."

Pàg. 224: "Així doncs, era allà, pensant en la meva simpàtica bibliotecària amb dilatació gàstrica i en tot el fracàs del dormitori. Va ser llavors quan tot va començar a anar malament, se'm va acudir. Amb tot, aconseguir que el penis se't posi dret no és l'únic objectiu a la vida. Això ho vaig comprendre quan vaig llegir La cartoixa de Parma, de Stendhal, ja feia anys."

Pàg. 314: "Va ser així com una part de les meves valuoses últimes hores les vaig passar assegut en una cadira plegable d'una bugaderia automàtica."

Llibres a RAC1

Avui 09/07/2010 han parlat de llibres a Rac1. La relació completa es troba a


Per si desapareix el link:

El Top 12 dels oients:
La herencia de la tierra, d’Andrés Vidal
Se sabrà tot, de Xavier Bosch
Maletes perdudes, de Jordi Puntí
La mala dona, de Marc Pastor
Les veus del Pamano, de Jaume Cabré
Els pilars de la terra, de Ken Follet
Memorias d’una Geisha, d’Arthur Golden
Aurora Boreal, d’Asa Larsson
El secret de la germandat, de Mireia Vancells
Els jocs de la fam, de Suzanne Collins
It, d’Stephen King
L’ombra del vent, de Carlos Ruiz-Zafón

Llibres per situacions:
Per anar a la platja: “La imperfección del amor”, de Milena Agus. “La costa Brava” de Josep Pla
Per l’avió: “La última nit a Twisted River”, de John Irving. “Nocturns” de Kazuo Ishiguro
D’Interrail: “Cautiva en Aràbia” de Cristina Morató i “El món sobre rodes” d’Albert Casals
Per convalescents: “Replay integral” recull de Patricia Highsmith
Nit de calor: “La noche de la iguana”, Tennesse Williams
Per futboleros: “Historias del Calcio”, Enric González
Per fer l’entrepà: “Los años divinos”, Oriol Regás
En un creuer: “Tres maneres de bolcar un vaixell”, de Chris Steward
Per impressionar els sogres: “La muntanya màgica” de Thomas Mann
Esperant a l’aeroport: “Maletes perdudes”, de Jordi Puntí
Per lligar: Qualsevol de Milan Kundera
Amor d’estiu: “El vell estiu” de Cesare Pavese
Per fer de cangur: Qualsevol de la saga Gerónimo Stilton
Per començar a llegir: “Diari del Gregg” i “Quina calda!” de Jeff Kinney
Per adolescents: “Crónicas de la torre” i “Memorias de Idhún”, de Laura Gallego,
Fans del thriller: Algun Sherlock Holmes. També Camila Läckberg
Terror d’estiu: “Carrie” Stephen King
Narrativa: John Irving
No pensar massa: “Els fantasmes de Barcelona”, de Sylvia Lagarda-Mata
Contes: “Cuentos breve para leer en el autobús”
Esperit Neville: “El foc”
Per anar al Japó: “Botchan”, de Natsume Soseki

La recomanació dels tertulians:
Víctor Amela: “Cuartetas” d’Omar Hayyam i “El somni de Farrington Road” d’Antoni Vives.
Jaume Roures: “El hombre que amaba los perros”, de Leonardo Padura.
Ernest Folch: “Fin”, de David Monteagudo
Muriel Casals: “Les veus del Pamano”, de Jaume Cabré


Recomanacions d’oients:
“El curiós incident del gos a mitjanit”, Mark Haddon – Marc
“Viatge d’anada i tornada”, de Gerard Piqué – Alberto
“La lladre de llibres”, de Markus Zusak – Jordi
“El llibre de les il·lusions”, de Paul Auster – Jordi
Qualsevol recull de contes de Quim Monzó – Aleix
“La verbena de San Judas”, de Tucho Balado – Jordi
“Germanes de sang”, de Nicci French – Montserrat Serra
“Pedra de tartera”, de Maria Barbal – Marc
“Media vuelta de vida” de Carles Peramo – Josep
“Un lugar extraño para morir” d’Alejandro Pedragosa – Marga
“El vuit”, de Katherine Neville – Núria
“Dicciomàrius”, de Màrius Serra – Sergio i Àxel
“Los viajes de Júpiter” de Ted Simon i “L’illa” de Giani Stuparich – Àxel
“La vida fàcil” de Richard Price – Bernat
“L’illa de l’última veritat”, de Flavià Companys – Àngels
“Diario de una ama de casa desquiciada”, de Sue Kaufman – Laura
“Flor del desierto”, de Waris Dirie – Sandra
“El violin del diablo”, de Joseph Gelinek -
“El Lobo” de Joseph Smith – Anna
“La carta esférica”, d’Arturo Pérez-Reverte – Josep Miquel
“Anna Karenina”, de León Tolstou i “Combray” de Proust
“El tiempo entre costuras”, de Maria Dueñas – Josep
“Paraules emmetzinades”, de Maite Carranza – Taïs

Algunes de les recomanacions de Jordi Basté:
“El vuit”, de Katherine Neville
“Retrum” de Francesc Miralles
“Els Pilars de la terra”, de Ken Follet
“Una conxorxa d’enzes”, de John Kennedy Toole

divendres, 9 de juliol de 2010

Xino, xino

Encara ho he de confirmar, però quasi bé segur que es tracta d'un xino-xino. Caldrà investigar:



Carrer Ali-Bei 65
Barcelona

No poso el telèfon perquè, segons m'han comentat, no es gaire fàcil entendre's...

dimecres, 7 de juliol de 2010

Conversors

Ocronline http://wwwhatsnew.com/page/6/ Permet convertir documents escanejats en format txt, doc, rtf, etc on-line

Online convert http://wwwhatsnew.com/page/6/ Conversor on-line de diferents formats

dijous, 1 de juliol de 2010

Càrrega fitxers CAD en Geomedia

En aquest exemple carregarem fitxers DGN en ED50 fus 30 en Geomedia.

El primer és determinar el sistema de coordenades. Hem de fer servir les Utilities:


Com que farem servir UTM ED50 fus 30, escollirem, com a tipus de sistema de coordenades el de Projection:


Finalment, en la pestanya Projection Space escollirem l'algoritem Universal Transverse Mercator i -polsant Projection Parameters- passarem a fus 30 Nord:

Fem un save as d'aquesta configuració i tindrem un csf, per exemple SpainED50F30.CSF

Un cop definit el sistema de coordenades hem de crear un fitxer d'esquema CAD. Novament accedim via Utilities escollint Define Cad Server Schema File



Escollim File / New i, en el nostre cas el MstnTemplate.csd ja que treballarem amb MicroStationv7

Polsem New i ens apareix Select Map Files. En la part superior, dins Available folders polsem New.

Ara, amb el explorador de carpetes cercarem el lloc on tenim el nostre (o els nostres) DGNs.
Apareixeran en la part inferior Map Files. Aqui marcarem el o els que volguem i polsarem OK



Al polsar OK s'afegirà el filtre per CSF. Per tant, tornarem a marcar el o els DGN i el CSF

Ara ens apareix una finestra per definir les features des del DGN, es a dir, farem un mapeig de DGN a Geomedia.

En el nostre exemple tenim les línies provincials en lv=1 i els noms de provincia en lv=2

Per les línies farem servir LinearGeometry i pels textes PointGeometry o TextGeometry

Comencem per les provincies


i ara en Criteria establim el nivell



i polsem OK. Ja tenim les Provincies com a feature. Ara els textes, una micona més complicats. Si són textes normals no hi ha cap problema, però segons com siguin pot caldre afegir els atributs de tipus text a les geometries de tipus punt.



Afegim el nivell 2 en Criteria i ja està.



Fem un close i un file save as amb l'extensió CSD. Amb File / exit sortim.

Ara ja podem obrir Geomedia amb un GeoWorkSpace en blanc.

Establim un Warehouse / New Connection / CAD i en CAD Server Schema File carreguem el nostre CSD.