Els ibers
Els ibers son els primers pobladors dels que tenim constància a Catalunya.
Vivien en tribus i es van anar instal·lant a Catalunya cap el VII abans de Crist, es a dir, poc temps després de la fundació llegendària de Roma (753 a.C.). No van ser sotmesos a cap poble fins l'arribada dels romans el 218 a.C.
A banda de Catalunya, els podiem trobar a tota la costa mediterània i a tota Andalusia. En la zona d'Andalusia van conviure amb una cultura de la qual tenim molt poques dades: els tartessos.
Ens han arribat restes que demostran que creien en la vida d'ultratomba. Cremaven els morts i desaven les cendres dins una urna. Sovint desaven al cantó de l'urna estris que tenia la persona quan era viva com ara armes, ornaments, àmfores, peces de ceràmica...
Vivien en poblats enmurallats dalt de turons. D'aquesta manera podien defensar-se millor ja que els atacants ho tenien més difícil i els defensors podien veurel's molt d'hora.
Feien servir el ferro per fer les seves armes i els seus estris. L'espasa dels íbers era la falcata. Pel que fa a armes tambe cal parlar de la fona que feien servir a les Balears. Cultivaven blat i els seus ramats eren d'ovelles i cabres de les que treien llet, carn i llana.
Amb la llana, les dones filaven i teixien.
Feien servir l'escriptura però encara no s'ha pogut desxifrar. Per tant, no els podem considerar
com a un poble prehistòric i de fet, amb ells comença l'EDAT ANTIGUA
Pel que fa al art, l'obra més famosa que ens ha quedat ha estat la Dama d'Elx. També ens han quedat moltes obres fetes amb ceràmica.
Vivien en tribus i es van anar instal·lant a Catalunya cap el VII abans de Crist, es a dir, poc temps després de la fundació llegendària de Roma (753 a.C.). No van ser sotmesos a cap poble fins l'arribada dels romans el 218 a.C.
A banda de Catalunya, els podiem trobar a tota la costa mediterània i a tota Andalusia. En la zona d'Andalusia van conviure amb una cultura de la qual tenim molt poques dades: els tartessos.
Ens han arribat restes que demostran que creien en la vida d'ultratomba. Cremaven els morts i desaven les cendres dins una urna. Sovint desaven al cantó de l'urna estris que tenia la persona quan era viva com ara armes, ornaments, àmfores, peces de ceràmica...
Vivien en poblats enmurallats dalt de turons. D'aquesta manera podien defensar-se millor ja que els atacants ho tenien més difícil i els defensors podien veurel's molt d'hora.
Feien servir el ferro per fer les seves armes i els seus estris. L'espasa dels íbers era la falcata. Pel que fa a armes tambe cal parlar de la fona que feien servir a les Balears. Cultivaven blat i els seus ramats eren d'ovelles i cabres de les que treien llet, carn i llana.
Amb la llana, les dones filaven i teixien.
Feien servir l'escriptura però encara no s'ha pogut desxifrar. Per tant, no els podem considerar
com a un poble prehistòric i de fet, amb ells comença l'EDAT ANTIGUAPel que fa al art, l'obra més famosa que ens ha quedat ha estat la Dama d'Elx. També ens han quedat moltes obres fetes amb ceràmica.
Els comerciants grecs: Empúries
Mentre Roma encara era un poble de camperols, al Mediterrani hi havia dues grans potències: els grecs i els fenicis. Cap al 600 aC aquests dos pobles arribaren a terres catalanes.
Els fenicis pujaven pel riu Ebre fins més amunt de Tortosa i comerciaven amb el seu vi -que portaven en àmfores- a canvi d'objectes de coure i bronze.
Els grecs fundaven colònies. Les tenien pel sud d'Itàlia, per Sicilia, etc. A terres catalanes, la primera colònia que van fundar fou Empòrion (Empúries) i ben aviat Rhode (Roses). A Empúries vivien els grecs i els ibers separats per una muralla.
La utilització de la moneda va començar per comerciar amb fenicis i grecs. Els ibers d'Empúries foren el prime poble que va encunyar monedes al segle V a.C.
Els fenicis pujaven pel riu Ebre fins més amunt de Tortosa i comerciaven amb el seu vi -que portaven en àmfores- a canvi d'objectes de coure i bronze.
Els grecs fundaven colònies. Les tenien pel sud d'Itàlia, per Sicilia, etc. A terres catalanes, la primera colònia que van fundar fou Empòrion (Empúries) i ben aviat Rhode (Roses). A Empúries vivien els grecs i els ibers separats per una muralla.
La utilització de la moneda va començar per comerciar amb fenicis i grecs. Els ibers d'Empúries foren el prime poble que va encunyar monedes al segle V a.C.
Arriben els romans
Però mentre el món grec declinava, Roma estava creixent i sols hi havia una potència al Mediterrani que li podia fer front: els cartaginesos, hereus dels fenicis.
Roma anava creixent i necessitava més espai per alimentar els seus ciutadans i més esclaus per treballar. Aquests esclaus, considerats com a coses, treballaven a les mines, al camp i en tot tipus de servei. Fins i tot -sobre tot els d'origen grec- podien fer de mestres (magister).
El seu exèrcit era absolutament disciplinat i una veritable màquina de guerra:
"Se ingresaba en filas a los dieciséis años, cuando en nuestros tiempos se comienza a pensar en las chicas. Los romanos de dieciséis años, en cambio, tenían que pensar en el regimiento, donde se les acogía y se les acababa de formar. La disciplina era -tan dura y el trabajo tan pesado, que todos preferían el combate. Para aquellos muchachos la muerte no era un gran sacrificio." Indro Montanelli, Historia de Roma Cap. VIII
Roma anava creixent i necessitava més espai per alimentar els seus ciutadans i més esclaus per treballar. Aquests esclaus, considerats com a coses, treballaven a les mines, al camp i en tot tipus de servei. Fins i tot -sobre tot els d'origen grec- podien fer de mestres (magister).
El seu exèrcit era absolutament disciplinat i una veritable màquina de guerra:
"Se ingresaba en filas a los dieciséis años, cuando en nuestros tiempos se comienza a pensar en las chicas. Los romanos de dieciséis años, en cambio, tenían que pensar en el regimiento, donde se les acogía y se les acababa de formar. La disciplina era -tan dura y el trabajo tan pesado, que todos preferían el combate. Para aquellos muchachos la muerte no era un gran sacrificio." Indro Montanelli, Historia de Roma Cap. VIII
Any 218 a. C.:
- el general cartaginés Anibal conquista la ciutat de Sagunt que era aliada de Roma
- els romans desembarquen a Empúries i derroten a Indíbil, rei dels ilergets
Dos anys més tard Roma pateix la gran derrota de Cannas i veu que la única possibilitat de derrotar als cartaginesos es atacar la seva reraguarda a Hispania. Escipió l'Africà destruirà Cartago Nova i els romans ja no marxaran.
Hispània serà ocupada tant militarment com negociadament. Els que resisteixen seran anihilats, els que colaborin integrats.
Ja en el segle I es pot considerar que les terres catalanes ja estaven romanitzades. Els nous espais que conqueria Roma, nous espais per cultivar, eren pels soldats veterans i pels colons. El llatí es va anant convertint en la llengua d'us.
Els ibers cada vegada més es van anar instal·lant en les ciutats dels romans adaptant-se a la llengua, vestits, costums, etc. Van adoptar també la seva religió tot i que els romans sovint respectaven i asumien els deus dels pobles vençuts.
Els déus més importants eren Júpiter, Juno i Minerva. També Neptu, Plutó, Mercuri, Mart, Venus, ....
Els romans van construir les vies -carreteres- per connectar les ciutats. La seva traça, en bona part, encara la fem servir.Hispània serà ocupada tant militarment com negociadament. Els que resisteixen seran anihilats, els que colaborin integrats.
Ja en el segle I es pot considerar que les terres catalanes ja estaven romanitzades. Els nous espais que conqueria Roma, nous espais per cultivar, eren pels soldats veterans i pels colons. El llatí es va anant convertint en la llengua d'us.
Els ibers cada vegada més es van anar instal·lant en les ciutats dels romans adaptant-se a la llengua, vestits, costums, etc. Van adoptar també la seva religió tot i que els romans sovint respectaven i asumien els deus dels pobles vençuts.
Els déus més importants eren Júpiter, Juno i Minerva. També Neptu, Plutó, Mercuri, Mart, Venus, ....
Les ciutats s'envoltaven de muralles i presentaven una estructura cuadriculada hereva de la dispossició de les tendes de les legions. Al bell mig, punt de creuament del cardo (de Nord a Sud) i el decumanus (d'Est a Oest), trobaven el fòrum (l'àgora dels grecs). Els edificis principals eren el temple, el teatre, l'estadi, el circ,...
L'aigua arribava mitjançant aqüeductes. La ciutat més important del territori català fou Tarraco i -no tan important- Bàrcino (Colonia Iulia Augusta Pia Faventia Barcino) a banda de Iluro (Mataró) Egara (Terrassa) , Ilerda (Lleida), Gerunda (Girona),....
També ens van portar el conreu de la vinya i l'olivera. Les vil·les són l'antecedent de les masies. Al seu voltant hi havia importants explotacions agràries on treballaven els esclaus.
L'aigua arribava mitjançant aqüeductes. La ciutat més important del territori català fou Tarraco i -no tan important- Bàrcino (Colonia Iulia Augusta Pia Faventia Barcino) a banda de Iluro (Mataró) Egara (Terrassa) , Ilerda (Lleida), Gerunda (Girona),....
També ens van portar el conreu de la vinya i l'olivera. Les vil·les són l'antecedent de les masies. Al seu voltant hi havia importants explotacions agràries on treballaven els esclaus.
Els primers cristians
El cristianisme fou fundat per Jesús durant el s. I. Jesús visqué a Palestina.
Els seguidors de Crist creuen en un únic Déu a diferència dels romans que creien en molts.
En els evangelis (eus= bo angelus= missatge) s'explica la "bona nova" de la vida de Jesús
- Des de mitjans del segle I fins al 313 els cristians són perseguits
- L'any 313 Constantí l'autoritza
- El 476 és l'any de la caiguda de l'Imperi d'Occident.
Les invasions i la fi de Roma
Els pobles germànics que vivien al centre d'Europa eren considerats barbars ja pels grecs perquè deien que parlaven fent bar-bar, es a dir, que no els entenien.
Eren ramaders i agricultors a banda de guerrers quan calia.
Roma es va anar desintegrant poc a poc. Cada vegada les seves ordres arribaven menys a les ciutats que sovint entraven en decadència i eren abandonades. La gent se n'anava a viure a les vil·les i el mon romà estava passant de urbà a rural. L'exèrcit cada cop estava més relaxat i ple de soldats no romans -de fet de germànics-. Els bàrbars van anar ocupant territori sense pràcticament oposició. El 476 entren a Roma.
Hispania fou ocupada -també sense oposició- pels visigots que van fer de Toledo la seva capital. Dominaran les terres hispanes durant més de dos-cents anys fins l'arribada dels pobles islàmics el 711 que tampoc van trobar gaire oposició.
Deixeu un comentari si hi ha alguna cosa que voleu ampliar o no queda gaire clara. !!!
Eren ramaders i agricultors a banda de guerrers quan calia.
Roma es va anar desintegrant poc a poc. Cada vegada les seves ordres arribaven menys a les ciutats que sovint entraven en decadència i eren abandonades. La gent se n'anava a viure a les vil·les i el mon romà estava passant de urbà a rural. L'exèrcit cada cop estava més relaxat i ple de soldats no romans -de fet de germànics-. Els bàrbars van anar ocupant territori sense pràcticament oposició. El 476 entren a Roma.
Hispania fou ocupada -també sense oposició- pels visigots que van fer de Toledo la seva capital. Dominaran les terres hispanes durant més de dos-cents anys fins l'arribada dels pobles islàmics el 711 que tampoc van trobar gaire oposició.
Deixeu un comentari si hi ha alguna cosa que voleu ampliar o no queda gaire clara. !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada