diumenge, 31 de gener del 2010

Pilar Almagro.

La Vanguardia de Barcelona, pág. 79

PILAR ALMAGRO, FUNDADORA Y DIRECTORA GENERAL DE VERTISUB
Humanismo rentable
MAR GALTÉS - Barcelona - 31/01/2010

Pilar Almagro trabajaba en el control central de los Bombers de la Generalitat cuando, un día, un jefe le dijo a una compañera: "A ti no te pagan para pensar". "Decidí que no quería seguir allí. ¡El cerebro es la mejor herramienta del ser humano!". Como bióloga que es, explica que entonces detectó en el mercado un "nicho ecológico" en el que desarrollarse como empresaria: "Veíamos andamios enormes para hacer trabajos de poca monta". Y en el vivero de Barcelona Activa creó Vertisub en 1989 para hacer obras en altura, profundidad o difícil acceso, pero con los mínimos medios posibles. Ni la trayectoria ni el formato y la gestión de empresa de Pilar Almagro tienen nada de convencional: "La clave está en el concepto de ser humano que se tiene", explica. "Es un ser libre que elige lo que quiere ser y hacer en un momento determinado". Almagro nació en Mallorca en 1962. Hija de padres cántabros, la mayor de seis hermanos, pasó gran parte de su infancia viajando por España y la adolescencia en Cartagena. Allí estudió Magisterio y Biología. Vino a Catalunya por su marido, a quien había conocido escalando una vía en Murcia, y aquí se especializó como técnico superior en Acuicultura Marina. Quizá su vida no tendría nada que ver si la directora de tesis le hubiera dejado utilizar una técnica radiactiva para estudiar las espardenyes (pepinos de mar) sin sacrificarlas. Pero se opuso, y Pilar dejó el doctorado y se puso a trabajar. Primero en un laboratorio farmacéutico y después opositó a Bombers (su marido estaba en un equipo de rescate)

(...)

Dice que ha comprobado que "las personas, en el entorno adecuado, tendemos a crecer. Cuando diriges un grupo, lo único que tienes que hacer es crear las condiciones para que la gente esté tranquila y crezca. Normalmente una forma de destacar es pisando a los demàs; pero para destacar por ti mismo necesitas contar con gente mejor que tú y eso da miedo".

(...)



divendres, 29 de gener del 2010

Convertir Arcs en LineString

08-05-2008, 3:58 AM
The 'Facet Curve' tool can be used for converting Arcs to LineStrings.
It has several neat options giving a lot of control over the resulting line string, like
1. getting a line string with specified number of equal length line segments, or
2. line segments of specified length
3. specified number of segments that traverse equal distance along the curve (arc length)
There are some advanced options like maximum chord height and equal parameter length.
Finally, it is not limited to arcs. You can also use it to convert B-Splines to line strings and even convert the curve to segments other than lines.
HTH,
- Ujjwal

08-05-2008, 4:16 AM
that is very cool man, but where do i take that tool from, cause i haven,t found it yet, or i should use another than normal microstation and geographics.
i lokked for it in the key in, tool boxes and i didn't saw anything.

08-05-2008, 4:23 AM
You can start the tool with KeyIn: "Drop Curve"
Or get to it from:
[in XM] Tools > B-Spline Curves > Modify Curves > Facet Curve
[in Athens] Tools > Curves > Curve Utilities > Facet Curve

Importar dades de Microstation Geographics a ArcMap

http://galvarezhn.cartesianos.com/2010/01/05/arcmap-importar-datos-de-microstation-geographics/

dijous, 28 de gener del 2010

Èdip rei


Èdip rei
Autor: Sòfocles
Any: 1996 Original, en torn al 429 a C
Editorial: La Magrana, L'esparver clàssic 22
Pàgines: 106
Introducció, traducció i notes: Joan Castellanos i Vila

Tebas (a uns 48 km al NW d'Atenes) està patint una gran peste. Una delegació de ciutadans acudeix davant el nou rei, Èdip, per demanar-li consell. Li ho demanen perquè consideren que és el més assenyant dels homes ja que ha vençut, amb el seu enginy, a l'Esfinx. Èdip, els diu que ha enviat al seu cunyat Creont a demanar consell a l'oracle de Delfos.

(possible imatge -no contrastada- d'Edip i el seu cunyat Creont)

Creont arriba amb notícies de Delfos: la pesta s'acabarà quan es faci justicia condemnant a mort o a l'exili a l'assassi de l'anterior rei Laios. Èdip es compromet, peti que peti, a fer justicia. Qui amagui o tingui a casa seva l'assassí serà condemnat. Aquí comença l'irònia tràgica, que és una constant en l'obra. L'espectador veu com Èdip, presuntament el més sagaç dels homes, no s'entera de res.

Arriba Tiresias, sacerdot d'Apolo i no vol parlar. Èdip li amenaça i el critica. Finalment Tiresies parla amb total claredat, però com Èdip no és capaç de pahir-ho, ho repeteix:

"Dic que tu ets l'assassí que busques" [350-375]

Èdip comença a lligar caps -mal lligats- i arriba a la conclussió que Tiresies és un agent de Creont i que Creont vol fer-lo fora per ser ell rei.

En el següen episodi Creont intenta convençer a Èdip que és una bajanada ja que ell està molt més feliç essent el cunyat del rei -amb beneficis i sense preocupacions- que ho estaria de rei. Èdip és el més cec dels homes i esdevé veritablement intractable:

"Els caràcters com el teu són difícils de soportar pels mateixos que el tenen" [675]

Apareix Iocasta que és la seva dona i la vidua del rei Laios. Intenta possar una mica de pau però tant ella com Èdip se n'adonen que si Creont no és culpable, el culpable és Èdip. Per tranquilitzar-lo, Iocasta li diu que els oracles sovint fallen. Així, un endeví li va dir a Laios que el fill de Laios i Iocasta mataria a Laios. I això no va passar perquè quan nasqué el nen, el van abandonar a les montanyes. A banda, a Laios el van matar en una cruïlla de camins. Cagada pastorets!! Iocasta el vol tranquilitzar i l'ha liat del tot. A Èdip, un borratxo li va dir que era fill adoptat i Êdip va matar un home en una cruïlla de camins. Com que en el seu pais no va quedar convençut de ser fill dels seus pares, va consultar un oracle que li va dir que mataria al seu pare i es cassaria amb la seva mare. Sols hi ha un testimoni de la mort de Laios: un vell pastor.

El vell pastor explica els detalls de la mort de Laios i tant Edip com Iocasta arriben a la conclusió de que ha estat Êdip qui ha mort a Laios i -per tant- s'ha cassat amb la seva mare.

Iocasta es suicida i Èdip, quan la veu, es clava unes agulles als ulls per no veure més desgràcies, tot demanant-li a Creont que faci complir la llei però que abans li deixi acomiadar-se de les seves filles.

dimarts, 26 de gener del 2010

Prometeu encadenat


Prometeu encadenat
Autor: Èsquil
Any: 2001 Original, en torn al 460 a C
Editorial: La Magrana, L'esparver clàssic 41
Pàgines: 86
Introducció, traducció i notes: Ramon Torné Teixidó

El llibre és molt curtet, en realitat són 60 pàgines, la resta correspon a la Introducció. Però malgrat ser molt curt, dona peu a un munt de temes. Apliquem el mètode de Jack l'esbudellador i anem per parts...

El llibre:
1.En el Pròleg tenim a Hefest (Vulcà) que està acomplint l'ordre de Zeus de lligar de peus i cames a Prometeu a una roca. El Poder i la Força (la força no diu res) li estan agobiant perquè faci la seva feina. Hefestt no està gaire content però ho acompleix.
2. Pàrode: Les Oceànides van a veure a Prometeu. Prometeu els informa que disposa d'una informació que Zeus necessita i ell no pensa donar-li.
3. Episodi I: Prometeu explica la causa del seu càstig. Apareix Oceà per donar-li anims i suggerir-li intervenir a favor seu davant Zeus. Prometeu l'informa que no hi res a fer.
4. Estàsim I: El cor d'Oceànides relaciona tots els pobles que estan tristos per la sort de Prometeu.
5. Episodi II: Prometeu explica tot el que ha donat als homes: el foc, les arts, els nombres, la memòria, les arts adivinatòries, la navegació, la mineria ....Comença a avisar que el futur de Zeus no serà gaire bó.
6. Estàsim II: El cor explica el poc que poden fer els homes per Prometeu -malgrat tot el que han rebut d'ells ja que Zeus és omnipotent.
7. Episodi III: Apareix Io, una noia que fou convertida en vaca i que continuament es picada per un tàvec. Prometeu la conneix i explica la seva història. Igualment li explica quin trajecte -geogràfic- haurà de fer fins que finalment Zeus la deixi embarassada. Li explica que les seves descendents seràn les Danàides, i un dels dels descendents de les Danàides serà Hercules, que finalment alliberarà a Prometeu. Aquest és el secret que Prometeu no vol explicar a Zeus.
8. Estàsim III: Les integrants del cor canten la por a que Zeus es fixi en elles i els hi pugui passar quelcom semblant a Io.
9. Exode: Hermes (Mercuri) apareix davant Prometeu per demanar-li el secret. Prometeu no li fa ni cas. Hermes li avisa de terratremols i de que un àliga li devorarà el fetge continuament. El cor es queda amb Prometeu ja que ha aprés a odiar als traïdors. Comença a complir-se l'amenaça de Hermes (però l'aliga no apareix..)

L'autor:
Èsquil va nèixer cap el 525 a C essent contemporani de Sòfocles.

Cap el 510 a C -amb 15 anyets- va veure com feien fora al tirà Hípias i començava la demòcràcia ateniense amb Clístenes.

Va participar a la batalla de Marató -490 a C contra els perses de Dario (primera guerra mèdica). Aquest fet fou el seu epitafi, i en canvi, en la seva tomba no es parla per res de la seva obra literària.

En la batalla de Salamina 480 a C (segona guerra mèdica) segurament no va participar, però la va explicar en Els Perses. L'argument dona voltas sobre la coherència de la victòria de la democràcia grega sobre la supèrbia persa de Xerxes. Aquesta batalla tingué lloc un mes més tard que la famosa batalla de les Termòpiles amb Leònides i els seus 300.

Va viure bastant temps a Siracusa (al sud de Sicilia). Allí va seguir els corrents òrfics i pitagòrics. De Pitàgoras li va quedar l'amor a le matemàtiques com veiem quan Prometeu diu:

"I també els vaig descobrir el nombre, que preval per sobre dels altres invents"


Va morir cap el 456 a C a la mateixa illa de Sicilial. Segons la llegenda li van dir que moriria perquè li cauria la casa a sobre. Fa fugir de la ciutat però, com era calvo-calvorota, un alìga o un quebrantaosos que portava una tortuga i cercava desesperadement un pedrot per llençar-la des de l'aire i trencar-li la closca, va veure el seu caparró i el va confondre amb una pedra. Total que li va llençar la tortuga a sobre i se'l va carregar.

Sembla que va escriure al voltant de 80 obres, però sols ens han arribat 7:

Els Perses
: com ja s'ha comentat, es una crítica a la supèrbia de Xerxes
Els set contra Tebes: és la tercera part d'una trilogia sobre el pare d'Edip, el propi Edip i els seus fills. En Els set... els fills d'Edip es maten entre ells
Les suplicants: Els drets de les dones danàides davant els seus cosins. Un plantejament de defensa del dret de les dones en el segle IV a C
Prometeu encadenat
Agamèmnon
Els Coèfors
Les Eumènides
Aquestes tres darreres formen la Orestea, on es canten totes les morts des de Ifigènia:
Agamèmnon mata a la seva filla Ifigenia
La dona d'Agamèmnon, Clitemnestra, s'ajunta amb Egist i mata a Agamèmnon
Orestes, el fill d'Agmèmnon mata a Clitemnestra i Egist
Les deeses Erínies reclament la mort d'Orestes.
Es fa un judici i tot es resol, fins i tot les Erínies es tornen espérits benèfics i protectores de l'ordre.

Èsquil es el primer en introduir un segon personatge en la escena. (si no fos per ell, les pel·licules serien força aborrides) Li encantaven els efectes especials (es a dir, el deu ex machina a lo bèstia). Els seguidors d'Star Wars deurien fer-li un homenatge....

Era un gran conneixedor d'Homer i d'Hesiòde (el de la Teogonia). També rebé influències de Soló.

En la seva obra hi ha una constant de respecte als déus i de que tota acció superba rep un càstig. Per aquest motiu, i alguns plantejaments tècnics, s'ha dubtat de l'autoria d'Èsquil respecte al Prometeu ja que Zeus queda bastant malament i, en canvi, Prometeu, pese a la supèrbia, és el bo de la peli. Hom pensa que Prometeu fou una de les seves darreres obres i que en Zeus es podria veure a Hípias. Així, Prometeu estaria vinculat amb la democràcia i la sabiessa. Seria l'enfrontament entre la inteligència i la tirania.

Prometeu en el món clàssic i postclàssic
Els grans autors que van tractar el mite de Prometeu, a banda d'Èsquil, foren:

Hesíode: En la Teogonia es el responsable de robar el foc als déus i d'enganyar-los en el repartiment de la carn en els holocausts. En Els treballs i els dies es planteja els problemes que han rebut els homes a partir dels regals de Prometeu: Pandora..

Plató
: En Protàgoras es planteja que Prometeu va donar als homes no sols el foc i la tècnica, sino també la vegonya i la justicia, essent dues eines fonamentals per viure com a ciutadans. En certa manera, Prometeu ha estat la ma executora de Zeus per ajudar als homes.

També van fer esment Ovidi, Horaci, Lucreci,...

En el món postclàssic, tenim a Tertulia (que veu en Prometeu un anuncia de l'arribada de Crist), Bocaccio, Calderón de la Barca, Rousseau (que critica a Prometeu ja que, amb les ciències, es va perdre la bondat original),,Goethe ("No conec res més miserable que vosaltres, déus!,... Jo, honorar-vos, per què?"), Lord Byron, Mary Shelley (amb Frankenstein també anomenat El modern Prometeu), Freud,...

Parts de la tragèdia grega:
Finalment, una petita referència a les part de la tragèdia grega (font wikipèdia)

Aristóteles en su Poética señala que las partes de la tragedia se dividen en prólogo, episodio, éxodo, y la parte del coro que se divide a la vez en párodo y estásimo . El prólogo, precede al párodo del coro. Después viene siete episodios entrelazados por cada estásimo para concluir con el éxodo, intervención del coro que no es cantado. En cuanto estásimo, es un canto de coro sin anapesto ni troqueo.

1. Prólogo: Según Aristóteles es lo que antecede a la entrada del coro. Las características generales son: se da la ubicación temporaria y se une el pasado del héroe con el presente; pueden participar hasta tres actores pero sólo hablan dos y el otro está mudo o puede ser un monólogo. Se le informa al espectador el por qué del castigo que va a recibir el héroe y en esta parte no interviene el coro.

2. Párodos: cantos a cargo del coro durante la entrada por el párodo izquierdo presidio por un flautista. En estas parte se realiza un canto lírico, se dan danzas de avance y retroceso; se utiliza el dialecto ático (más adecuado a los cantos corales debido a su musicalidad).

3. Episodios: pueden ser hasta cinco, hay diálogo entre el coro y los personajes o entre personajes; es la parte más importante por ser la dramática por excelencia y expresa el pensamiento e ideas del personaje. Dentro de los episodios se pueden encontrar los agones, lo cuales son pasajes en los que el protagonista sufre.

4. Estásimo: es la parte lírica-dramática donde el autor expresa sus ideas políticas, filosóficas, religiosas, etc.; hay de tres a cinco, es la segunda entrada del coro y en esta parte no danza. Los episodios son siempre separados por los estásimos. Estos mismos pueden estar divididos en estrofas y antiestrofas, las cuales son siempre pronunciadas por el coro, aunque en la tragedia griega antigua, las antiestrofas eran dichas por Corifeo (un representante del coro)

5. Éxodo: es la parte final de la tragedia, hay cantos líricos y dramáticos, el héroe reconoce su error y es castigado (a veces con la muerte) por los dioses, sufriendo el pathos y muchas veces convirtiéndose en el pharmakon (el remedio para el mal). Es aquí donde aparece la enseñanza moral. El éxodo como los estásimos son siempre dichos por el coro o Corifeo.

diumenge, 24 de gener del 2010

Nova senyal de trànsit

De Juli César a August: Octavi i Marc Antoni

50 a C
Julio cruza el Rubicón y avanza contra Pompeyo

49 a C
Julio derrota a Pompeyo

44 a C
Julio nombrado dictador vitalicio

15 de Marzo 44 a C
Asesinato de Julio César a los pies de la estatua de Pompeyo. Conspiración dirigida por los “libertadores” Cayo Casio, Marco Junio Bruto (hijo adoptivo de Julio) y Décimo Junio Bruto junto a otras –aproximadamente- 60 personas según Suetonio.
Marco Antonio acuerda con los “libertadores” respetar el testamento de Julio en que se nombra heredero e hijo adoptivo de Julio a Octavio. Les concede cargos honorables en provincias.

17 de Marzo de 44 a C
Los “libertadores” esperan volver a la situación republicana anterior a la guerra civil entre César y Pompeyo, pero en el Senado solamente habla Cicerón y lo hace a favor de la concordia entre “libertadores” y cesarianos.

Marzo-Mayo 44 a C
Los libertadores sin apoyo ni del Senado ni del pueblo, deciden huir de Roma por si acaso.
El cónsul Marco Antonio, con la fortuna de César entregada por Calpurnia –viuda de César-, el apoyo del pueblo y los cesarianos y sus tropas de Galia, Italia y Roma, es quien mejor posicionado se encuentra. Por lo pronto se monta una guardia personal con las seis legiones macedonias asignadas para el año siguiente como procónsul.

Mayo – Junio 44 a C
Cicerón habla en contra de Marco Antonio

Marco Antonio le propone a Décimo Junio Bruto cambiar su futuro proconsulado de Macedonia por la Galia Cisalpina y la Galia Comata. Marco Antonio esperar obtener las fronteras inmediatas de Italia y un importante número de veteranos con el que incrementar su ejército “personal”.

Llega a Roma Cayo Octavio para hacerse cargo de la herencia de Julio César. Marco Antonio le niega la fortuna de César, pero Cayo Octavio, con su propio dinero, cumple las voluntades de Julio para con los veteranos y el pueblo (monta tres juegos en honor de Julio) . Se está ganando a los veteranos, al pueblo, a los republicanos temerosos de Marco Antonio y a los cesarianos descontentos como Balbo, Filipo, Hircio y Pansa. Visita a Cicerón para halagarle.

Agosto 44 a C
Marco Antonio convence a los “libertadores” a que marchen a sus posesiones orientales.
Cicerón vuelve a Roma y lanza sus “Filípicas” –aún un poco moderadas- contra Marco Antonio. Marco Antonio le contesta en mal tono y Cicerón escribe unas nuevas “Filípicas” –que parece que no fueron leídas- mucho más agresivas.
Cuando aún era posible un acuerdo, Marco Antonio plantea el ataque a Décimo Junio Bruto para conseguir la Galia Cisalpina. Puesto que Décimo Junio Bruto no le entrega la Galia Cisalpina, Marco Antonio se dirige al sur, a Brindisi, a recoger sus legiones macedonias con las que atacar a Décimo Junio Bruto en el norte.
Mientras tanto, Octavio ha estado comprando veteranos de César en la zona sur (Campania) de Italia.

Noviembre 44 a C
Con los veteranos de César, el 10 de noviembre ocupa el Foro romano con la excusa de restaurar el orden público. Las tropas de Marco Antonio podían ser un peligro, pero dos de las legiones de Marco Antonio habían sido compradas por Octavio y se pasaron a él.
Marco Antonio se retiró a la zona norte (Etruria) cercando a Décimo Junio Bruto en Módena.

Cicerón estaba indeciso. Tras nuevas “Filípicas” en que llamó a Marco Antonio “borracho” y “vulgar prostituta”, se decantó por Octavio como mal menor.

Diciembre 44 a C
El Senado declara al cónsul Marco Antonio “criminal” y considera defensores del orden público al “golpista” Octavio y al gobernador en rebeldía Marco Junio Bruto.
Hircio y Pansa son nombrados cónsules y los ejércitos de Décimo Bruto y Octavio reconocidos por el Senado.

El Senado declara la guerra a Marco Antonio. El Senado se alía con los “libertadores” que dominan la zona oriental desde Macedonia hasta Siria.

Cicerón, que no participó en la muerte de César pero sí la deseo, hace que el Senado nombre a (?) Bruto procónsul de Macedonia, Iliria y Acaya.
Hircio y Pansa acuden a Módena para ayudar al procónsul Bruto frente a Marco Antonio.

Abril 43 a C
Batallas de Forum Gallorum y Mutinia. Antonio, frente a los cónsules Hircio y Pansa, ha de huir hacia el norte.
Cicerón declara enemigo público a Marco Antonio. Es una especie de “fatwa”: cualquier ciudadano romano tenía el deber de matarlo. El triunfo del Senado se ensombrece por la muerte de Hircio y Pansa.

Mayo 43 a C
En muy poco tiempo, Marco Antonio llega a la Galia Narbonense (zona sur de la Galia). Allí ya estaba Lépido. Sus legiones se niegan a enfrentarse y Marco Antonio y Lépido se convierten en aliados.

Octavio, mientras tanto, observa que Décimo Junio Bruto se está llevando todo el mérito de la guerra contra Marco Antonio tras la muerte de Hircio y Pansa.
La situación presenta tres bandas:
Marco Antonio
Cicerón y la República
Libertadores
Para complicarlo más, Sexto Pompeyo, hijo de Pompeyo, se alía con Cicerón y la República contra Marco Antonio.

Octavio considera que solamente le queda una opción: Consolidar el bando cesariano uniéndose a Marco Antonio.

Por otra parte, el consulado está libre. Incluso Cicerón lo desea. Octavio envía una delegación de soldados y centuriones al Senado para solicitar el consulado. Cuando el Senado lo rechaza, Octavio ocupa Roma con ocho legiones

19 de Agosto 43 a C
Octavio –con menos de 20 años- es elegido cónsul junto a un familiar, Quinto Pedio. La edad mínima para acceder son los 42 años…

La primera ley es para procesar a los libertadores y a Sexto Pompeyo. En seguida rehabilita a Lépido y a los cesarianos enemigos de Cicerón.


Noviembre 43 a C
En Bolonia, el acercamiento propuesto por Octavio fructifica: Octavio, Marco Antonio y Lépido ocupan un triunvirato para dominar Roma recordando el que en su día formaron Cesar, Pompeyo y Craso. En realidad iba a ser un directorio militar ilegal –de cinco años- que pretendía repartir los dominios de Roma:
para Octavio Africa y las islas
para Lépido la Narbonense e Hispania
para Marco Antonio las Galias

Lépido quedaría en Roma gobernando Italia.

Cuando los tres entran en Roma, matan entre 130 y 300 senadores y entre 2000 y 3000 caballeros para quedarse con sus posesiones. Son las “proscripciones”. Uno de los asesinados fue Cicerón que, mientras intentaba huir fue capturado. Su cabeza y su mano fueron enviadas a Roma para ser expuestas en el Foro.

Con el Senado lleno de sus partidarios y las arcas llenas tras las proscripciones, para vengar la muerte de César, lo declaran dios el 1 de enero del 42 a C. Por tanto, Octavio pasa a ser Divi filius (hijo de Dios).

A continuación envían 18 legiones (más de 100.000 hombres) contra los “libertadores” Lépido queda en Roma y Marco Antonio y Octavio van a Brindisi (sur de Italia) para pasar a Dirraquio (la actual Durres en Albania) en la costa dálmata.
Pronto Casio y Bruto acuden a Macedonia con 19 legiones y ejércitos orientales para presentar batalla a Marco Antonio y Octavio.

Octubre 42 a C
Batallas de Filipos (Macedonia Oriental). La primera, una de las más sangrientas de la historia de Roma, acaba en “tablas”: Bruto ocupa el campamento de Octavio y Marco Antonio el de Casio. Casio se suicida y los “libertadores” pierden su mejor general.

14 de Noviembre de 42 a C
Segunda batalla de Filipos. Marco Junio Bruto es derrotado y se suicida. Los supervivientes del bando de Bruto se pasan a Marco Antonio o huyen para reunirse con Sexto Pompeyo.
Octavio regresa a Italia para pagar lo prometido a sus soldados. Marco Antonio se dirige a Oriente para buscar nuevos botines. Se reparten el poder y expulsan del triunvirato a Lépido dejándole Africa como consolación.
Roma es regida por Octavio y Marco Antonio

31 a C
Octavio se hace con todo el poder tras aplastar a Marco Antonio en Actium.

En 27 a C Octavio se convertirá en César Octavio Augusto.

dissabte, 23 de gener del 2010

Bella y oscura


Bella y oscura
Autor: Rosa Montero
Any: 1993
Editorial: Seix Barral Biblioteca Breve
Pàgines: 197

El mon dels adults vist -en primera persona- per una nena que està descobrint-ho tot. Esperant sempre el retorn del seu pare conviu en un barri -el Barri- degradat, amb el seu cosí -que quasi bé té el do de l'invisibilitat-, la seva tieta Amanda atemoritzada pel seu marit Segundo, la seva poderosa àvia Doña Bàrbara que desprecia al seu fill Segundo i anhela el retorn del pare de la nena Màximo.
Al bell mig la liliputiense -no enana- Airelai amb les seves històries plenes de màgia i la sòrdida realitat d'incendis, diners amagats i misèries humanes.

Molt lluny de El rey transparente. Possiblement, sense aquell referent, la valoració augmentaria...

Nokia GPS de franc i per sempre

http://versiorac.blogspot.com/2010/01/nokia-oferira-navegacio-gps-de-franc-i.html

divendres, 22 de gener del 2010

Accelerar Inici Windows XP

.
.
Una de les recomanacions més freqüents per accelerar l'inici de Windows XP és canviar el valor de MenuShowDelay amb regedit de 400 a 0


Fem-ho pas a pas:

Inicio
Ejecutar
S'obre un petit menú on escriurem regedit



Ens apareix un sistema de carpetes.
Anem, exactament, a:

HKEY_CURRENT_USER > Control Panel > Desktop > MenuShowDelay

(-recordeu picar a sobre de la imatge per veure-la millor- Si encara es veu petita, amb CTRL + varies vegades, farem augmentar la mida)















Fem un doble click sobre el valor marcat en el dibuix i ens apareixerà això:

On possa 400 escrivim 0 i polsem Aceptar. En el sistema de carpetes d'abans tanquem polsant el botonet vermell amb la creu blanca. Tanquem el sistema i veurem que s'obre un xic més ràpid.

Aquest procediment es perillòs si ens equivoquem, però si seguim fidelment aquestes instruccions no hi ha cap perill.

Evitar actualitzacions automàtiques

Sovint ens apareix aquest missatge:



Pot ser és convenient actualitzar Windows, però no quan ell vulgui. Si hem llençat un procés o estem fent una descàrrega, hem de vigilar cada 15 minuts per aturar l'actualització automàtica polsant Reiniciar más tarde.

Per evitar-ho, la solució es molt fàcil.

Evidentment, primer polsem "Reiniciar más tarde". Tot seguit, anem a Inicio y en la part de la dreta -amb el botó dret del ratoli- polsem sobre Mi PC i escollim propiedades.


Anem a la pestanya "Actualizaciones automàticas" i seleccionem l'opció "Notificarme, pero no descargarlas automáticamente ni instalarlas". Desprès polsarem APLICAR i ACEPTAR.

Ja està, però funcionarà a partir de la propera vegada que encenem l'equip. Ens avisarà i nosaltres decidirem si les volem instalar en aquesta sesió o al dia següent.

El dia que volguem, un dia que no ens importi reiniciar sessió, tornem a l'opció automàtica, instalem i tornem a desactivar-les..

dimarts, 19 de gener del 2010

Tres vidas de santos


Tres vidas de santos
Autor: Eduardo Mendoza
Any: 2009
Editorial: Seix Barral
Pàgines: 187

El títol es bastant equívoc. De fet són tres contes -gens espirituals- que coincideixen en l'elogi de la intrascendència.

En el primer, en ple Congrés Eucarístic, un bisbe centroamericà del que hom espera rebre directrius vitals acaba d'una manera no gaire edificant.

En el segón, un pseudoantropòleg descobreix que no hi ha res a descobrir ajudat pel destí.

En el tercer, un pispa lletraferit rebutja tota aportació essencial de la literatura en favor de la mera forma. No hi ha fons, hi ha forma.


Frases mítiques:

"-Me parece muy bien. Haz lo que mejor te parezca.
Abrió el periódico, buscó la página de deportes y antes de desaparecer tras las hojas desplegadas añadió en el mismo tono:
-Pero antes de veinticuatro horas tiene que estar fuera de casa este indio de mierda." (pág. 43)

"A la tercera copa, sólo había que incitarle un poco para que se pintara la cara con salsa de tomate y ejecutara una danza guerrera en mitad del bar, cuando no encima de una mesa". (pág. 67)

"Antes de ser alcanzado, el éxito no existe, sólo es motivo de ansiedad; pero cuando llega es peor: después de obtenido, la vida no se detiene y el éxito la ensombrece; nadie puede repetir constantemente el éxito y al cabo de muy poco el éxito se convierte en una pesada carga; se necesita de nuevo, constantemente, pero ahora a sabiendas de su inutilidad." (pág, 146-147)


Desbloquejar PDF

Dins http://www.blogatclock.net/desbloquear-archivos-pdf/ tenim una bonica explicació per desbloquejar PDF on line.

Sols cal entrar a http://www.ensode.net/pdf-crack.jsf

Al final de la pàgina indicar que acceptem les condicions (marcar el "terms and conditions")

Amb el navegador cercar el PDF

Polsar el botó Submit.

Alguns símbols, com ara la ñ o apertura d'interrogant o apertura d'admiració no els enten (està pensat per l'anglès) però, a banda, funciona força bé.

diumenge, 17 de gener del 2010

El Jarama


El Jarama
Autor: Rafael Sánchez Ferlosio
Any: 1956
Editorial: Destino. Colección Ancora y Delfín nº 121
Pàgines: 347

Es quasi bé teatre sense acció. Sols hi ha un fet tràgic que trenca la linialitat i que acaba essent capturat per la quotidianitat.

El llenguatge presenta una força excepcional fent reflexionar sobre paraules i dites ara en procés de desaparició.




Frases mítiques:

"-Un juego que de siempre ha existido [la rana], ahí done lo tienes -comentaba Felipe. No se pasa de moda.
-Ya. No como el futbolín y estos enredos de hoy en día, que tan pronto hay fiebre de ellos entre la juventud, como de golpe desaparecen el día menos pensado.
-Y son el perdetiempo más grande y el mal ejemplo de los chicos -dijo Petra-. Pervierten a la infancia.
-¿Pues no te acuerdas tú, Sergio, de los tiempos aquellos del yoyó, muy poco antes de empezar la guerra? -le decía Felipe a su hermano.
-Sí que me acuerdo, sí.
-Pues cuidado que era aquello también un invento ridículo del todo. Todo el mundo con el dichoso cacharrito y venga de darle para arriba y para abajo de la mañana a la noche.
Sergio dijo:
-Es que la sociedad está desquiciada; se dejan contagiar de la primera cosita que sale, y hala, todos a hacer lo mismo, como grullas." (pág 156-157)


"(...) Lo menos cinco años que se lo vengo diciendo ya: "Vamos a hacer un esfuerzo, Felipe, unas economías, y solicitas otro coche, ahora que dan esos Renoles tan estupendos, y con tantas facilidades, para uno mismo irlo amortiguando sin apercibirse..." (pág. 159)

Com a exemple de l'us del llenguatge, en aquest cas d'un personatge català:

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=58609
La lengua de "El Jarama" a través de sus personajes

* Autores: Luis Alberto Hernando Cuadrado
* Localización: Anuario de estudios filológicos, ISSN 0210-8178, Vol. 10, 1987,pags. 161-175


2. En las intervenciones de la catalana Nineta, cuñada de Felipe Ocaña, se detectan rasgos típicos de su procedencia geográfica y ciertas peculiaridades estilísticas dignas de mención. De ella observa el narrador, tras de ser presentada a Faustina, que «se le notaba un deje catalán» (p. 100) y, más adelante, que «decía una uves muy marcadas» (p.135). En una ocasión se le desliza en la conversación el término nosaltres: «—Nosaltres tenemos la Butifarra y los Embutidos de Vic» (p. 141); por ello, acto seguido, interviene su marido para corregir: «—Sí, pero habla castellano, Nineta —la reprendía su marido—. Di 'nosostros`, como Dios manda. Estás en Castilla, pues habla el castellano» (p. 141). Recurre frecuentemente a la interrogación formularia y enfática: «—En Barcelona, en la Bonanova —decía la cuñada de Ocaña—, allí sí que hay torres bonitas; y hechas con gusto, ¿eh? Jardines de lujo, con surtidores y azulejos, que valen una millonada.Es toda gente que tiene, sabes? —hacía un gesto de dinero con el pulgar y el indice» (p. 112). Entre los restantes fenómenos, destacan: la posposición del posesivo al sustantivo:«—[...] por cada quince días que el hermano Ramonet se pasa en casa suya en Barcelona, está por lo menos un mes en casa nuestra» (p.182); la elipsis: «—Perdona, hombre, perdona. [se] Me escapó. Es igual» (p. 141); la catáfora del pronombre neutro lo: «—Ah, tú verás que sí. Lo has de ver que en setiembre viene a Madrid esta maquinita» (p. 181); el relativo la cual en proposición explicativa: «—[...] Tengo una amiga casada en Barcelona, la cual tiene tres hijos, y no obstante le gusta tener gatos» (p. 136); el sintagma antes de mi en lugar de antes que yo: «—[...] Mira, es más pequeña que yo, para que veas,¿eh?, y tuvo que casarse antes de mí» (p. 182); la utilización del artículo en vez del posesivo con nombres de parentesco: «—[...] Y todo que yo me puse en relaciones con Sergio antes de ella conocer al esposo» (p. 182); la perifrasis haber de + infinitivo: «—Mira —dijo Nineta—; tú no has de pensar en el regreso, ahora» (p.187); la construcción sintáctica exclamativa constituida por la combinación de qué + verbo copulativo + adjetivo: «—¡0h, la luna, Sergio! ¡Qué es bonita! ¡Qué es grande!...» (p.243), o la formada por bien de + sustantivo + que + verbo: «—Bien, si es por esto que lo dices, las jaulas bien de trabajo que te dedican...» (pp. 135-136). Y, por supuesto, no podía faltar el tan traído y llevado es por esto que, como ya se ha podido observar en el precedente ejemplo: «—Es egoísta, ¿sabes? Es por esto que nos hemos llevado siempre medio mal» (p. 182).




Biblioteca básica RNE Radio 5 El placer de leer un clásico

Lo Cartanya


Aquí us poso uns quants capítols per veure on line la serie Lo Cartanya de TV3.

- Alejandria
- Tirana
- Berlín
- Anové
- Salem
- Roma
- Buenos Aires
- Lourdes
- Miami
- Nova Orleans
- Gotham City
- Zuric
- Ginebra


dimecres, 13 de gener del 2010

Tormenta sobre Alejandría de Luís Manuel Ruíz


Tormenta sobre Alejandría
Autor: Luis Manuel Ruiz
Any: 2009
Editorial: Alfaguara
Pàgines: 432



Bona trama però estil quasi bé insoportable, particularment en la primera part. La segona i la tercera part guanyen bastant amb el personatge de Lamaco, que deixa al Dr. House al màxim nivell de l'amabilitat.

Tot i que al final es pot comprendre l'estil del narrador, això no és excusa per martiritzar al lector amb frases com:

"La tos cesó en cuanto Pólux penetró en el recinto, como la risa de un chiste que no es decoroso celebrar en presencia de extraños." pág 99

A banda de la bondat de la trama (una mica previsible) cal destacar les continues referències a filòsofs o pensadors un xic estrafolaris la cual cosa anima la lectura. Per exemple Basílides (p. 105) del qual la Wikipèdia ens informa:

"According to the account given by Irenaeus, Christ is said to have appeared only as a phantasm, but to men he seemed to be a man and to have performed miracles. It was not, however, Christ who suffered, but rather Simon of Cyrene, who was constrained to carry the cross for him, and mistakenly crucified in Christ's stead. Simon having received Jesus' form, Jesus assumed Simon's and thus stood by and laughed at them. Simon was crucified and Jesus returned to His Father. Through the Gnosis (Knowledge) of Christ the souls of men are saved, but their bodies perish. (To undergo martyrdom in order to confess the Crucified is useless, for it is to die for Simon of Cyrene, not for Christ.) This story is also presented in the Second Treatise of the Great Seth, although it is unclear whether Simon or another actually died on the cross."

O referències interessants a la vida d'Heràclit o Tales:

"Dicen los biógrafos que Heráclito se dejó morir en una piscina de estiércol y que el gran Tales se partió la crisma en un socavón por ir mirando las estrellas" (p. 135)

Com a frases célebres a destacar:

"Le dire [a Déu, en el Judici Final] que el mundo que ha creado, para ser resultado de la omnipotencia, es una chapuza y la obra de un deficiente. Y todo por haberse empeñado en hacerlo él solo, como los niños que no quieren compartir un juguete; si le hubiera pedido consejo a algún amigo le habría salido mucho mejor" (p. 359)
"Tu dios es un dios de estólidos, de sordos, de inútiles que nada quieren saber de lo que comienza más allá de la paja de su jergón. Yo me enorgullezco de haber vivido sin dioses, ni el tuyo ni ningún otro: yo he sido mi dios y yo he sancionado las leyes por las que mi conducta se ha regido. Servirse de dioses es permanecer eternamente en la niñez, dejarse guiar de la mano y aconsejar sobre lo que está bien y lo que está mal, sin preocuparse de indagárlo por uno mismo, ser un ciego que confía mostrencamente en las decisiones del perro que le conduce. Idiotas, salid de vuestro jardín de infancia y atrevéos a saber" (p.381)




Ompliment del Mediterrani. Revista Nature i Versió Rac1

El 12 de gener de 2010, en Versiò Rac 1 van fer una entrevista als geolegs que van publicar, en la revista Nature que, segons sembla, el Mar Mediterrani es va omplir en sols dos anys.


Més informació al blog dels autors del estudi:

http://earthchallenges.blogspot.com/2009/12/inundacion-catastrofica-de-un.html

amb un video:

http://earthchallenges.blogspot.com/2009/11/documental-bbc.html

Més d'un any. Ceuta





Ja fa molt temps, però ara les imatges ja no presenten núbols.
Carrer Teniente Coronel Gautier S/N Acuartelament González Tablas

dimarts, 12 de gener del 2010

Museu Hergé

Per si a algú li interessa, les coordenades GPS del Museu Hergé a Louvain-la-Neuve (Bèlgica) són:

50º40'16.42"N,4º36'45.28"E

Vista en planta (Google Earth)



Una imatge frontal de Panoramio:



Des de Barcelona, Google Earth calcula -en cotxe- 1.335 Km, es a dir unes 11h 51m

dissabte, 9 de gener del 2010

Nintendo DS

Una pàgina molt interessant pels aficionats a la Nintendo DS és

http://www.espalnds.com/foros/index.php

Dins aquesta pàgina es fa referència a centenars de jocs amb les corresponents opinions i recomanacions del usuaris així com moltes més opcions...

---

divendres, 8 de gener del 2010

ITV Argentona ITV Polígon Industrial El Cros ITV 0808

ITV Argentona Com arribar-hi?

Aquest matí tenia tenia hora a la ITV d’Argentona a les 07:45. Negra nit.

Per arribar-hi vaig consultar el Google Maps. Escric “ITV Argentona” i em dona unes dades molt coherents:

Itv: Poligon Industrial Cros, S/N, 08310 Argentona 902 127 600

Sols un problema: l’adreça és correcta però la ubicació en el mapa és incorrecta:



Jo sabia que estava just al cantó de l’autopista i, per tant, ni podia estar al bell mig del poble ni la imatge que dona l’Street View té res a veure. Per tant, no hi ha més remei que acudir a la imatge satel•lit i trobar-ho a ull. El localitzo aquí:




Com es pot veure, les coordenades de Google Maps són 41.536367,2.416263 (són WGS84 amb el valor decimal pels minuts)

Per diferents motius volia anar per la carretera d’Argentona B-502. Just abans, venint des del Sur, de la benzinera Petrocat (per cert, molt amables) hi ha un desviament que m’havia de portar directament a la ITV. Aquesta nit la ventada ha estat considerable i la carretera estava tallada. A partir d’aquest punt el pla B d’emergència: el TomTom. Però “por ITV no me viene nada..” Pla C: preguntar, preguntar i preguntar. Interpretar la resposta, interpretar la resposta i acabar cada vegada més perdut.

Al final arribes, però amb la certesa que cadascú t’ha orientat de forma diferent. En qualsevol cas, els hi dono les gràcies a tots..

Evidentment, d’indicacions o cartells, sols un -en una rotonda- que no serveix de res. Entenc que les ITV són d’interès per TOTS els conductors i deurien estar senyalitzades, però els nostres gestors polítics, són, en general uns inútils. No és un insult, es una constatació: no són útils i per temes de trànsit menys.

Total que al final, he arribat a un lloc que tot i que feia una mica de por, coincidia amb una imatge del StreetView. Salvats.

Tan bon punt he passat la ITV (tot perfecte) m’he plantejat intentar ajudar a algú que li pugui passar el mateix.

En un punt, dins el recinte de la ITV, el més allunyat possible de l’autopista he pres les coordenades amb el TomTom, per tant, aquesta serà la forma més fàcil de carregar la destinació en el TomTom.

Coordenades ITV Argentona amb TomTom: N 41º 32.151 E 2º 24,958

Un cop a casa he validat les coordenades amb Google Earth i la diferència era de sols 25 metres, per tant és correcta. Cal tenir present que els segons en TomTom són decimals, amb la qual cosa, si ho traduïm al mode lectura standard de WGS84 del Google Earth tenim:

41º 32’ 9” 06 N , 02º 24’ 57” 48 E

Per si no ens ve de gust fer servir el sistema de coordenades afegeixo una bonica imatge per accedir des del Carrefour de Cabrera de Mar (part baixa de la imatge) com un punt de referència bastant senzill..





En paraules seria:
  • sortir del Carrefour direcció Mataró,
  • passar per sota de la carretera,
  • passar per sota de l’Autopista,
  • passar la rotonda de desprès de la benzinera i continuar cap el Nord (deixant a la nostra dreta la riera)
  • en 20 metres, a l’esquerra, hi ha un carrer, ni cas, continuem cap el Nord
  • el següent carrer girem a l’esquerra i tot recte fins passar per sota de l’autopista.
  • immediatament passada l’autopista girem a la dreta i tot seguit ja hi som a la ITV.
Adjunto una imatge des de la rotonda de desprès de la benzinera que és la part més complicadeta.

Capturar Google Maps. Google Maps sense Internet

Si volem fer servir Google Maps sense accés a Internet, podem descarregar-nos un complement i amb quatre pases descarregar-nos un bon sector. Avuí, per exemple, he descarregat tot Mataró sencer -amb noms de carrer- en un fitxer png de menys de 7 Mb

Cal fer algunes matitzacions com ara que el màxim per imatges satel·litals és de 4500 i en canvi per mapes arriba fins a 7000, però està força bé explicat a:

http://google.dirson.com/post/3867-google-maps-guardar-imagen/

Cal fer servir el complement de Mozilla Firefox Screengrab i no oblidar tenir activada l'opció VISUALITZA / BARRA D'ESTAT per poder veure la icona d'aquest complement.

A continuació ho explico més detalladament i en castellà. Sembla complicat però, un cop fet un parell de vegades és bastant fàcil, Sols cal practicar.


Software cartográfico sin conexión a Internet:

• Visual Map XXI: Programa que contiene toda la cartografía de España. La versión disponible es del 2006, es decir, demasiado antigua.

• Guías Campsa: Se puede obtener la versión de 2007. En 2008 pasó a llamarse Guía Repsol y dejo de publicar los CD. Ahora funciona por internet.

En resumen, actualmente no hay cartografía "offline". Tiene sentido puesto que la actualización en Internet es casi constante y mucho más cómoda –y barata- para los usuarios.

Alternativa: Descarga de callejeros o imágenes satélite de Google Maps

No obstante hay un sistema para descargar grandes zonas de Google Maps mediante el navegador Mozilla Firefox. Podemos descargar tanto imágenes de satélite como callejeros.

Puesto que las imágenes de satélite pesan mucho más (es decir, su tamaño en Mb es mucho mayor) la zona que se puede bajar es menor que la del callejero. He hecho algunas pruebas y, para hacernos una idea del tamaño, se puede descargar una imagen desde Premià de Mar hasta el Club de Golf de St. Vicenç de Montalt que –con un peso de solamente 6 Mb- nos permite ver las calles principales de Premià, Vilassar, Mataró, etc.

Detalle de la zona centro de Mataró:


Otro ejemplo sería el Polígono de Malpica, cerca de Zaragoza (6 Mb). Vista general del polígono:


Si nos acercamos:

En resumen, si sabemos el destino, con unos pocos pasos podemos copiarnos en un lápiz USB una zona de un tamaño muy considerable.

Procedimiento:

Está explicado –con un video incluido en inglés- en:
http://google.dirson.com/post/3867-google-maps-guardar-imagen/


Necesitamos:
• Mozilla Firefox
• Una extensión de Mozilla llamada Screengrab
• Tener activada la opción VISUALIZA / BARRA DE ESTADO

1) Accedemos a la página Screengrab (https://addons.mozilla.org/en-US/firefox/addon/1146) y instalamos la extensión

Pulsamos sobre Add to Firefox para descargarlo aceptando las condiciones. Reiniciamos Mozilla

2) En Google Maps vamos a la zona que queremos capturar y nos acercamos con el zoom que nos interese. Escogeremos si deseamos que sea Mapa, Satélite...

3) Pulsa en el link "Enlazar con esta página" de la parte superior derecha



4) Copia completo el código HTML inferior, el que está marcado como "Pegar HTML para incrustar en el sitio web"



5) Abrimos un notepad (bloc de notas) y pegamos el código HTML

6) Modificamos los valores de 'width' y 'height' de este código HTML. De esta forma estamos cambiando los valores de anchura y altura respecto al centro de la imagen que tenemos en pantalla

Serán los valores de anchura y altura, respectivamente y en píxeles, de la imagen que captures, y serán medidos alrededor del punto seleccionado (en nuestro caso, la Torre Eiffel)

Texto inicial en este ejemplo:





Mostra un mapa més gran


Cambiamos los valores marcados en rojo –dentro de las comillas- por 7000. Quedará por tanto:




7) Guardamos este fichero con la extensión html. Por ejemplo Paris.html
Cerramos el notepad.

8) Abrimos el fichero HTML que acabamos de crear con Firefox (Menu Archivo > Abrir fichero...). Puede tardar en abrirse. Nos hemos de asegurar moviéndonos a derecha y abajo con las barras del cursor o fijándonos en que en la parte inferior izquierda aparece “Terminado”

Seguimos en Internet, pero estamos abriendo una especie de página creada por nosotros con el código Html, es decir, YA NO ESTAMOS ENTRANDO EN GOOGLE MAPS.


Atención a esta imagen: En la parte inferior izquierda vemos FET (Terminado) es decir, la imagen se descargado totalmente.

En la parte inferior derecha vemos el icono de ScreenGrab que hemos de pulsar.

No vemos la torre Eiffel en el centro porque estamos viendo el extremo superior izquierdo de la descarga que vamos a realizar. Si moviéramos las barras laterales hacia la derecha y hacia abajo, en la zona central veríamos la torre Eiffel.

9) Pulsamos en el icono amarillo de la parte inferior derecha de Firefox
y seleccionamos "Save > Complete Page/Iframe..."



10) Lo guardamos dándole un nombre con formato PNG o JPG.

Parece complicado, pero cuando se ha hecho un par de veces es bastante fácil.

Importante:
• Recordemos tener activada, en Mozilla Firefox, la opción VISUALIZA / BARRA DE ESTADO. Si no, no veremos el icono Screengrab
• Si nos pasamos en el tamaño de la imagen, simplemente no se crea el archivo. En las pruebas que he realizado:
o Para imágenes satelitales el máximo es de 4500
o Para callejeros (mapa) se puede llegar hasta 7000

Nuestro resultado (11 Mb) con la Torre en el centro de la imagen. Atención, el mejor programa para abrir estas imágenes tan grandes es el propio Mozilla. Podemos hacerlo sin estar conectados a Internet.

Nos acercamos a un barrio cualquiera para ver el detalle de los nombres de calle (por cierto, en esta zona está el hotel Ibis Cambronne, muy recomendable)

Guàrdia Urbana de Barcelona

Hay que pagar la cabalgata... y hoy es el día

JORGE RUBIROSA | Barcelona | 07/01/2010 | Actualizada a las 23:16

Cómo si se tratara de una redada a delincuentes, un ejército de motos y coches de Guardias Urbanos se desplegaron el martes, noche de reyes, sobre las 6:45 pm en el Passeig de Sant Joan de Barcelona, poniendo multas a los vehículos estacionados en su interior (la infracción es cierta, pero permisible como cada año al ser el día de Reyes y desplazarse las familias más de lo habitual).

Se supone que al abandonar el Passeig de Sant Joan continuaron por los aledaños y muchos les increparon. Me quedo perplejo ante esta situación. Ya vale todo... Espero que un día nadie se sorprenda de la reacción de la plebe ante este tipo de acciones que incitan a cambiar las cosas.

La Vanguardia 07/01/2010
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100107/53862660524.html

dijous, 7 de gener del 2010

Fer servir el Jdownloader


Veieu http://blogcaid.blogspot.com/

dilluns, 4 de gener del 2010

Un hombre resuelve el cubo de Rubik tras 26 años de intentos

Un inglés de 45 años finalmente pudo resolver el famoso cubo de Rubik que compró en 1983

El británico Graham Parker invirtió más de 27 mil 400 horas de su vida para terminar el juego, el cual compró en 1983

CIUDAD DE MÉXICO.- Luego de 26 años de intentos, un inglés de 45 años finalmente pudo resolver el famoso cubo de Rubik que compró en 1983, según reporta el Telegraph.

Graham Parker, oriundo de Portchester, Inglaterra, invirtió más de 27 mil 400 horas de su vida, muchas de estas por las noches sin poder dormir, para poder terminar el cubo que ha representado su máximo reto.

"No puedo decir el alivio que significa finalmente haberlo terminado. Me había vuelto loco durante años, como si se hubiera apoderado de mi vida", dijo Graham sin quitar la cara de satisfacción.

El británico, casado y padre de un hijo, aseguró que se perdió varios eventos importantes de su vida por quedarse en casa tratando de resolver el cubo, lo que luego le quitaba el sueño por las noches de sólo pensar lo que había hecho.

Incluso, señala que en diversas ocasiones sus amigos se ofrecieron a resolverlo, pero siempre se negó. De igual forma sabía que en internet se pueden encontrar soluciones para terminarlo, pero, agregó, se trataba de algo que debía concluir por sí solo.

"He tenido problemas en la espalda y en mis muñecas por todas las horas que pasé sentado tratando de resolverlo. Pero cuando le di ese último giro y todos los colores empataban no pude hacer otra cosa mas que llorar", apuntó.

Por su parte, Jean Parker, la esposa de Graham, fue quien más sufrió durante esos 26 años pues el cubo causó muchas fricciones y pleitos entre la pareja. "Cuando lo conocí ya estaba obsesionado con él (cubo de Rubik) y pasaba horas intentando resolverlo", dijo.

La pericia de Graham causó tal revuelo que la Asociación Mundial de Cubos de Rubik (WCA, por sus siglas en inglés), evalúa la posibilidad de darle un reconocimiento por su logro.

Font: http://www.informador.com.mx

dissabte, 2 de gener del 2010

Encriptació amb CryptFire

La meva memòria, pel que fa a novel·les i pel·lícules, és molt limitada. Si vul recordar un argument ho d'escriure immediatament a la finalització de la lectura o de la visió de la pel·lícula. Trobo que el blog és una eina ràpida i eficaç per solventar aquesta carència.

En qualsevol cas, malgrat ningú llegirà aquest blog, em sembla poc étic escriure l'argument complert d'una obra, més que res, per no trencar-li a ningú l'emoció de descobrir-la per ell mateix.

Així que he buscat alguna forma per poder publicar l'argument de forma encriptada. Existeix i és molt senzill: el CryptFire que és un complement del Firefox. Simplement cal instalar-ho i fer-ho servir. Com? Escribim el text en Word o el Notepad o en el que vulguem. Fem un copiar i se'ns queda en la memòria virtual. Anem a Tools/CryptFire/Visite CryptFire.com. En la finestra principal de la pàgina peguem el text i escrivim una contrasenya. Polsem a Encript i el text es converteix en un seguit de símbols illegibles. Aquests símbols els peguem en el blog i ja ho tenim guardat per sempre.

Per re-llegir-ho fem el procés invers. Copiem el galimaties en la mateixa pàgina, escrivim la contrasenya i desencriptem.

Per exemple:

La meva primera encriptació. El password és sevilla

queda com

-- Encrypted: decrypt with http://cryptfire.com/
_b64tln5TcAjyEPrlbMWvRNNNztwX.o5qBEhVTbjOxCjROGMOpPY-UGRROE2.tYL
ZDXVoqw72qDHkIVoJxQShn1Rck91XCDf1Nt8sBeRjlC-EFoLMWKWZRps9FxPEbiz
7cki_64b
-- End encrypted message





divendres, 1 de gener del 2010

Pandora al Congo de Albert Sánchez Piñol

Autor: Albert Sánchez Piñol
Any: 2005
Editorial: La Campana
Pàgines: 592

No se si es pot dir alló de "un llibre que enganxa".. però les primeres 422 pàgines me les vaig llegir d'una sentada i no vaig continuar perquè ja eren hores intempestives.
S'ha de reconeixer, però, que les primeres pàgines són d'alló més estrany. La cosa agafa cos amb l'aparició d'en MacMahon, el pedòfil (el prefix en sentit literal-català) personatge irlandés que viu a la mateixa pensió que el protagonista. La tortuga Maria Antonieta, sense closca, és, com a mínim un personatge singular amb la que algú que acabarà compartint borratxeres...

Argument encriptat:
-- Encrypted: decrypt with http://cryptfire.com/
_b64kmd7i44-Ahqqx3QmWPjHnOMsu.IyQtigB.5uiw8xKwxT70WVP1oHvzTfwaeL
mICrGaq8cOLMVQd5SOvEYnOZkgru-9u4kRg3-v0eBoHy7UjYHh4Sp-dFCOsjMipq
QXDQaNDopSCcXKZurdbVi-6HmMUsweTmU1PXQkUpzyFDhzHMv8JVEFAmmiSDuMHp
i5U5tvJzUp0rF0Ihdx4nOMX41nJnn8BW7dN9JXPlQ.JOXM3wd3ieU9WXy08mENtZ
ll1SYj5STKJYj2Z0XMEeGNAAPzE4x4bmlT5-xD-GKTgUpsyDqhQOfzmw4zVyPCd1
3UzfgUcaAJC2F4qiq2WN3hPWMef3PJyz3Ll6i8kBomki7cKlJd6QZ0vXb7ANKO0L
rz9EyfLN.BnWdHkRZngUz0wwbbM3sB22zfcyocAINczMrTh-3MUYIKXlA.Bc5MwQ
uQCVni9uOrMA1u.nRjG9fYuNToKo1J81SfLiTwoADbToAxWv0c2HUnFl8uy9aKHa
IsjrjNWI6.KmE7QPrK3WfOFSEKTs2sFw0rHa2kbhe2JlonqHc9V09YSzU5YHwe2y
QSWt7ctH8TQtWNnPmbu4SB0dfDKl7sMskc77Lf9QAJZZr7L3wPdI7cRQbfRQjMbl
xhCXQkHjyXeWa0UvNMa4atF-938JgbQUAUbmoYMZopy2-4cr7pKmRoFELB79z2Lw
UR7I.BTQGu6xTjEP15xkAyB87Ayt-0XmwtVssLTQM-xYYAW-flJHdBt12fRsTICp
LxGYERV21zRi7yA8qx2mTYwFbY3F5ZYrgTqfLDQ8GDzUgoPY0OEaCkj0uITK0-kg
FUeubCseyUNpjgg2ftKRKSLDUdt4AXorktZdFHX8iQRe59-Enwho.E3jwPg2HUUe
eCSw-PLoXfq.9ipEn4miQp-YnI0OzAOkNLb8P9V533rdkpAXbwCCNY9VSJfyJoqP
gKx6KBeBuv3Nq-8Jj35OKE05iT-uaM1FDv7rsRl3AruiPXw06pJaGhMCG2mmN.FN
CdXbvbjcdteVIovQ1X40VgWJqbBiAKEvl2m1c9bD7552bmylSdrO8Fill.7WoYA8
OR9yVK5NyIdbiQd7oWiS9COb-05h95h0pIdDTdS.bB6YdZWQMc.9gBNwLQ8Skklr
zUZ.B9KDw5Jn1Nkdsngb8HNv4oiOnCut7gMlsKuejYfQSp-4j.gFmwx8wxZQIdTd
iNQASwjTni6uZ.X9g2Lt7MiY9hbQO9zOKapDxkXegDT985kLkYIsMhiqSAeUyOkF
M3ItaPh7miLzlFIbeQA020qLeHieO3AGT0GV6Gh-JU2KReeF7RTnO8FvJcGpj7KC
g5ggxlZjZVwidAGfPEcOOKUPRZUWY1heD5DJVQbX-MiLqCfpwweG27BOR54mZzJf
4ORiUiQQHS2iKKgpoJldPnBBHCo18zy86YoGSKn0oJIDg83W0Xvr2m96X2zVwuE1
-T9hMlnYcLddYxksdWVWO0IvU2OMl-LKkfVH6YL8-x8dknZjhDWovnObLxB7a6i-
vpw-BHqQ7tPjQM6lzPkwnpUoCGhUn4lmYkE6pB5XcD1oRrE3qsN7t3Pks359bu71
Xgv35xLpfSSfVAV8G8GQmN0JRcEhYN1hzIX6FELGphsA0iGdSm.dSn.ULGEj7g8h
IfgDs5rOswdrN08Mzx1dVHNblnKaGjYBpFzbE7nmIErxzSUDMkKu.LKam.WU6rn4
2QWkCDPMriYAw1I85ubu-nDNkMkXcdOOSS0s53KI4hpRWgqtANWXhBS1Co2yUZ0p
c4RvISbId0C8u7QBrPCx4D4gIHTHukDH6YT5fbL2pSBB7h-sCaJL-ZAxlFTvmSkV
h0RRJoGUf.MpmOlUWMrd5pdkr6Wg9-eBr5Xqr16txN4Iw0gr0pgXu63yo81Oa0X8
TeXv-PEctGunTvZoyGU3ZSt9UBFZ3SUpeBfRkIwD5k0qM8jl-mUbFGju0j1vkfbH
B4oQ3Eg8HX7Nqq4lh5tyomjb3Byv4U-WwF3o2s83N1Plt5xaEcNNLtlIULKO6lal
jONv8xlAeyrNIKc.M.UaL335kJFs7hcTh8EHSIeqGijj0fC6ZZNzjKF4yWfTv4wX
LrfwTlywqOGt02xfy4TOhdfYOoqXXQA.ILyVvIo-NhbdJv532m211vlXOe1toKa5
oFkoQq-ACZ2JdTw2BvEsdCXZe686Y.MLJD9QjiYmfLP.k5Oc1gKWnGocOCAqqvQD
xdvaE4sLmDkVNyuNej4U60eImX9jMKvHRWD6IgwYf5mQrWS.ef1fvb8HxR-8mEQC
CPq3Iyjooeogwq5DdK2ASfGdqU3HucIyuJAicnMshJ9fJ.Yf2X3z6Jje7w75B2KR
PVcQ5pGrYtsOGBV9xIL6VrOauFs6TlKrlmJWWgqZ1Gl3jGDHVAKxQOJGkWl22962
OSXbMzj11MJU2QHKzraH8Rh1.EpotfVYOzCisTsxYxUmO3I2tx2f98Q-suhN5TR9
EcbB9Lu7Hlkpa0xFgq0iXiAcnOcNxudXqfp.syjWpNh1PgIuNE774SNv5vToXo8Q
kHxCtFJrx2Hr5OmyCy10TMUFdJ9pVW3qx1RTLLZNHbJy54fjYt8Ya4B5laa1yWBK
iA5qBh7fFkflbl7RPDKPEJvD6GM64tQ-fCM4MHI-OjP-TLHbB0XCpEuHSa7LhOqo
GUv5VsZJWeVTfncj-okU7WVhoL8LWRkdbLpn2niUA07khBL9E68cK2c1aWdt0jGK
y4uRGZu.YwSiYIijnE5IL1oANGn-MINJdUoGx6No0e6HAq5QjPwBpo3xoMro7MvB
6RqcNiFpB1MIFQfvG5jRQmN.zmab-Sd26aKJSfePjw8jKDf3VOennAe4nVlivFWd
aEK7EwkqPlcIEr5kV.RDignpC3TF5KkGo3lc70BG4e1hd7SbaGEuGppKwYJ-hvrN
7BGtweGAHA.9izsOA1AAXw4yau7svBDZn8rt7fWBxJ20prbMtSF5qlPHmHj2qNH0
IQLKDbp4NTdLY5bT5TEoNFhejg466V3uXgAZR9AcHzQSnPvdNKNusE4uNoEI-634
djB0Hna8ivYBN2fQl6md0NKaJFSWsq7ExWhCHL11TCcJXtt5lf.10ZbXPimqqHWp
aICgYzLQhpt7ZrTdyULOXwiYoUtfQ2pU8gchc64djC6Q2BxwNd14jLwlJ5MQysUu
LXn36YQ.ghxsAFmSY8aDk8wh4aDrNmOzwR4JtwLNIRwBIEZc.31fmf0l2NnBmFN9
0CFLTRbiyMehqo-knQJfU-Chbpbs0sD3tHkoA3FZz4Rqu9AFvzm8hZVlkSb0RwBw
2REOWs6hcm8MRuvAc.XbHYj6H-zBczWPedGIzCyIXvDcUuJQL1c1tU9zU8yTGpBd
wrtSZ4yRx.EQvZs8BDMSsJb7pkoHoheJ9MwdRT1m4O8bY23l1WyXwvv2Se8ossWb
iAZDsKWXt2ExL4JTV1651aQ5aZfesqPbXVAHSB8UL4lZX6GTEBGCcsGenYGILkOo
L0LKx5cdkIFTCkTdRgMpvvw78o9HS2fFGEP9sHBDWMa4A8zDKlYK.SCuj5BNAEL4
5kvGlMSixLEtqr3rGQRQ-qNywW.svzsgJy0ZzYtenT0dHP5s7H9oof0slBGNn9br
DTwFkTSXKKS2jdH7yf-wOsqtGrcT-6egcjsx0WAh6HXy2oq4dQJt-9XmNFrMH4.v
Ovt4bVtdDU7lBXwMXmNm0sFD0.WebjL7r3MO85umty.GnvGMD1E00qfTEfWfk.hI
ovPrvHnx-EFl6WUxY8bA9uMs7adGTQktxeZgUztUKGR7miJ9KvKekr0lIV3TCzZh
7foLY3QiVO.9f8oI.VguRKl1Yr..vqUcQ3TNUO.QB61-m9Tl4askvSDkCWlODTgo
wKUBTqX66dIN3kJWoY0ex2mOAzn-y9bn42DymVDLm1fvoKkmB.4Upm19erV-5dG3
SW-fwmI3FgkPTXOT1C5pGbiObAxZup81zBkx1zciWTD9PGu8RVvU91FHBjQA-NzF
z2dmzZnudr7s7SjDwILrb6DRZeZTUxPoh1zoynGKiw6jleho2C095Z9NidLNO6S6
VfSHSznHQAYHSh2xmg7aBn97DpwGY8a7u7Dvj3.jlgvwXrFFG1gVR77DW1dHGgM2
u-K4sNhL9KEuiKGE2Y77R2g5Y9VoaLzCMfCn7MTlEdmvXlK-rtituI-jiMqMwZcw
.U3JwCe2ciuIM-c9Zmqj.pYgCxz5ekiWF1HbjdOj4UVajJzsjau3pI0AeoQ1yCuP
8TbzJyb0Ux683CuO0A7ch6N-Di0geqzOI0UKm4iQfBCuPubh37qfVCwDzf.r20SK
5SnSdfSs.VBHfqQGfFyOPjONE.ymnTZxFiIaICyl6UWG2ui3zRPfoZiV1cD1VC5i
ncF5GmavtR8pI09ZJrdTfwYrR-YYCe6PSWMmvSxqgNitC7iYKjCgR91by9go8Kuj
h-.XYffFgGD7A1sg6BNevPpZO5lxPJO-9ZOy0U5rQkQrmzvrQMPvx934vRax27xK
P0HzWpLNDXns1JLPbCLIBaHwNG8yTSLP8qUYGHh7dycQ137RnCwE.N8VzYz4flfM
YO-djHtQoDd9CvobCyC2Xb1vWAHvrmrxX9hih3voUBL1C6l-O0pbBwL.i8Fd3SMh
EYEu2Bxx.uO2BrsAKTWzt2epu40s37hGdyt9SwccUUV1T3jwd4WeHYTcnEUjA3t2
Q-2oYIaqXeuxtEiHQX7k4im4MAj3Xou29NpqpxYHz.k0KcCqUnvf-hQUvPlXpBVC
YglWIjTaP2o4AMRk.ds6RrnRy6xaQzXDAqtendv5UQpAWWAS4eN9eXhl3lsXOQai
CvWfThuzqpi.sMnFJCUyCK5b1lDrUdllcyuQkKTcKRkt9C9JDxSYqLdAKuN2EzCy
oZhIDUADr64405bKvaX.1bQqXAXZMervqGLD1wfShxq2yoXEzvfUXjdczZgOv-u-
-Rq0lzyc8d7K5NVX2dSlaPvE00OsQSTjMbKDNkHG95mWyTLS54UMjcytlcRR2T78
ts2WjG94aTxJXtC6lWEV1mCEgP4.iksII3Dh.we4BnXCQpjr8tp4GyaZREQyxh1.
YrX.EGQTF-8HYkPVabmE6rL3xIndDkmh7E6fcc2BGTjtLMGxqBTU4KsH1VRcUDhK
EA4yxIsmPPmdxiXBAU83WtmEUP5uIRKAAyYs9C8Jse7JUbRyERBtKb97vU-EmEqE
-e0jXJnB2dEQnKi1wwZJVV1tkai0yCTTpCETD9q6cHSpVXhX2zLYSwCArRei43cr
l3Y0sBEg2cJCIP5eAP.JATLkH1yV3FKq56L273et35cT8osrZ72e3CGTMQo9qsii
bY.Ckn28UIRxaVQfsPOiRh8D0nPo-B-O25uYDz.JqKZcMCy0QvAhRScGqXyczzoG
gH8tTMuBJEfkBYGg9hJtNVIX0w9I88cQWkz-04H6zJHjHpgM0d3FkuLb9rI1xL-4
UnO7t.HfpJM8Lc-jfwgSyCXilOvcRAVurv0xHTM-.-THisUH8sFdqStF-hIQrbRI
BTHzaN6hwdTalIHtbvgD3fcxZBZgcbvK.x2hoU8cnG89TVBtNaXhpIBWkjOzDyLS
0ovtteQu1RjCr3kIs1j82f4osgSGmUwhEi5YRPL2gs5DNCMOs4-FyFtK5lg-Lljq
r4tRGhJZanqcEV.evRVBviFiV86FTzjMCUJ6xOj4H9IikNBh.RmLdPogYWWV7WpK
X12USNJ4Mk2zfiNUg4akuJv5ohoooxwhnLk0gPUWGWrNmkpU0AuOuNA9KHl3IbbW
QqW-StPwFbSZzoEpTNoyUW1zFh2lvlKDGV6L.V8vzGzXCy.qqj6sz7LG8.4bMbmp
uSe3mOxd6ve2NElzT86xvYXa9st.vTzpWUfuo1sf6RYBO7zjnpfnFwzQkZh0VxeK
QnqSmdLYKpawOEQWPgDmdCqtT-tViNa2Ti9SZSTRqcpyugS6PzUVWVwI-kwpgjLf
8yfpXuBYQxvC4Y3OWXpkKpmainjwjuohWkwgw46IWJ7tNKeyHHcT8xHdkLER21NZ
WA5L0hM6g3Mh3t6YVHZEDya3gAysT3i76GVTiQ.FckdQsEiGhR7g.ey9MvEdWr4b
YRTU_64b
-- End encrypted message