diumenge, 28 de febrer de 2010

El naixement i l'expansió de Catalunya

Ampliacions en color blau!!

Els francs: un poble invasor del nord

Els francs, -un poble germànic- a partir del 476 -fi de l'Imperi romà d'Occident- comencen a ocupar tota la Galia fins als Pirineus. Aviat es converteixen al cristianisme. Cap el 496 Clodoveu, rei dels francs, es converteix al cristianisme. Això li dona una bona publicitat davant el que resta de l'Imperi d'Occident que el veu més proper que altres pobles germànics. Veieu en aquesta bonica pintura com era l'educació dels fills de Clodoveu, com a mínim entretinguda:



L'emperador més important dels francs fou Carlemany. Dominava el que ara és França, part d'Alemanya i el nord d'Itàlia. Organitzà el territori en districtes (si fa no fa com ara les provincies) a les que va anomenar comtats. El cap de cada comtat era el comte. En els llocs fronterencs, on era més possible la guerra contra altres pobles, aquestsa mena de districtes de frontera s'anomenaven marca i el cap era el marqués.

La vida dels camperols, en un món on les ciutats o eren molt petites o havien desaparescut, no va milllorar res . Vivien amb la por al cor ja que ningú els defensava dels constants atacs.

Ja feia temps que els visigots -un altre poble germànic- ocupaven la península ibèrica. L'any 711 els islàmics van entrar per Gibraltar i en pocs anys, sense gaire bé oposició, van ocupar tota la península.


Arriben els islàmics

Els islàmics o musulmans són els seguidor de la religió fundada per Mahoma. Mahoma va viure entre el 570 i el 632 a la península aràbiga. L'any més important de la seva vida fou el 622, quan va haver de fugir de La Meca cap a Medina. Aquest fet rep el nom d'Hègira i marca el començament del calendari musulmà.

A la mort de Mahoma, l'islam es va propagar ràpidament més enllà d'Arabia, arribant a principis del segle VII al Marroc. Van creuar l'estret el 711 i en molt poc temps van ocupar tota la península -incloent Catalunya- llevat d'aguns sectors d'Asturies, Cantabria i el Pais Basc

Els visigots estaven dividits en dos bàndols: el de Rodrigo i el de Agila II.
El gobernador visigot de Ceuta va demanar ajut al moro Muza (virrei del Nord d'Africa) a favor d'Agila.
Pensant en la possibilitat de quedar-se el tresor dels visigots, Muza, que ja estava una mica vell, va enviar a un general seu -Tàriq ibn Ziyad- a creuar l'estret. Tàriq ho va fer sense gaire problemes i va cremar les naus per no poder tornar enrrere. Des de aleshores, el penyal es diu Gibraltar -yabal Tariq vol dir la muntanya de Tàriq-.
Quan Agila i Rodrigo es van assabentar van deixar de barallar-se i van unir-se contra Tàriq. Tàriq va demanar ajut a Muza que li va enviar uns 5.000 soldats més. L'enfrontament tingué lloc a Guadalete. Agilla va fugir i Rodrigo fou derrotat.
En un plis, Tàriq es va plantar al bell mig de la península: a la capital Toledo.


La península, dominada pels musulmans, rebrà el nom de Al-Andalus i la seva capital fou Còrdova. A Catalunya van desenvolupar força el comerç, l'artesania i el tèxtil. Foren famoses les drassanes de Tortosa.

Francs i islàmics a Catalunya
Al 732 Carlos Martel, un rei franc, va aturar els islàmics a Poitiers -al bell mig de França on ara està Futuroscope- Els islàmics es van replegar i es van quedar al Sud dels Pirineus.

Des de Catalunya, els islàmics feien incursions (razzies) més enllà dels Pirineus. Cremaven les collites i les poblacions, robaven el que podien i agafaven esclaus. (els cristians feien el mateix !!!) Per evitar-ho Carlemany va voler crear una marca -la Marca Hispànica- entre el Pirineu i el riu Ebre. No va aconseguir-ho però el seu fill Lluís I van ocupar la zona de Catalunya entre el Pirineu i el riu Llobregat i el seu afluent Cardener. Barcelona fou conquerida als islàmics el 801.

Així, a partir del 801 el territori català queda dividit en dues zones dividides pel riu Llobregat:
  • al nord els francs que varen dividir el territori en comtats i eren cristians
  • al sud els islàmics, que tenien com a principals ciutats Tortosa i Lleida
A tot el llarg del Llobregat i del Cardener es van construir castells per defensar-se dels atacs islàmics. Un dels castells més important fou el de Cardona.

Per fer-ho més divertit, cap el 858 comencen els atacs dels vikings a la costa mediterrània Algunes fonts parlen de 62 vaixells fent de les seves. Varen pujar pel riu Ebre i van arribar fins Pamplona.

El naixement de Catalunya: Guifré i Borrell II

Catalunya neix poc després de la invasió dels francs. Els comtes es relacionaven amb el rei franc per un jurament de fidelitat, es a dir, eren vassalls seus i estaven obligats a ajudar-lo amb els seus cavallers quan el rei els hi ho demanés. Per la seva banda, el rei es comprometia a fer el mateix amb els comtes si eren atacats.

A finals del IX (870-897) Guifré el Pelós era el comte de Barcelona, Osona i Girona. Va fer repoblar Osona amb homes i dones del Pirineu i va construir els castells a les ribes de Llobregat i Cardener. També va fundar el monestir de Ripoll. Quan va morir, va deixar als seus fills els comtats com a herència. També va establir una nova marca al sud del Llobregat.

Almansur, un cabdil islàmic de Còrdova de l'època del Comte Borrell II (947-992) va atacar els comtats catalans i el 985 va saquejar i cremar Barcelona (a primers de juliol, que devia fer una calor terrible). Els francs no van ajudar a Borrell -com exigia el jurament de fidelitat- i per tant Borrell va considerar que s'havia trencat el pacte. Els comtats catalans esdevingueren independents.

Els comtes es consideraven iguals entre ells. Al de Barcelona, però, més fort i més ric, el consideraven una mica superior.


La Corona catalanoaragonesa

Al mateix temps que naixia Catalunya els habitants pirinencs de la vall d'un riu anomenat Aragó tambe anaven conquerint territoris als islàmics. Fou el naixement del regne d'Aragó. Poc a poc va anant ampliant-se cap el sud fins conquerir Saragossa.

Durant aquests primers anys en que ja no depenien dels francs, els comtats catalans i aragonesos tenian moltes ganes de barallar-se amb els islàmics per augmentar el seu territori. Els islàmics van haver de recorrer a mercenaris com ara el Cid Campeador. En l'any 1090, en la batalla de Tévar el Cid va derrotar a Berenguer Ramon II i va donar Lleida a Al-Mundir

El 1137 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV es va casar amb Peronella, que era filla única de Ramir II, rei d'Aragó. Poc després va conquerir Tortosa i Lleida als islàmics.

Alfons I fill de Ramon Berenguer IV i Peronella fou el primer rei de la corona catalanoaragonesa.

El fill de Alfons I fou Pere I i el fill de Pere I fou Jaume I

Jaume I va conquerir Mallorca i València. Aquestes conquestes junt al fet que alguns comtats catalans estiguessin a l'altra banda del Pirineu expliquen perquè actualment es parla català en aquests llocs. També es per aquesta expansió que tots aquests territoris presenten, en les seves banderes, les quatre barres vermelles sobre fons groc. Aquesta es la bandera de la dinastia fundada per Guifré el Pelòs també anomenat "Casal de Barcelona".

Jaume I també va conquerir Murcia i va deixar allí uns 10.000 aragonesos. Aquesta conquesta la va fer per ajudar a la seva filla Violant, dona de Alfons X el sabi. Per un pacte, Murcia fou lliurada a la corona de Castella. Per això a Murcia no es parla català.

El nom de Catalunya


França vol dir terra dels francs.
Aragó vé del riu Aragó
València de la paraula valente, es a dir, ser fort.
Catalunya...No se sap segur. El primer cop que apareix aquest nom és al segle XII.
Es molt probable, i així consta en la pàgina web de la generalitat http://www.gencat.cat/catalunya/cat/historia/historia2.htm que simplement vulgui dir "terra de castells"

Hi ha una llegenda sobre l'origen d'aquest nom. Es la d'Otger Cataló i els nou barons de la fama. La llegenda, en el temps, es situa en el moment de la invasió islàmica del territori català.

La llengua catalana
La llengua és un element diferenciador. Les dues lleis més importants de la Catalunya actual, la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia reconeixen la llengua catalana com a llengua propia i és cooficial amb el castellà.

El català fou una evolució del llatí, la llengua dels romans. Un dels textes en català més antic que es conserva son les Homilies d'Organyà, del segle XII.

Les homilies son explicacions que el sacerdot predica durant la misa. El sacerdot de Organyà les va escriure en l'idioma que la gent parlava. Per tant, al segle XII el català ja existia.

Entre el XIII i el XV es van escriure obres en català molt importants: Ramon Llull (1233-1315) Ausiàs Marc (1397-1459) i Joanot Martorell (1415-1468) són els escriptors catalans més importants de l'Edat Mitjana.
Ramon Llull fou patge de Jaume I. Sembla ser que quan era jove era molt trapella. A partir dels 30 anys es va tornar més aborrit i místic. Va aprendre àrab, quasi el lapiden els musulmans, va ser un dels pocs nàufrags que es va salvar d'un esfonsament de vaixell,...


Un símbol de Catalunya: l'escut

L'escut és una de les peces més importants de l'equipament del cavaller. L'escut català més antic que es conserva és un del comte de Barcelona de l'època de Ramon Berenguer IV al segle XII. Apareixen, per primer cop, les quatre barres però sense color. Tots els reis de la corona catalanoaragonesa varen emprar aquest escut amb barres vermelles sobre fons groc.

De l'escut deriva la bandera o senyera que sabem que ja es feia servir al segle XIV. Per tant, aquest símbol d'una familia real, amb el temps, va ser el símbol de Catalunya. Pel que fa al seu origen no ho sabem, però tenim la llegenda de les quatre barres:

El rei franc Lluís el Pietòs va demanar ajut a Guifré el Pelòs per lluitar contra els normands. En la batalla, Guifré fou ferit i Lluís el va anar a veure a la seva tenda. Per agrair-li l'esforç va mullar els seus dits en la ferida de Guifré -poc higiènic- i va pintar les quatre barres de sang sobre el fons groc de l'escut.

L'arnès dels cavallers

En combat i en tornejos, els cavallers portaven tot un equipament:

armadura: cobria el cos
elm: cobria la cara
llança o espasa (l'agafaven amb la ma dreta)
escut (agafat amb la ma esquerra)

També feien servir el bacinet, la cota de malla, el perpunt, la gambera i sovint anaven acompanyats per un escuder.

A partir del XII, per saber qui era cadascú sota tota aquella ferralla, van començar a posar dibuixos i colors a l'escut. Aquests símbols, amb el temps, foren l'escut de la familia i servien per segellar cartes, signar documents i embellir les tombes familiars.

I finalment, en Dragui us presenta aquest capítol de la Història de Catalunya:

Edu3.cat




divendres, 26 de febrer de 2010

Links per analitzar

http://geotecnocom.blogspot.com/2008/06/imagenes-google-earth-en-tiempo-real.html
http://pages.globetrotter.net/roule/utmgoogle.htm
http://entomologia.net/Conversor.htm
http://sites.google.com/site/jrariasf/
http://www.cartesia.org/foro/viewtopic.php?p=61900 [sobre IberPix]

dimarts, 23 de febrer de 2010

dissabte, 20 de febrer de 2010

Musica on line amb Grooveshark

No conec el Spotify però he sentit comentaris de que sovint la publicitat fa una mica la guitza. Una alternativa seria el Grooveshark. Simplement cal escriure el nom de la canço o del cantaire i seleccionar-la.

Sols hi ha la pega de que és purament on-line, es a dir, el tens mentre navegues per internet. El seu consum de banda és mínim, per la qual cosa, ho considero una bona alternativa.

Per cert, hi ha de tot, des de Mi Jaca fins els darrers èxits tot passant per Mozart.

dimecres, 17 de febrer de 2010

Conmutador Access

Avui m'he estat barallant amb una consulta Access que incloia un logaritme.
La consulta considerava varies opcions i per tant, en lloc del If (Sinm) he optat pel Conmutador (Switch).

Un dels valors era 0, però el primer paràmetre del conmutador ja ho considerava. Tot anava bé fins que, en la cinquena línia de conmutació afegia el càlcul del logaritme:

Conmutador(
[Def]=0;0,5;
[Def]=1;1;
[Def]=2;2;
[Def]=3;3;
[Def]>3;3,3555*Ln([Def])-1,9071
)

Un company m'ha obert els ulls: el conmutador requereix -a diferència del If- que tots els paràmetres es poguin executar. I resulta que el Ln de 0 no es un valor possible...

Ho hem resolt amb un if dins el Ln:

Conmutador(
[Def]=0;0,5;
[Def]=1;1;
[Def]=2;2;
[Def]=3;3;
[Def]>3;([DEF]/(3,3555*Ln(SiInm([Def]=0;1;[Def]))-1,9071)))
)


Gràcies Joan i Angela.

Funcions Access

Una recopilació la tenim a:

http://personal.telefonica.terra.es/web/guada/access_avan/material/Funciones%20de%20Access%20en%20SQL.pdf

dimarts, 16 de febrer de 2010

L'edat antiga: ibers i romans

Els ibers
Els ibers son els primers pobladors dels que tenim constància a Catalunya.

Vivien en tribus i es van anar instal·lant a Catalunya cap el VII abans de Crist, es a dir, poc temps després de la fundació llegendària de Roma (753 a.C.). No van ser sotmesos a cap poble fins l'arribada dels romans el 218 a.C.

A banda de Catalunya, els podiem trobar a tota la costa mediterània i a tota Andalusia. En la zona d'Andalusia van conviure amb una cultura de la qual tenim molt poques dades: els tartessos.

Ens han arribat restes que demostran que creien en la vida d'ultratomba. Cremaven els morts i desaven les cendres dins una urna. Sovint desaven al cantó de l'urna estris que tenia la persona quan era viva com ara armes, ornaments, àmfores, peces de ceràmica...

Vivien en poblats enmurallats dalt de turons. D'aquesta manera podien defensar-se millor ja que els atacants ho tenien més difícil i els defensors podien veurel's molt d'hora.

Feien servir el ferro per fer les seves armes i els seus estris. L'espasa dels íbers era la falcata. Pel que fa a armes tambe cal parlar de la fona que feien servir a les Balears. Cultivaven blat i els seus ramats eren d'ovelles i cabres de les que treien llet, carn i llana.

Amb la llana, les dones filaven i teixien.

Feien servir l'escriptura però encara no s'ha pogut desxifrar. Per tant, no els podem considerar com a un poble prehistòric i de fet, amb ells comença l'EDAT ANTIGUA

Pel que fa al art, l'obra més famosa que ens ha quedat ha estat la Dama d'Elx. També ens han quedat moltes obres fetes amb ceràmica.










Els comerciants grecs: Empúries

Mentre Roma encara era un poble de camperols, al Mediterrani hi havia dues grans potències: els grecs i els fenicis. Cap al 600 aC aquests dos pobles arribaren a terres catalanes.

Els fenicis pujaven pel riu Ebre fins més amunt de Tortosa i comerciaven amb el seu vi -que portaven en àmfores- a canvi d'objectes de coure i bronze.

Els grecs fundaven colònies. Les tenien pel sud d'Itàlia, per Sicilia, etc. A terres catalanes, la primera colònia que van fundar fou Empòrion (Empúries) i ben aviat Rhode (Roses). A Empúries vivien els grecs i els ibers separats per una muralla.

La utilització de la moneda va començar per comerciar amb fenicis i grecs. Els ibers d'Empúries foren el prime poble que va encunyar monedes al segle V a.C.


Arriben els romans
Però mentre el món grec declinava, Roma estava creixent i sols hi havia una potència al Mediterrani que li podia fer front: els cartaginesos, hereus dels fenicis.

Roma anava creixent i necessitava més espai per alimentar els seus ciutadans i més esclaus per treballar. Aquests esclaus, considerats com a coses, treballaven a les mines, al camp i en tot tipus de servei. Fins i tot -sobre tot els d'origen grec- podien fer de mestres (magister).

El seu exèrcit era absolutament disciplinat i una veritable màquina de guerra:

"Se ingresaba en filas a los dieciséis años, cuando en nuestros tiempos se comienza a pensar en las chicas. Los romanos de dieciséis años, en cambio, tenían que pensar en el regimiento, donde se les acogía y se les acababa de formar. La disciplina era -tan dura y el trabajo tan pesado, que todos preferían el combate. Para aquellos muchachos la muerte no era un gran sacrificio." Indro Montanelli, Historia de Roma Cap. VIII

Any 218 a. C.:
  • el general cartaginés Anibal conquista la ciutat de Sagunt que era aliada de Roma
  • els romans desembarquen a Empúries i derroten a Indíbil, rei dels ilergets
Ha començat la segona guerra púnica.

Dos anys més tard Roma pateix la gran derrota de Cannas i veu que la única possibilitat de derrotar als cartaginesos es atacar la seva reraguarda a Hispania. Escipió l'Africà destruirà Cartago Nova i els romans ja no marxaran.

Hispània serà ocupada tant militarment com negociadament. Els que resisteixen seran anihilats, els que colaborin integrats.

Ja en el segle I es pot considerar que les terres catalanes ja estaven romanitzades. Els nous espais que conqueria Roma, nous espais per cultivar, eren pels soldats veterans i pels colons. El llatí es va anant convertint en la llengua d'us.

Els ibers cada vegada més es van anar instal·lant en les ciutats dels romans adaptant-se a la llengua, vestits, costums, etc. Van adoptar també la seva religió tot i que els romans sovint respectaven i asumien els deus dels pobles vençuts.

Els déus més importants eren Júpiter, Juno i Minerva. També Neptu, Plutó, Mercuri, Mart, Venus, ....

Els romans van construir les vies -carreteres- per connectar les ciutats. La seva traça, en bona part, encara la fem servir.

Les ciutats s'envoltaven de muralles i presentaven una estructura cuadriculada hereva de la dispossició de les tendes de les legions. Al bell mig, punt de creuament del cardo (de Nord a Sud) i el decumanus (d'Est a Oest), trobaven el fòrum (l'àgora dels grecs). Els edificis principals eren el temple, el teatre, l'estadi, el circ,...

L'aigua arribava mitjançant aqüeductes. La ciutat més important del territori català fou Tarraco i -no tan important- Bàrcino (Colonia Iulia Augusta Pia Faventia Barcino) a banda de Iluro (Mataró) Egara (Terrassa) , Ilerda (Lleida), Gerunda (Girona),....

També ens van portar el conreu de la vinya i l'olivera. Les vil·les són l'antecedent de les masies. Al seu voltant hi havia importants explotacions agràries on treballaven els esclaus.

Els primers cristians
El cristianisme fou fundat per Jesús durant el s. I. Jesús visqué a Palestina.
Els seguidors de Crist creuen en un únic Déu a diferència dels romans que creien en molts.
En els evangelis (eus= bo angelus= missatge) s'explica la "bona nova" de la vida de Jesús

  • Des de mitjans del segle I fins al 313 els cristians són perseguits
  • L'any 313 Constantí l'autoritza
  • El 476 és l'any de la caiguda de l'Imperi d'Occident.

Les invasions i la fi de Roma
Els pobles germànics que vivien al centre d'Europa eren considerats barbars ja pels grecs perquè deien que parlaven fent bar-bar, es a dir, que no els entenien.
Eren ramaders i agricultors a banda de guerrers quan calia.

Roma es va anar desintegrant poc a poc. Cada vegada les seves ordres arribaven menys a les ciutats que sovint entraven en decadència i eren abandonades. La gent se n'anava a viure a les vil·les i el mon romà estava passant de urbà a rural. L'exèrcit cada cop estava més relaxat i ple de soldats no romans -de fet de germànics-. Els bàrbars van anar ocupant territori sense pràcticament oposició. El 476 entren a Roma.

Hispania fou ocupada -també sense oposició- pels visigots que van fer de Toledo la seva capital. Dominaran les terres hispanes durant més de dos-cents anys fins l'arribada dels pobles islàmics el 711 que tampoc van trobar gaire oposició.

Deixeu un comentari si hi ha alguna cosa que voleu ampliar o no queda gaire clara. !!!

Manuals breus

Una pàgina amb uns quants manuals breus i concisos la podeu trobar a:

http://www.cilma.net/documents/index.ct.html?sqlw_tema=63

pertany al Consordi d'Informàtica Local de Mallorca

Funcions d'excel, introduccions a la creació de pàgines web, Acces,...

Manual MicroStation v8 en català

Ho teniu a

www.cilma.net/wms/ofo/imgdb//archivo_doc36451.pdf

Portar cap endavant els nivells. Ordre de visualització

Gràcies a http://galvarezhn.cartesianos.com/2010/01/26/cad-enviar-atrs-traer-adelante/

Es un sistema per canviar l'ordre de visualització dels objectes en MicroStation v8

Desactivem l'objecte que volem que es quedi a sota
Seleccionen els objectes que volem passar devant
Editar / Anteponer

dissabte, 13 de febrer de 2010

Antígona

Antígona
Autor: Sòfocles
Any: 1993 Original, en torn al 442 a C
Editorial: La Magrana, L'esparver clàssic 2
Pàgines: 101
Introducció, traducció i notes: Joan Castellanos i Vila

Com si d'Star Wars es tractés, Sòfocles va escriure primer Antígona (cap el 442 a.C) i més tard Édip Rei (cap el 429), es a dir, primer la secuela i després la precuela... Abans d'agafar el motxo per netejar la sang que regalima d'aquesta tragèdia, fem un repàs per ordre cronològic de les 7 tragèdies que han quedat de Sòfocles -segons Joan Castellanos i Vila-. Les dates, són aproximades:







Aiax
: 455-450 aC
Antígona: 442 aC
Les dones de Traquis: dificilment datable però sembla que entre Antígona i Édip rei
Édip rei: 429 aC -coincidint amb els anys de la peste
Electra: 413 aC
Filòctetes: 409 aC
Edip a Colonos: -póstuma- 401 aC


Així, les primeres representacions d'Antígona coincidiren amb la construcció del Partenó.

Un dels punts més importants d'aquesta tragèdia és la concepció de la democràcia en el sentit estricte de que el govern és de tots front a l'absolutisme de Creont. Altres elements a destacar són la personalitat d'Antígona per damunt del fet de ser dona, el respecte a les lleis dels Déus -intemporals- front a les temporals de l'home.

Pel que fa al personatge de Creont, sobta la seva transformació si la comparem amb el Creont d'Edip Rei. En la "precuela", Creont és el defensor de l'argumentació front a la ceguessa d'Èdip i en canvi, en Antígona, asoleix tant el poder com la ceguessa paranòica del seu cunyat.

Finalment, destacar el començament de la introducció del tercer actor.

Argument:

A la mor d'Èdip, els seus dos fills assumeixen el regnat amb la condició de que seran reis cadascú un any, deixant a l'altri l'any següent. Quan li toca a Polinices, Etèocles diu que ni parlar-ne. Ja l'hem liat.

Etèocles va a demanar ajut als argius (de la ciutat d'Argos, que va donar molts personatges a la Guerra de Troia) i es planten davant les set portes de Tebes. Al final guanyen els tebans, però en una de les portes moren els dos germans. Per tant, Creont, el seu oncle, esdevé rei. La primera ordre de Creont és fer els honors a Etèocles i prohibir, sota pena de mort que ningú toqui el cos de Polinices. Creont vol que els gosos i els voltors s'encarreguin de fer desapareixer el cadaver de qui ha lluitat contra Tebes.

Antígona, filla d'Edip i per tant germana dels dos morts, no accepta aquesta ordre i fa les ofrenes corresponents al cos de Polinices. Creont la condemna a mort.

Hèmon, fill de Creont i nuvi d'Antígona es rebela contra el seu pare i la seva irracionalitat. Apareix el vell Tiresies (aquest home sempre es vell) i l'endeví aconsegueix que Creont se n'adoni que està fent el pallús i que el seu destí serà molt semblant al d'Èdip.

Quan Creont vol canviar la seva decissió de fer morir a Antígona se la troba penjada i el seu fill Hèmon intenta matar-lo. Creont l'esquiva i Hèmon, emprenyat com una mona, es suicida amb l'espasa.

Euridice, la dona de Creont s'assaventa de la mort del seu fill i manifesta el seu odi per Creont i -com no- es suicida.


Frases cèlebres (entre corxets el vers aproximat):


[50-100] ISMENE: (...) Pensa que la naturalesa ens ha fet dones i no ens és `possible de lluitar contra els homes (...)

[425-450] CREONT (al guardià): "Tu pots anar on vulguis, lliure de tota acusació. (A Antígona) I tu, digues-me amb brevetat, sense ambigüitats: coneixies l'edicte que prohibia realitzar aquesta acció?"

La cita no és important pel seu contingut. Ho és perquè es un dels primers cops on un personatge s'adreça, en la mateixa acció, a dos interlocutors diferents.


[525] CREONT: (...) Però mentre jo visqui, cap dona no em fara la llei.

[700-725] HÈMON: (...) Aquell, doncs, qui creu que és l'únic que pensa assenyadament o que té una llengua o una ánima com ningú, quan és posat a prova, tothom el troba buit. No és cap vergonya que un home, per savi que sigui, aprengui incessantment (...)

[725-750] CREONT: I la ciutat m'ha de dictar el que jo he de disposar?

Citroën CX 25 GTI Automatic


Continuem pletòrics.

"The British magazine "Car" described the sensation of driving a CX as hovering over road irregularities, much like a ship traversing above the ocean floor. This suspension was used under licence by the Rolls-Royce on the Silver Shadow and its derivatives, and the Mercedes-Benz 450SEL 6.9 and Mercedes-Benz W124 since it was considered the best ever made."


"La revista British Magazine Car va descriure la sensació de conduir un CX com la d'estar per sobre de les irregularitats de la carretera, més aviat com la de navegar amb un vaixell sobre la superfície del mar. Aquesta suspensió la feu servir la Rolls-Royce -sota llicència Citroën- en el Silver Shadow i els seus derivats, així com els Mercedes-Benz 450 SEL 6.9 i el Mercedes-Benz W124 ja que ha estat considerada la millor mai fabricada."

http://en.wikipedia.org/wiki/Citro%C3%ABn_CX

Altres detalls:



dijous, 11 de febrer de 2010

Revisió moto

















Km 21.450

Treballs realitzats:

Comprobar batería
Cargar batería
Comprobar carga y consumo
Comprobar regulador
Desmontar tapa volante magnético
Recolocar tornillo cigueñal
Cambio junta de la tapa
Hacer revisión
Cambio aceite motor
Cambio filtro aceite
Hacer niveles
Comprobar y cambiar filtro de aire
Revisar frenos
Cambiar pastillas delanteras
Comprobar luces
Cambio bombilla cuadro
Tensar y engrasar cadena
Ajustes varios
Engrasar partes móviles
Hacer presiones
Probar moto

Comentaris:
A l'estiu caldrà canviar la cadena. Sobta que hagi aguantat tant.
Les pastilles de freno devanteres estaven molt gastades
El problema pel que no arrancava era que el cargol del cigueñal estava fluix.

dimecres, 10 de febrer de 2010

Estem pletòrics

diumenge, 7 de febrer de 2010

Crear una taula en Access des de Excel amb Vb

L'objectiu és crear, a partir d'un full excel, una taula en Access fent servir Visual Basic

La pàgina que millor ho explica és

http://www.davidsuarez.es/2008/10/importar-excel-a-tabla-de-access-con-visual-basic/

però ho fa una mica complicat pels que no som experts...

En l'exemple, partirem d'un full excel ubicat en C:\BackupAdecucion\Backup.xls que presenta aquest trist aspecte:

Fixem-nos que està en castella i per tant, el full es diu HOJA1

La base Access on el volem carregar es troba en C:\ProcesosCAD\Procesables.mdb i no té res.

Volem que el excel es carregui en una taula anomenada TblBackup

Primer una imatge en colorins del codi i tot seguit el codi pla. Espero que a algú li pugui servir...

Els meus comentaris comencen per kezdonetblog, els de -imagino- David Suárez amb ###



i ara el codi:

Option Explicit
Private Sub Form_Load()
'kezdonetblog: Si no ho carreguem al load, poc farem....
ImportadelExcel
End Sub
'###Private Sub ImportadelExcel(sfichero As String, ds As String, stabladestino As String)
'kezdonetblog: aquesta línia, així no em funcionava. La vaig "partir"
Private Sub ImportadelExcel()
Dim sfichero, ds, stabladestino As String
'###sFichero es el fichero Excel que quiero importar
'###DS es el DataSource o ruta a la base de datos que va a importar
'###sTablaDestino el nombre de la tabla que se creará con los datos del Excel
'kezdonetblog: això em va costar bastant: no tenia clar on indicarli a les 3 variables quina era les seves adreces
sfichero = "C:\BackupAdecucion\Backup.xls"
ds = "C:\ProcesosCAD\Procesables.mdb"
stabladestino = "TblBackup"

Dim sTablaOrigen As String
Dim sConnect As String, sSQL As String
Dim cnnActiva As ADODB.Connection
'###Establezco la conexión con la base de datos de Access,la cual será la base de datos "Activa"
'kezdonetblog: sovint pot fallar aquí.
'kezdonetblog: Cal tenir la Microsoft Activex Data Object 2.6 Library en Proyecto/referencias
Set cnnActiva = New ADODB.Connection
cnnActiva.Open "Provider=Microsoft.Jet.OLEDB.4.0;" & _
"Data Source=" & ds & ";"
'### Rango que quiero importar dela hoja Sheet1
sTablaOrigen = "[Hoja1$A1:C1500]"
'### Importo la tabla a la base de datos "Activa"
sConnect = "'" & sfichero & "' 'Excel 8.0;HDR=Yes;'"
sSQL = "SELECT * INTO " & stabladestino & " FROM " & sTablaOrigen & " IN " & sConnect
cnnActiva.Execute sSQL
'### Cierro la conexión
cnnActiva.Close
End Sub

Zapatero & the PIGS

LA CRÓNICA
Zapatero busca el consejo de expertos como Boyer para salir de su laberinto

El cierre definitivo del ejercicio del 2009 podría elevar el déficit al 12% | El zafarrancho de las pensiones deja desarboladas a las dos vicepresidentas | El escudo keynesiano ideado por Miguel Sebastián ha sido perforado

Enric Juliana | Madrid | 07/02/2010 | Actualizada a las 00:00h | Política

(...)

"Desde que la revista británica The Economist publicó en noviembre del año pasado un número especial con el elocuente título de Spain, the party's over (España, la fiesta se ha acabado), España se halla bajo sospecha en los circuitos de opinión anglosajones, en los que se ha acuñado el despectivo acrónimo PIGS (cerdos) para reunir en un mismo pelotón de sospechosos a Portugal, Italia, Grecia y España.
Lo de los PIGS duele. Zapatero está convencido de que hay una conspiración del conservadurismo anglosajón para desprestigiar el euro, tomando a España como cabeza de turco. El presidente lee las traducciones de The Wall Street Journal, el diario más inclemente con su gestión, y no puede pasar por alto que José María Aznar es asesor de News Corporation, el gigantesco grupo mediático de Rupert Murdoch, propietario del viejo e influyente diario de Wall Street.(...)"

"Hay voces de izquierda entre los diagnósticos más severos de la crisis española. Con un intervalo de pocos meses, Paul Krugman, premio Nobel de Economía y punto de referencia del pensamiento progresista, ha lanzado dos temibles avisos: ha advertido que los españoles deberían rebajarse el sueldo un 25% para salir del atolladero y que la situación de España puede ser más peligrosa para la Unión Europea que la de Grecia (mucho peor en términos contables) dada la mayor envergadura ibérica." pàg 14-15

Causes històriques

Una voz
La Constitución europea, como el tratado de Lisboa, tuvo un origen mucho más prosaico de lo que se cree
Xavier Batalla | 07/02/2010 | Actualizada a las 03:31h | Internacional

(...)

"Los porqués de la historia acostumbran a ser más alambicados de lo que normalmente se acepta. ¿Por qué, por ejemplo, descubrimos América? ¿Para encontrar otro camino hacia Extremo Oriente? Sí, pero la razón es que los turcos habían cortado la ruta de la seda. ¿Por qué Japón atacó Pearl Harbor? El militarismo japonés fue el responsable, pero Japón atacó porque Estados Unidos había interferido en su acceso a las materias primas de su vecindario. ¿Por qué Rusia ha sido históricamente expansionista? ¿Por una cuestión de genes? Porque no tiene fronteras naturales." pàg. 7

Irán

Irán denuncia el doble rasero occidental
"Deberían tener otra actitud hacia los países que sí tienen y producen armas nucleares"
RAFAEL POCH - Munich. Corresponsal - 07/02/2010

Estados Unidos y Alemania se pronunciaron ayer contra un plan iraní encaminado a desbloquear el contencioso sobre enriquecimiento de combustible nuclear, último episodio del pulso que las potencias occidentales mantienen con Teherán. El ministro de Exteriores de Irán, Manuchehr Mottaki, confirmó en Munich que el régimen de los ayatolás está dispuesto a enriquecer el uranio en el extranjero. El intercambio de uranio enriquecido, que Irán dice querer para uso médico, debería ser simultáneo y en la cantidad determinada por Irán.

El secretario de Defensa de EE.UU., Robert Gates, despreció la oferta desde Turquía: “No creo que nos acerque a un acuerdo”. El ministro de Exteriores alemán, Guido Westerwelle, expresó la misma opinión: “El anuncio iraní no ha cambiado mi opinión y mis dudas”. Occidente sospecha que Irán quiere hacerse con la bomba y el Consejo de Seguridad de la ONU instó a Teherán a “detener” su programa nuclear, que Irán dice que tiene fines civiles. Ni la Organización Internacional de la Energía Atómica ni los servicios secretos han encontrado evidencia del programa militar, pero la sospecha es razonable.

Irán es un país rodeado y amenazado ejército de EE.UU. ocupando sus patios traseros a este y oeste, en IraqyAfganistán, bases en Turquía y Asia Central en el norte, y dos vecinos, Pakistán e Israel, armados con bombas nucleares. De la última campaña de Iraq, Teherán pudo deducir que ese país fue invadido porque no tenía armas nucleares. Todo eso convierte una ambición nuclear de Irán en algo bastante claro.

“Algunos países sospechan que escondemos algo, pero deberían tener otra actitud hacia los países que sí tienen y producen armas nucleares, los dobles raseros son claros”, dijo ayer el ministro iraní, cuya propuesta podría complicar una reacción occidental y ganar tiempo.

Angela Merkel ha dicho que está dispuesta a implementar sanciones, incluso sin apoyo de la ONU. Desde Berlín, el presidente israelí, Shimon Peres, comparó la semana pasada la posible ambición nuclear iraní con un “segundo holocausto” contra su pueblo. Westerwelle dijo en Munich que “si Irán se hace con la bomba, todos los demás de la región la querrán y la tendrán en diez años”, pero ese es un argumento que no comienza con Irán sino con Israel, enemigo de Irán y de las organizaciones que Irán apoya en Líbano y Palestina. En un debate celebrado anteanoche, Mottakki recordó que existe una propuesta de su país y de Egipto para declarar Oriente Medio “zona libre de armas nucleares”. La propuesta nunca se ha considerado en Estados Unidos y Europa porque Israel, que tiene 200 bombas atómicas y arsenales químicos y bacteriológicos, no quiere oír ni hablar de ello.

“El tema iraní no puede aislarse de la situación en la región, Irán tiene preocupaciones de seguridad legítimas, fue atacado varias veces y nunca atacó”, dijo el ministro de Exteriores ruso, Serguei Lavrov. “Las posibilidades de diálogo no se han agotado”, aseguró la responsable de Exteriores de la UE, Catherine Ashton.

Generic Host Process for Win32 Services


Fa un parell de dies que apareixia el bonic missatge de l'esquerra no més engegar l'equip.

Solució: He instal·lat el Winup3.1-ES.exe (http://www.winup.es/) i solventat.

M'ha afegit 34 actualitzacions de XP i fins i tot m'ha deixat la pell més suau.

dissabte, 6 de febrer de 2010

Canvi de bateria Xsara

Trucada al RACC i cap a la botiga Aurgi.
S'ha mort definitivament (en pau descansi) i ha estat substituida (i que duri)
91.111 Km

Evolució dels processadors Intel

Comprar un nou ordinador és una tasca una mica complexa si vols comparar les prestacions.
Pel que fa a la resta dels components està més o menys clar, però el tema del processador està una mica liat i, els comerciants no ajuden gaire. Intentarem fer un breu resum pel que fa a processadors de sobretaula.

Evolució recent dels processadors Intel. Es presenten de menys a més potència:

CELERON
Són processadors de baix cost ideals per treballs d'oficina.
  • Intel Celeron D Serie 300
  • Intel Celeron Serie 400 de 64 bits
  • Intel Celeron Serie 500 de 64 bits
  • Intel Celeron Dual Core Serie E doble núcleo
  • Intel Celeron Dual Core Serie T doble núcleo

PENTIUM
Van apareixer desprès dels 486. En general tenien un únic nucli. Es poden trobar de segona ma.
  • Intel Pentium 4 Hyper Threading
  • Intel Pentium D
  • Intel Pentiun Extreme Edition

PENTIUM DE VARIS NUCLIS
Encara es venen en els PCs de sobremesa de gama baixa. Tenen dos nuclis en el mateix encapsulat. Es fàcil confondre'ls amb els actuals Core Duo. Fixem-nos:
Intel Dual Core = Pentium
Intel Core = Posterior al Pentium

  • Intel Pentium o Intel Dual Core Serie T de 32 y 64 bits
  • Intel Pentium o Intel Dual Core Serie E de 64 bits
Aquesta darrera sèrie presenta una bona relació qualitat-preu i sols s'ens quedarà curta si volem dedicar-nos a edició de video pseudo-professional o fer lo servir per jocs molt potents.

CORE
Apareixen al 2006. Es la tendència actual
  • Intel Core Duo Serie T
  • Intel Core Duo Serie L
  • Intel Core Duo Serie U
  • Intel Core 2 Duo Serie E
  • Intel Core 2 Quad (amb 4 núclis encapsulats de dos en dos) Serie Q
  • Intel Core 2 Extreme
  • Intel Core i7 (a finals 2008, amb 4 núclis independents)
  • Intel Core i 7 Extreme

Com a exemple, veiem el preu, a data d'avui dels processadors en una cèntrica botiga de Barcelona:
























Actualment faig servir aquestes configuracions i les dues són més que vàlides:

FEINA
Sistema operatiu:XP Sp3
Processador: Intel Core 2 Duo E8400 3 Ghz
Memòria; 2 Gb RAM
Disc dur: 80 + 345 Gb
Targeta gràfica:Nvidia GeForce 6200

CASA (portàtil)
Sistema operatiu:XP Sp3
Processador: Intel Core 2 Duo T8100 2 Ghz
Memòria; 3 Gb RAM
Disc dur: 73 + 44 + 114 Gb
Targeta gràfica:ATI Mobility Radeon HD 2400

Per saber el processador i la mèmoria, sols cal polsar
  • INICIO
  • Mi PC
  • Ver información del sistema
En la pestanya General, en la part de sota, on possa Equipo, podem veure les característiques.

Aprender con YouTube

LA VANGUARDIA 06/02/2010

El portal de vídeos más famoso de la red no es sólo una plataforma de diversión | En YouTube es posible aprender de todo: desde trucos de pequeño bricolaje hasta clases de física | La enseñanza virtual ya compite con la tradicional

Piergiorgio M. Sandri | 06/02/2010 | Actualizada a las 03:31h | Internet y Tecnología

No es un profesor a la antigua, de los que entran en el aula a primera hora de la mañana con el maletín de cuero y se sientan a dar una charla con traje y corbata. El maestro del que vamos a hablar ahora es un poco más moderno: habla a través de la pantalla del ordenador, tiene varias identidades y sabe un poco de todo. Se llama YouTube.

Muchos usuarios consideran esta página web como un mero espacio de entretenimiento, donde se pueden ver vídeos divertidos o curiosos de aquellos personajes que tengan ganas de exhibirse, para reír o compartir. Pero YouTube en la actualidad es mucho más que eso. A través de sus contenidos es posible aprender cosas sencillas y muy útiles, como hacerse el nudo de la corbata, cocinar una tortilla de patatas, recogerse el pelo en un moño para salir de fiesta. Y no sólo: los más exigentes encontrarán ahí también los entresijos más complejos del saber: clases magistrales de universidad y cursos de idiomas o para tocar instrumentos.

YouTube ya es uno de los tres sitios con más tráfico en el mundo. Desde su nacimiento, su evolución ha sido exponencial. En el 2006 servía unos 100 millones de vídeos al día. En la actualidad ofrece 1.000 millones diarios. Se han visto más de 100.000 años de vídeo desde su nacimiento, con lo que hay que saber buscar, porque su oferta es casi ilimitada. Su popularidad no para de crecer. Se suben 13 horas nuevas de vídeo cada minuto: esto supone 18.000 horas de contenido extra que se generan cada día. "En YouTube se puede aprender de todo. Desde descubrir cuál es la mejor manera de maquillarse hasta escuchar una conferencia de un prestigioso profesor de una reputada universidad extranjera", hace notar María Ferreras, responsable en España de YouTube. Ante tanta oferta, es casi imposible hacer un listado de los cursos más populares. Por lo general, los conocimientos muy específicos o de nicho son los que reciben más visitas. Por poner un ejemplo, según explicaba Ferreras, en España arrasa El cocinero fiel: en un vídeo casero, un chico explica de forma concisa y eficaz cómo preparar platos de toda la vida. Asimismo, las lecciones del ingeniero Leopoldo Abadía sobre la crisis económica están muy cotizadas. Ferreras también señala una conferencia de un profesor de la Universidad de Navarra de 48 minutos que ha recibido 30.000 visitas. Nada mal si se compara con el número de asistentes de un auditorio convencional. "Muchos científicos usan YouTube para poner a prueba sus investigaciones a otros colegas y así enriquecer el debate. Es como si se llevara a cabo un trabajo de equipo para avanzar en la investigación", afirma. En su opinión, YouTube "es ideal para consultas concretas, consejos, trucos para autodidactas, pero también es un método complementario para los cursos de mayor calado".

¿Quiénes son los fanáticos de YouTube? Según el estudio ¿Quiénes son los youtubers? llevado a cabo por la consultora TNS, la edad media de los usuarios es de 25 a 49 años. Se trata de un público de mediana edad, con inquietudes e interés por aprender. El resultado desmonta el estereotipo según el cual internet es una herramienta exclusiva del mundo juvenil. La responsable de ventas de YouTube, Nathalie Picquot, destacaba que "mucha gente piensa que nuestro usuario es más joven, pero no es así. Los youtubers son muy interactivos, pinchan mucho en la pantalla. Van a esta página a entretenerse y les encanta sorprenderse". Quien acude a YouTube casi siempre ve más de un vídeo y hace caso de los enlaces relacionados. "Se trata de gente muy curiosa. Muchos van a visitar una web de algo que han visto en un vídeo", dice Ferreras.

Hecha esta premisa, no es de sorprender el auge que están teniendo estos vídeos de carácter educativo u orientado al aprendizaje. Tanto es así , que este año YouTube ha lanzado un nuevo apartado, llamado YouTube/edu. Allí los alumnos y estudiantes autodidactas pueden conectar con profesores de reputación mundial, independientemente de su localización geográfica o del centro universitario al que pertenezcan, fomentando el intercambio de ideas, como si estuvieran en un aula global. En la página es posible encontrar conferencias académicas que hace años eran inaccesibles para la mayoría. A su vez, los centros de enseñanza adquieren a través de esta plataforma visibilidad y repercusión a escala mundial. "Uno de los valores añadidos que vemos en YouTube es la posibilidad de extender nuestros contenidos a millones de personas a diario", explicaba a The Wall Street Journal Ben Hubbard, de la Universidad de California.

Al margen de Youtube, las universidades han olfateado el potencial de la red. De hecho, muchas de ellas han desarrollado su propio canal de vídeo en internet, donde salen sus profesores dando clases y hasta corrigiendo exámenes, con lo que el usuario puede valorar sus habilidades. ¿Qué es lo más visto de estos cursos académicos? Según los rankings, tiene mucho éxito entre los internautas un vídeo de la Universidad de Minnesota sobre los avances científicos que salen en la película Watchmen, seguido por las últimas novedades en las investigaciones sobre el sida. Como se ve, hay mucho donde elegir. En la Universidad Berkeley hay más de 300 horas disponibles en internet. La Universidad de Washington ofrece clases de mitología griega o de la revolución Americana. La de Nebraska, de economía... Según la web Academicearth.org, estos autodidactas virtuales tienen intereses muy diversificados: en el área más humanista, cursos sobre justicia, muerte y guerra civil; en ciencias sociales, los conflictos de pareja y psicología, y en ciencia, la rama de ordenadores y programación. Noes necesario saber inglés: en páginas como Ted.com se distribuyen conferencias de prestigiosos oradores con traducción y subtítulos.

Aprender a través del vídeo en internet presenta indudables ventajas. Según el estudio de hábitos de internet realizada por Red de Blogs, Ocio Networks, el85% de los encuestados aseguraba sobre internet: "Me ayuda a formarme". Las nuevas generaciones no sólo observan y aprenden, sino que participan, comparten, interactúan y la red, en este sentido, es la herramienta idónea. En YouTube el nivel de atención es muy elevado, porque se sigue el vídeo minuto a minuto. Debido a la naturaleza del formato, el vídeo puede llegar a ser más atractivo que el libro. Como recordaba el filósofo Umberto Galimberti, "mirar es más fácil que leer". No sólo: gracias a la multimedialidad de la red, se oye el sonido de un instrumento o un acento de un idioma extranjero, lo que representa un plus respecto al tradicional manual de papel.

Además, a través de la red, siempre es posible enviar comentarios y preguntas sobre determinado tema y mirar las dudas de los otros usuarios (que se quedan grabadas, a diferencia de lo que ocurre, por ejemplo, en un aula universitaria tradicional). Para ello, no es necesario desplazarse a ningún centro o esperar a una hora determinada para recibir la clase: el aprendizaje a través de internet puede darse en cualquier lugar y a cualquier hora, incluso a través del móvil (basta con descargarse un programa para bajarse los vídeos de YouTube en el celular, por ejemplo a través de la página web Softonic.com).

Ofrecer cursos de vídeo en internet puede ser también un negocio para quien sube los contenidos a la web. En efecto, al hacerse socios de YouTube, los autores de los vídeos, que mantienen sus derechos, cobran parte de los ingresos de los enlaces publicitarios y algunos hasta acaban dando charlas en conferencias. Más allá de YouTube, hay un número creciente de profesionales que han creado sus propios canales de vídeo en la red y con la ayuda de patrocinadores ya ofrecen cursos gratuitos de fotografía o de idiomas, por ejemplo. Para el usuario, aparte del ahorro en términos de costes, los beneficios son múltiples. "YouTube permite el aprendizaje en tiempo real y con contenidos que están puestos al día. Pero este modelo está incluso destinado a ser superado por otros sistemas aún más interactivos. De hecho, hay profesores en Skype que chatean con sus alumnos", recuerda Alejandro Suárez Sánchez-Ocaña, de la empresa Ocio Networks. La pregunta, más bien, ante la multitud de posibilidades que ofrece la tecnología, es cómo asegurarse de que los alumnos absorban la información de manera correcta. En este sentido, Suárez Sánchez-Ocaña no duda de la capacidad de aprendizaje de los usuarios. "Desde un punto de vista neuronal, podemos mantener relaciones con 30 personas cercanas y hasta 130 lejanas. Pero las próximas generaciones podrán duplicar estas cifras. La capacidad neuronal será superior. Es cuestión de entrenamiento", asegura Sánchez-Ocaña.

Por lo tanto, vamos hacia una forma de aprendizaje distinta respecto a la tradicional. "Lo físico, en cuanto soporte, no tiene valor añadido: lo que tiene valor añadido es la posibilidad de interactuar, algo que a través de las nuevas tecnologías ya es posible.

Sin tener en cuenta que al estar delante de un ordenador, paradójicamente, hay más concentración, menos ruido, dispersión distracción", indica Suárez Sánchez-Ocaña. También Farreras subraya la ventaja que supone el diálogo entre los internautas. "Se han dado casos de cursos de fotografía en YouTube en los que los usuarios pedían más información sobre un tema y al final el usuario ha acabado colgando otro vídeo", cuenta Ferreras.

Sin embargo, no todo son rosas. El aprendizaje a través de YouTube o, en general, a través de internet tiene su límite. Sebastian Triviere es máximo responsable de la firma Educa-systems, empresa que proporciona enseñanza a domicilio, desde idiomas hasta cualquier otra asignatura, según el clásico modelo de enseñanza presencial y cara a cara. En su opinión, hay que distinguir. "Por un lado está el el e-learing o la universidad virtual: consiste en un programa de curso diseñado y estructurado. Por el otro está YouTube, donde todo está al alcance de forma gratuita. Enel primer caso, estamos ante un curso virtual, pero dirigido a un alumno definido. En YouTube, en cambio, el vídeo es para todo el mundo. Yo creo que en este caso el aspecto personal de la enseñanza se pierde", afirma.

Triviere es un firme defensor de las relaciones humanas tradicionales entre maestro y alumno. "Un profesor, sobre todo cuando hablamos de enseñanza particular, lo primero que hace es poner una batería de preguntas para entender qué es lo que necesita el estudiante, cuáles son sus necesidades, su entorno, sus problemas, sus exigencias. Enel vídeo, en cambio, nadie te hace preguntas. Se genera material, pero no hay nada como tener un profesor", sostiene. "El contacto personal es esencial para transmitir emociones, la comunicación no verbal. Es como leer un programa político o tener al político que viene a tu casa a explicarte el programa: en cuanto a persuasión, el impacto en los dos casos es claramente distinto. Sólo con internet, es difícil despertar motivación, interés, constancia", opina. Otro punto de fricción es sobre la calidad de los contenidos, que a veces son discutibles. Es cierto - objetan los partidarios de la educación on line- que los mismos usuarios señalan con su puntuación si el vídeo colgado en YouTube vale la pena. A su vez, las redes sociales también actúan como filtro al seleccionar lo más relevante. ¿Pero son de fiar? La universidad californiana de Pitzer College es la primera en ofrecer un curso sobre YouTube, donde los alumnos tienen que analizar los vídeos de la web y su repercusión social, "para estudiar el potencial de la expresión en medios democráticos de comunicación". Pues bien, Alexandra Juhasz, responsable académica, reconoce que este portal tiene puntos débiles: "Me preocupa que el nivel educativo de las discusiones baje, como ocurre a menudo con los contenidos y comentarios de YouTube", afirmaba en una entrevista.

El futuro, como apunta Trivere, parece orientarse hacia el método híbrido. Es decir, integrar la enseñanza on line con el tradicional cara a cara. Como material de apoyo, YouTube puede aportar muchas posibilidades. De hecho, algunos profesores de lengua lo usan, de forma ocasional para trabajar sobre las letras de las canciones. Y para consultas concretas, dudas o argumentos específicos, el portal de vídeos también puede tener su validez. Pero es difícil - lo mismo ocurre, con Wikipedia- que sólo a través de YouTube alcancemos la excelencia. "Sigo pensando que no hay nada como hablar una hora con el profesor en lugar de ver su conferencia por la red", afirma Triviere. Dicho eso, YouTube e internet están a disposición para complementar la enseñanza. A base de un clic.

divendres, 5 de febrer de 2010

El guardian entre el centeno


El guardian entre el centeno
Títol original: The catcher in the Rye
Autor: J.D. Salinger
Any: 1945
Editorial: Alianza Editorial. El libro de bolsillo
Traductora: Carmen Criado
Pàgines: 226 pàgines

El tenia fa molt de temps i alguna vegada m'havia plantejat llegir-lo. Per una associació d'idees bastant simple, pensava que tendria quelcom a veure amb "Los niños del maiz" (estic fluix de botànica...) Havia llegit que era el llibre de capçalera d'alguns assassins (com ara l'assassí de John Lenon, el que va intentar matar a Reagan, i algun altre).

Total que no em motivava gaire.

Aquests dies, amb la mort de l'autor, he llegit alguna referència que ho considerava un referent. Total que un dia que no sabia que llegir el vaig començar. A les poques línies ja estava imaginant que seria una mena de Taronja Mecànica ja que el equilibri mental del protagonista no es precissament massa sòlid i encara tenia en ment les referències abans esmentades.

No desvetllaré el final, però no te res a veure amb aquests plantejaments. Sols avançar que el protagonista és un perfecte gilipolles amb les hormones alterades.

El títol fa referència al seu únic desig:

"Muchas veces me imagino que hay un montón de niños jugando en un campo de centeno. Miles de niños. Y están solos, quiero decir que no hay nadie mayor vigilándolos. Sólo yo. Estoy al borde de un precipicio y mi trabajo consiste en evitar que los niños caigan a él. En cuanto empiezan a correr sin mirar adonde van, yo salgo de donde esté y los cojo. Eso es lo que me gustaría hacer todo el tiempo. Vigilarlos. Yo sería el guardián entre el centeno. Te parecerá una tontería, pero es lo único que de verdad me gustaría hacer. Sé que es una locura." pàg 185.

Ell sap que s'esta allunyant definitivament de la infantessa, de la puressa front a la permanent mentida de l'edat adulta. La seva germana petita de 10 anys representa aquesta puressa que ell vol protegir ja que, com a mínim, sap que no pot tornar -si més no, no té la síndrome de Peter Pan-.

Frases mítiques:

"Le preguntábamos, por ejemplo: «¿Dices que Joe Blow es marica? ¿Joe Blow? ¿Ese tío tan grande y tan bárbaro que hace siempre de gángster o de vaquero?» Y Luce contestaba: «En efecto.» Siempre decía «en efecto». Según él no importaba que un tío estuviera casado o no. Aseguraba que la mitad de los casados del mundo eran maricas y ni siquiera lo sabían. Decía que si habías nacido así, podías volverte maricón en cualquier momento, de la noche a la mañana. Nos metía un miedo horroroso. Yo llegué a convencerme de que el día menos pensado me pasaría a la acera de enfrente." Pàg. 155

Invocar un txt en MicroStation amb @

Obrim un dgn en v7 i, dins l'entrada de teclat, escrivim

@RUTA\FITXER.TXT

on RUTA serà on tinguem el fitxer txt i FITXER.TXT contindrà el que està escrit aquí sota en cursiva:


window arrange
on=1-63
xy=0,0
fit
xy=0,0
macro C:\Alfa\mod.ba


rd=c:\Alfa\Napoles.dgn
window arrange
on=1-63
xy=0,0
fit
xy=0,0
macro C:\Alfa\mod.ba

rd=c:\Alfa\Sicilia.dgn
window arrange
on=1-63
xy=0,0
fit
xy=0,0
macro C:\Alfa\mod.ba

exit

MicroStation farà el que tenim escrit dins el fitxer txt i al final es tancarà.

window arrange MAXIMITZA LA FINESTRA
on=1-63 ACTIVA DEL 1 AL 63
xy=0,0 DONA EL DATA A L'ORDRE ANTERIOR
fit CENTRA TOT EN PANTALLA
xy=0,0 DONA EL DATA A L'ORDRE ANTERIOR
macro C:\Alfa\mod.ba EXECUTA UNA MACRO
rd=c:\Alfa\Napoles.dgn TANCA EL FITXER ACTIU I OBRE EL NOU FITXER

dijous, 4 de febrer de 2010

Grups sanguinis


AB+ és el receptor universal
O- és el donant universal

A Espanya, actualment:

O+ 36 % de la població
A+ 34%
B+ 8%
AB+ 2,5%

O- 9%
A- 8%
B- 2%
AB- 0,5 %

Així, els dos grups més freqüents a Espanya:

O+ pot rebre d'ell mateix i de O- Per tant, de un 45 % de la població.
A+ pot rebre d'ell mateix, de A- i dels dos O Per tant de un 87 % de la població

L'aparell circulatori

L'APARELL CIRCULATORI

Format per:

  1. Sang
  2. Cor
  3. Vasos sanguini
1. LA SANG

Plasma o sèrum
Glòbuls blancs o leucòcits
Glòbuls vermells o eritròcits o hematies
Plaquetes o trombòcits


2. EL COR


Les parets de les aurícules (cavitat superiors) són més flonges, en canvi, les parets dels ventrícles (cavitats inferiors) són força més musculoses.

En el pas entre aurícules i ventricles hi ha unes vàlvules que són la tricúspide que connecta la part dreta, mentre que la mitral connecta la part esquerra.

Hi han dos tipus de circulació simultànies:
  • circulació pulmonar o menor
  • circulació general o major
CIRCULACIO PULMONAR O MENOR

Es la circulació que comunica el cor i els pulmons.

Per les venes caves (superior i inferior) arriba a l'aurícula dreta sang "bruta" de la part superior del cos, per tant sang amb dioxid de carboni.

La sang bruta passa de l'aurícula dreta per la tricúspide i el cor la bombeja perquè sorti per l'arteria pulmonar passant per la vàlvula del mateix nom. L'arteria pulmonar es bifurca anant cada arteria a un pulmó.

En el pulmó la sang va passant per arteries cada cop més petites fins que arriba als capilars, on recull l'oxigen i deixa el diòxid de carboni. Ara la sang ja neta -plena d'oxígen- comença a passar per venes cada vegada més grans fins arribar a les venes pulmonars que entren al cor per l'aurícula esquerra. El diòxid de carboni serà expulsat en la respiració (expiració)

CIRCULACIO GENERAL O MAJOR

De l'aurícula esquerra, la sang oxigenada atravessa la vàlvula mitral i passa al ventricle esquerre. El cor, la bombeja i la fa sortir per l'arteria aorta que portarà sang neta a tot el cos.

L'arteria aorta es bifurca i una de les branques va cap braços i cap, i l'altre branca a la resta del cos. Cada arteria es va convertint en branques més petites fins arribar a esdevenir capilars. Els capilars deixen l'oxígen i els nutrients en totes les cel·lules del cos i recullen el diòxid de carboni i els residus. Els capilars es converteixen en venes cada cop més gruixudes. Al final, novament, la sang entra a l'aurícula dreta per la vena cava superior i la vena cava inferior.

Resumint molt:
les venes porten sang dels teixits al cor
les arteries porten sang del cor als teixits





3. ELS VASOS SANGUINIS

Arteries: Per les arteries circula la sang bombejada pel cor. El bombeig fa que la sang circuli a una presió considerable

Venes: Porten la sang al cor però no tenen cap bombeig extern, per tant, s'ho han de fer elles mateixes i, per això, porten unes vàlvules a tot el llarg del seu recorregut. Aquestes vàlvules bombejen cap el cor i impedeixen que la sang retorni

Capil·lars: Són més prims que un cabell i comuniquen artèries i venes. Al ser tan prims, permeten l'intercanvi amb totes les cèl·lules del cos deixant oxígen i nutrients i recollint residus i diòxid de carboni

dimarts, 2 de febrer de 2010

Temblor


Temblor
Autor: Rosa Montero
Any: 1990
Editorial: Seix Barral Biblioteca Breve
Pàgines: 284

Les primeres pàgines són bastant decebedores però just quan acaba l’aprenentatge de “Agua Fría” la narració pren un bon ritme que no s’aturarà fins el final.

Un món, en un futur molt llunyà, on la boira del no-res va ocupant l’espai de l’oblit.

Una estructura religiosa i matriarcal que ofega qualsevol voluntat de pensar.

Bé. Recomanable.










The first pages are pretty bored but when the Agua Fría learning process finish, the novel take a good rhythm that don't dissapear as far as you finish the book.

A world, in a very long future, where the nothing-fog is taking the place of the oblivion.

An religious and matriarcal structure who drowns all the willingness to think.

Good. Recommended.